Aquest diumenge 9 de novembre de 2025, el Teatre Principal de Palma acull una nova edició de l’SLAM de Dramatúrgia. Serà la cinquena entrega d’un format que ja ha arrelat a l’escena teatral de les Illes i que enguany compta, per primera vegada, amb la direcció de l’actriu i dramaturga Catalina Florit. Amb motiu d’aquest esdeveniment, UEP! Mallorca ha conversat llargament amb ella sobre el procés, la seva trajectòria i la mirada actual sobre l’escena teatral balear.
Un joc d’escriptura en directe
“El SLAM de dramatúrgia és un joc per donar a conèixer autors i autores balears”, explica Catalina Florit. La dinàmica consisteix en seleccionar tres textos anònims, de quatre pàgines aproximadament, que són llegits per un grup d’actors i actrius a l’escenari. Després d’aquesta primera lectura, el públic hi fa aportacions i proposa canvis. A partir d’aquí, els dramaturgs modifiquen en directe els seus textos seguint les indicacions.
Finalment, es selecciona una de les peces per ser revisada per tots tres dramaturgs, novament en directe. “És un exercici d’escriptura en viu constant”, diu Florit, que descriu l’experiència com un espai on “els dramaturgs i dramaturgues participen de manera altruista, per passar-ho bé i mostrar que això també pot ser una professió”.
“Ara m’ha tornat a picar la necessitat d’escriure. I dirigir encara em fa respecte, però també m’agrada”
– Catalina Florit
Dirigir per primera vegada
Encara que Florit s’ha implicat com a actriu i dramaturga en nombrosos projectes, aquesta és la primera vegada que assumeix la direcció del SLAM. El seu paper inclou coordinar l’espectacle, el treball actoral i la feina de la presentadora —enguany Alícia Garau—, així com gestionar la música en directe, la il·luminació i el relat escènic.
Aquesta activitat forma part del cicle de la Setmana de la dramatúrgia impulsat per l’associació ADIB. Florit destaca el paper actiu de l’entitat: “Fan una feinada per donar visibilitat als dramaturgs i dramaturgues, i lluitar pels nostres drets, organitzant activitats com aquesta”.
Entre l’escena i la paraula escrita
Catalina Florit ha compaginat la interpretació amb la creació dramatúrgica. “Jo em considero sobretot actriu”, assegura, però afegeix que escriure també és part fonamental del seu dia a dia creatiu. “Ara m’ha tornat a picar la necessitat d’escriure. I dirigir encara em fa respecte, però també m’agrada”, confessa.
Pel que fa a papers que recorda amb especial afecte, esmenta el muntatge Aquell carrer, amb Toni Gomila, i Batec, una obra pròpia compartida amb l’actor Àlvar Triay. Aquesta última sorgeix de la seva pròpia companyia de teatre, un espai des d’on explora totes les facetes de la creació escènica. “M’agrada molt la meva feina”, afirma, conscient de l’esforç però també del gaudi que li proporciona.
El teatre a les Balears: reptes i potencial
Tot i la vitalitat de l’escena local, Florit assenyala mancances estructurals: “Crec que hi ha molt de talent, molta feina i implicació, però falten recursos i visibilitat. I també connexions amb l’exterior”. Segons ella, el mercat interior queda limitat, però les obres balears tenen prou qualitat per circular fora de les illes. “Les institucions públiques haurien d’apostar més per això”, considera.
En aquest sentit, defensa que la llengua no hauria de ser un impediment: “Tenim la sort de ser bilingües. Les obres es poden traduir o subtitular”. També lamenta la manca de circuits entre illes: “Tenim poca vinculació d’una illa a l’altra tot i estar tan a prop. Això ens juga en contra”.
“És una festa de la dramatúrgia. Per als autors i per al públic. I demostra que la dramatúrgia també pot ser molt divertida”
– Catalina Florit
Present i futurs desitjos
Ara mateix, Florit està immersa en Twist&Txékhov, amb Xavier Frau i Carles Molinet a la reestrena de la peça d’Iguana Teatre, que torna a escena coincidint amb el 40è aniversari de la companyia. “És un repte. Hem mirat d’actualitzar-la perquè han canviat coses a la societat i en la manera d’interpretar-la”, explica.
Quan se li demana pel paper que encara té pendent, respon decidida: “M’agradaria molt fer de dolenta. Sempre m’han tocat personatges més bons, de bona nina… però m’agradaria fer una gran villana. Una Cruella de Vil, per exemple”.
Una única funció efímera
Pel que fa al SLAM, no hi ha prevista cap reemissió. El que passi diumenge al vespre al Principal serà únic. “És un pim-pam. Una cosa ràpida. Tens deu minuts per escriure un final i veure què surt”, explica. Per a ella, aquesta limitació forma part del joc i n’és també un dels encants. “És una festa de la dramatúrgia. Per als autors i per al públic. I demostra que la dramatúrgia també pot ser molt divertida”.
