Carlota Gurt presenta Una aniquilació fallida (Càpsula, 2025), un assaig breu que proposa una revisió crítica dels discursos històrics sobre el desig femení. El text, que s’estrena el 25 d’octubre en format de conferència performativa al Festival Clàssics de Barcelona, parteix de l’anàlisi de fonts històriques per posar en dubte la idea que les dones tenen menys desig que els homes.
Una recerca històrica per identificar un relat cultural
A través de textos religiosos, filosòfics i literaris de diferents èpoques, Gurt traça una genealogia de com la libido femenina ha estat interpretada i controlada. La proposta parteix de la hipòtesi que la percepció generalitzada d’un desig femení més feble o més contingut no respon a cap evidència empírica, sinó a una construcció cultural que ha servit per condicionar el paper de les dones en l’àmbit sexual i social.
Gurt recupera referències antigues com la deessa sumèria Inanna, que fa quatre mil·lennis celebrava la seva sexualitat, i analitza com, al llarg del temps, figures religioses, pensadors il·lustrats com Jean-Jacques Rousseau o membres de la cultura contemporània han contribuït a reforçar la idea d’un desig femení menor o perillós.
Entre el cos i el discurs: una veu pròpia
Una aniquilació fallida neix d’una proposta escènica i es trasllada al paper mantenint un to directe i personal. El text combina una perspectiva crítica amb un estil que alterna ironia, humor i indignació. Segons Gurt, el control del desig femení no és només una qüestió moral o científica, sinó també política, ja que afecta directament la llibertat i l’agència de les dones.
El llibre analitza com les institucions religioses i culturals han intentat imposar una visió única del desig, i com aquestes idees continuen presents avui dia en els discursos públics. L’autora ho exemplifica amb referències a episodis recents, com la reacció a determinades pràctiques sexuals femenines encara observades amb escàndol o censura.
Un nou format per a una nova etapa
Amb aquest projecte, Carlota Gurt explora per primera vegada el gènere de l’assaig. L’autora, nascuda a Barcelona l’any 1976, és reconeguda pels seus treballs en literatura i arts escèniques. Guardonada amb el premi Mercè Rodoreda l’any 2019, ha consolidat la seva trajectòria amb obres que combinen una veu pròpia amb interès pel pensament crític. En aquest cas, opta per un format híbrid, entre la reflexió escrita i la performance, que li permet abordar la temàtica del desig des d’una perspectiva corporal i discursiva alhora.
La libido femenina com a tema polític
El text posa en qüestió la neutralitat dels discursos sobre la sexualitat i reivindica el desig com a dimensió legítima de l’experiència femenina. Segons la lectura que fa Gurt, la repressió del desig no ha estat casual ni aïllada, sinó estructural. Una aniquilació fallida recull aquesta hipòtesi i la desenvolupa a partir de múltiples fonts i exemples, amb l’objectiu d’evidenciar que les idees dominants sobre la libido femenina han estat històricament interessades.
Gurt afirma que el fracàs d’aquesta “aniquilació” és una prova de resistència. Malgrat els intents de silenciar, corregir o ridiculitzar el desig de les dones, aquest persisteix i es manifesta de formes diverses. L’autora defensa que cal reconstruir el relat col·lectiu per incloure-hi totes les experiències, també aquelles que han estat marginades o menystingudes.
