El dissabte 22 de novembre, la bodega Blanca Terra, situada a Montuïri, va acollir un esdeveniment que combinà art visual, gastronomia i vi en una experiència de maridatge sensorial. La proposta va incloure una visita guiada per les instal·lacions, un tast de vins de la casa, un buffet i una exposició amb participació directa de quatre artistes visuals.
Quatre artistes i una sala d’exposicions
Les artistes Margalida Feliu, Rebeca Woxholt, Betina Roci i el col·lectiu Jugendkunst varen presentar les seves obres a la sala d’exposicions de la bodega. Durant el recorregut guiat, compartiren amb el públic tant els processos de creació com el rerefons conceptual de les seves peces. També relataren diverses anècdotes vinculades al procés creatiu.
El relat artístic es va anar construint a partir de les veus de les mateixes artistes, integrades dins una posada en escena que tenia el vi com a fil conductor. La sala d’exposicions es va convertir en escenari per a una interacció directa entre artistes i assistents, on s’articulà una experiència sensorial que anava més enllà de la simple contemplació.
Una experiència de textures, sabors i colors
L’activitat es va desenvolupar entorn al concepte de maridatge, no només gastronòmic sinó també simbòlic. Cada vi proposat es presentà acompanyat per sabors del buffet i per obres visuals que cercaven complementar l’experiència gustativa amb elements plàstics. “Cada botella tenia un subtil equilibri de sabors, intensitat i aromes que ens va regalar una vivència memorable“.
Les obres varen quedar contextualitzades dins un entorn sensorial ampliat. Les paraules descrivien l’experiència artística com una combinació entre “emocions, significats i bellesa”, on “cada pinzellada, cada color i cada traç” cercava transportar el públic a nous mons simbòlics.
Fragments literaris com a part de l’obra
Entre els materials exposats, s’inclogueren dues peces literàries presentades com a part del discurs artístic de l’esdeveniment. La primera, Azul, Mar y Vino, narra una escena en què un bergantí i una casa solitària amb una porta blava conformen un paisatge on el protagonista, Don Peregrino, contempla el mar amb una ampolla de vi a les mans. El text conclou que “entre el blau i el vermell, trobava la sàvia calma de només contemplar”.
La segona peça, Vino y Mar (Alma Breve), adopta un format poètic. El vi hi apareix com a símbol de companyia, memòria i comiat. Un dels versos finals diu: “i el vi ja no és només gust, és comiat, l’adéu dolç i amarg de la vida ja viscuda”.
Art, narrativa i territori
Els textos visuals formaven part del muntatge expositiu i ampliaven el relat construït a través de les obres. Metàfores marines, referències cromàtiques i símbols com l’horitzó, la porta o el vaixell establien ponts entre les peces visuals i les narracions literàries. Aquest vincle entre llenguatge escrit i visual contribuí a consolidar una experiència coral articulada al voltant de la contemplació, el record i el paisatge.
Presència i participació
Les obres varen provocar reaccions entre les persones assistents. “Les obres brillaren a la immensa sala d’exposició i deixaren una empremta inesborrable en les persones que ens varen acompanyar”. El relat artístic es va inscriure dins una experiència sensorial més àmplia, on el vi, el menjar i l’art s’articularen com a llenguatges interconnectats.
