El taller “Nous romanços contra les violències masclistes”, conduït per Annabel Villalonga cada dimecres de novembre al Museu de la Paraula de Sant Joan, neix d’una feina que Villalonga fa anys que desenvolupa també amb el seu grup Figues d’un altre paner. En aquesta proposta, vinculada a l’Aula Folk de la Fundació Mallorca Literària, l’artista menorquina revisa lletres de cançons populars amb rerefons masclista per proposar-ne versions alternatives.
Des d’aleshores, Villalonga visita centres educatius d’arreu de l’illa per treballar romanços i cançons infantils des d’una perspectiva crítica. “Els explic el context d’aquestes peces i llavors agafam una cançó concreta per reescriure’n el final. A cada classe surten històries diferents”, explica.
Segons explica a UEP! Mallorca la proposta va cridar l’atenció de Mallorca Literària, que li va oferir la possibilitat de dur-la a les escoles. Ara, aquest treball pren una nova dimensió amb tallers destinats a adults dins el cicle TardOral.
“Estimo profundament la cultura popular. No es tracta de destruir-la, sinó de mantenir-la viva. I això implica adaptar-la”
– Annabel Villalonga
La reacció del públic: entre la incomoditat i l’empoderament
Les reaccions a aquestes versions no sempre són previsibles. Segons Villalonga, hi ha una part del públic que es resisteix a qualsevol canvi en les lletres tradicionals. “Hi ha qui diu que la tradició és aquesta i que no es pot tocar. Però si la cultura no canviàs, estaria morta. La cultura és viva i ha d’estar en moviment”, afirma.
També remarca la importància de fer aquesta feina des del respecte i el coneixement. “Estimo profundament la cultura popular. No es tracta de destruir-la, sinó de mantenir-la viva. I això implica adaptar-la”.
D’altres persones, especialment dones grans, reben amb emoció aquestes noves versions. “Moltes vegades han acabat dient ‘ja era hora’. Algunes han sortit dels concerts molt empoderades. És com si allò que sentien de joves per fi tingués resposta”.
Violències normalitzades dins la tradició oral
Villalonga destaca que moltes cançons infantils o romanços populars contenen missatges violents que passen desapercebuts. “La lluna la pruna, vestida de dol, son pare li pega i sa mare no ho vol… com pots dormir un infant amb això?”
Un dels exemples que més treballa als tallers és el romanço d’Na Catalineta, especialment conegut a Menorca. Narra l’assassinat d’una jove pel seu pare perquè havia anat a una plaça. “La mata davant tothom i ningú reacciona. Després ell se suïcida i la mare, que queda plorant a la cuina, rep la culpa per haver-la deixada anar. Aquesta cançó es canta encara avui. I això no és anecdòtic: és simptomàtic”.
També hi ha moltes gloses amb un humor masclista que retrata la dona com a objecte de burla o menyspreu. “Hi ha lletres que diuen que si una dona és lletja, si té es cul gros, si no és bona per casar-se… I això es canta com si res. En canvi, gloses d’homes amb aquest tipus de burla, no se’n troben”.
“La lluna la pruna, vestida de dol, son pare li pega i sa mare no ho vol… com pots dormir un infant amb això?”
– Annabel Villalonga
Glossar per respondre: el canvi d’un espai masculinitzat
Villalonga reivindica la glossa com a eina d’expressió però també com a espai on les dones han entrat amb força. “Fa cent anys només glossaven homes. Es diu que les dones les ensenyaven a casa, però qui sortia a glossar eren ells. Era un ambient masculí. Ara, que les dones poden contestar, ja canvia la pel·lícula”.
Aquesta possibilitat de respondre transforma el sentit del joc glossat. “A mi també m’han fet glosses masclistes, sobretot homes grans. Però si pots respondre, la broma ja no té el mateix pes. Ara hi ha una contrarèplica possible, i això canvia l’escena”.
Un treball musical que va més enllà dels escenaris
Més enllà dels tallers, Villalonga combina múltiples projectes relacionats amb la música d’arrel. És guitarrista de formació, ha estudiat cant, direcció coral i ha fet arranjaments i composicions per a diversos espectacles. Ha treballat amb Cris Juanico, ha fet gires per Europa i Estats Units i actualment impulsa un cor gòspel a Mallorca. També condueix tallers musicals en escoles i instituts.
Aquesta diversitat d’activitats és clau per sostenir una carrera vinculada a la música tradicional. “Fer només concerts d’aquest gènere no dona per viure”, reconeix. Però sí que permet generar vincles amb públics nous i transmetre valors a través de la cultura. “No només es tracta de cantar, sinó de fer arribar un missatge”.
Amb veu de dona i noves veus per a romanços antics
Entre els seus projectes actuals destaca l’espectacle “Amb veu de dona”, que comparteix amb altres cantants com Auba Villalonga. L’espectacle proposa un recorregut musical centrat en cançons escrites o interpretades per dones, moltes d’elles amb rerefons feminista o de denúncia. Aquesta proposta, que ja té tres anys de trajectòria, concentra la major part de les actuacions durant el novembre i el 25N.
Villalonga lamenta amb ironia que aquest tipus de concerts tinguin èxit sobretot durant dates assenyalades com el 8M o el 25N. “Només sonam bé durant aquestes setmanes?”, es demana. Tot i això, confia que l’interès pels temes tractats permeti mantenir-los vius durant tot l’any.
Un disc nou amb poemes de Miquel Àngel Adrover
Un dels projectes més recents de Villalonga és un disc que ha pogut desenvolupar gràcies a una residència artística del Teatre Principal de Palma. Es tracta d’una selecció de poemes musicats de Miquel Àngel Adrover, poeta i glosador de Campos, a partir del seu llibre Les cares de la cugula. “Tenia algunes peces mig fetes i he aprofitat la residència per donar-los forma”, explica. El disc es troba actualment en fase final de producció.
Amb aquest treball, Villalonga reforça el vincle entre poesia, glosa i música, tres eixos que travessen la seva trajectòria artística i pedagògica. “M’agrada fer concerts, però també transmetre. I fer que arribi a molta gent”.
