Els dies 6 i 7 de desembre, la companyia Perestroika-a-tak presenta L’última cinta de Krapp al Teatre del Mar de Palma. El muntatge, dirigit per Boris Rotenstein i protagonitzat per Sergi Mateu, ofereix una nova mirada sobre un dels textos més reconeguts de Samuel Beckett. L’obra reflexiona sobre la memòria, l’envelliment i el pas del temps a través d’un home gran que escolta les gravacions de veu que va enregistrar al llarg de la seva vida.
Sota una posada en escena minimalista, L’última cinta de Krapp mostra un home sol, atrapat entre magnetòfons, records i silencis, que revisita passatges del seu passat amb ironia i lucidesa. L’obra, escrita per Beckett el 1958, es presenta com una peça fonamental del teatre contemporani, coneguda pel seu format auster i la càrrega existencial que sosté.
Un muntatge fidel a l’esperit beckettià
La proposta escènica que arriba al Teatre del Mar manté una fidelitat estricta a l’univers de Beckett. La direcció de Boris Rotenstein aposta per una escenografia depurada, centrada en la relació entre el cos de l’intèrpret i el dispositiu tècnic que articula el pas del temps: les cintes de veu.
Rotenstein, responsable també de l’espai escènic i la sonorització, compta amb el suport de Lau Llobet en la il·luminació i el so. El conjunt construeix un ambient auster, sense artificis, que posa en primer pla la paraula i el gest. Aquest enfocament escènic reforça la tensió entre el present del personatge i el passat que revisita.
Sergi Mateu interpreta un Krapp despullat i precís
Sergi Mateu assumeix el repte d’encarnar un personatge solitari, amb una interpretació que posa el focus en la precisió del text i la seva càrrega emocional. Mateu, també responsable de la traducció del text original de Beckett, dona veu a un Krapp envellit i vulnerable que revisita moments decisius de la seva vida.
Amb una durada de 75 minuts, l’obra exigeix concentració i escolta tant per part de l’intèrpret com del públic. La combinació de veu enregistrada, silencis i accions mínimes construeix un relat que apel·la directament a l’experiència vital de cada espectador.
Una reflexió sobre el temps i la identitat
L’última cinta de Krapp continua generant interrogants més de seixanta anys després de la seva estrena. La peça confronta el públic amb qüestions com el record, l’oblit i la construcció de la pròpia identitat a través del temps. Krapp, en escoltar-se a ell mateix des del futur, revela tant allò que va voler deixar enregistrat com el que va triar oblidar.
Aquesta nova producció manté viva la vigència de Beckett amb un llenguatge escènic directe i una interpretació que subratlla la força del text original. La proposta de Perestroika-a-tak situa l’obra dins l’horitzó contemporani sense alterar-ne l’essència.
La repetició, l’absurd i l’humor negre, característics de Beckett, conviuen amb una humanitat exposada i persistent que continua interpel·lant el públic actual.
