Aquest dissabte 8 de novembre, la filòloga i escriptora Begoña Méndez presenta el seu nou llibre Místicas a la llibreria Drac Màgic de Palma. La trobada, prevista a les 12 h, comptarà amb la participació de les també llibreteres Lola Fernández i Rosa García. L’autora hi conversarà sobre aquest assaig publicat a la col·lecció Cahiers de l’editorial Wunderkammer, on traça un recorregut personal i crític per la veu mística de diverses dones al llarg de la història.
En aquesta entrevista amb UEP! Mallorca, Méndez comparteix el procés d’escriptura, els referents que l’han inspirada i la seva mirada sobre una experiència espiritual allunyada de dogmes, arrelada en el dolor i la bellesa del món.
Una mística al marge del poder religiós
«Volia fer una mirada sobre escriptores místiques que, des de l’edat mitjana fins al món contemporani, han transitat experiències d’unitat amb l’univers», explica. Ara bé, matisa de seguida: «Ho volia fer a través d’aquelles dones que han estat marginals respecte del dogma i dels mandats de l’Església».
Per Méndez, aquesta cerca del sagrat fora dels preceptes masculins respon a una voluntat explícita de posar la veu de les dones al centre d’una tradició històricament dominada per homes. «Tant la teologia com l’Església han estat sempre qüestió d’homes. El poder l’han tengut ells», afirma.
«Reivindicar la necessitat de mirar més enllà del jo, d’obrir-se a relacions fonamentades en l’amor i el compromís, és una manera de resistir el tancament individualista que impera avui»
– Begoña Méndez
Un gest de resistència davant el malestar contemporani
Místicas no va néixer com a resposta a una moda recent, però s’insereix en un context en què diverses autores han sentit una urgència similar. «Respon a un món radicalment individualista i a un cansament de sentir-nos com a mercaderies», assenyala. Aquest malestar, que travessa relacions personals i laborals, ha propiciat el retorn a una espiritualitat que qüestiona el sistema. «Hi ha una necessitat pregona de trobar un sentit transcendent a la nostra petitesa».
Entre les figures que analitza al llibre, destaca Simone Weil. «Va abandonar la feina a la universitat per treballar a la fàbrica Renault. A través de l’experiència directa de la humiliació obrera, va fer el seu vot místic. Va entendre que cap humiliació humana li era aliena i va decidir desplegar un amor que donés dignitat a totes les vides».
El misticisme com a pràctica laica
Un dels eixos fonamentals del llibre és la distinció entre religiositat i misticisme. «Cap de les autores que he triat és religiosa. Totes són laiques. El misticisme va més enllà d’una religió concreta: és assumir com a pròpies la bellesa i el dolor que s’estenen al món», defensa. I afegeix: «És un acte revolucionari, no tradicional, perquè implica una responsabilitat cap a tota la humanitat».
Aquest enfocament també permet entendre el lligam entre espiritualitat i lluites socials. «Reivindicar la necessitat de mirar més enllà del jo, d’obrir-se a relacions fonamentades en l’amor i el compromís, és una manera de resistir el tancament individualista que impera avui».
Un assaig que obre preguntes
Místicas no pretén donar respostes tancades. Per Méndez, l’assaig és l’espai per excel·lència per fer créixer preguntes. «És una escriptura que em resulta natural. Sempre faig una hibridació d’assaig i poesia. Per a mi, és una manera d’obrir camins cap a la comprensió del món», afirma.
En aquest sentit, el llibre estableix continuïtat amb Heridas abiertas, un títol anterior publicat també a Wunderkammer, on reflexionava sobre els diaris íntims de dones. Ara reprèn la indagació sobre l’experiència femenina a través de l’escriptura.
Històries de dones per a un món en transformació
L’autora reivindica la necessitat de continuar contant històries de dones. «Històricament ens han negat aquestes veus. Ara ja no tant, però encara hem de seguir explicant-les», diu. En aquest procés, el misticisme esdevé una clau per abordar l’experiència des del cos, l’emoció i el pensament crític. «És una eina per deixar enrere el jo i pensar des de la col·lectivitat, des de l’amor i des de la responsabilitat compartida».
Quant a si aquest interès per la mística tindrà continuïtat, Méndez és prudent. «Hi haurà de tot. Hi haurà un boom, però després romandrà en els marges. La mística sempre ha estat una pràctica solitària, silenciosa. Crec que això continuarà sent així».
«Són essencialment dones», puntualitza, «i crec que respon a un món radicalment individualista i a un cansament de sentir-nos com a mercaderies»
– Begoña Méndez
Rosalía i l’esperit d’un temps
Durant el procés d’escriptura de Místicas, Méndez va observar que altres autores i creadores també exploraven l’espiritualitat des de perspectives no religioses. «Són essencialment dones», puntualitza, «i crec que respon a un món radicalment individualista i a un cansament de sentir-nos com a mercaderies». Aquesta mena de cerca interior, diu, apunta a una necessitat profunda de sentit i connexió.
Una coincidència significativa ha estat la publicació del nou àlbum de Rosalía, pràcticament en paral·lel a l’aparició del llibre. «Va ser una absoluta casualitat», reconeix Méndez, «però crec que respon al mateix esperit del temps, a un malestar contemporani». Aquesta sincronia involuntària posa en diàleg formes artístiques diferents —la música i l’assaig—, però amb una preocupació comuna: la cerca d’un vincle espiritual fora dels canals tradicionals.
«Fins i tot Rosalía, sí», diu amb un somriure. Més enllà del renou mediàtic, pensa que en quedarà una petja. «Si la mística continua, i crec que continuarà, sempre es farà un treball més aviat silenciós, solitari. Però alguna cosa hi queda. I esper que hi hagi dones i homes que s’hi acostin i hi reflexionin».
Tornar a la llengua pròpia
Tot i escriure actualment en castellà, Méndez va començar publicant en català. Ho va fer a la revista 40 putes, dirigida per Joan Cabot. «Va ser allà on vaig escriure sabent que seria llegida per primer cop», recorda. El canvi de llengua va venir donat per les oportunitats editorials, però assegura que té ganes de tornar-hi. «Sé que el canvi de llengua m’exigirà una altra manera de pensar i d’escriure. I això em fa molta il·lusió».
Viure entre dues vides: professora i escriptora
A més d’escriptora, Méndez és professora de secundària. Els seus alumnes ho viuen amb naturalitat. «No els ho explic gaire. Ho varen saber perquè una alumna em va googlejar. Però a classe som la profe, i estan per altres feines més essencials».
Manté separades aquestes dues facetes. «El tipus d’escriptura que faig no està pensat per a adolescents. Si tingués batxillerat potser seria diferent, però ara faig primers, segons i quarts d’ESO».
Una gira per trobar-se amb les lectores
Després de la presentació a Palma, l’autora visitarà Alacant, València, Madrid, Barcelona i Múrcia. «És important defensar la feina feta i trobar-se amb les lectores. A vegades fa peresa, perquè una voldria oblidar-se’n i començar un nou projecte, però quan hi ets és molt agraït», admet.
També té un nou llibre en marxa, encara en una fase inicial. «Tenc contracte i editorial, però no en vull parlar encara. Estic començant el manuscrit, però ja estic immersa en un altre projecte», conclou.
