L’acadèmia del cinema espanyol ha reconegut el treball musical i documental al voltant de la figura d’Antonio Flores en la darrera edició dels Premis Goya. La producció Flores para Antonio, que compta amb la participació de la productora mallorquina Charli Bujosa, s’ha alçat amb el guardó a la Millor Cançó Original per la peça homònima composta i interpretada per Sílvia Pérez Cruz i Alba Flores.
Aquest reconeixement suposa el segon Goya en aquesta categoria per a Pérez Cruz i el primer per a l’actriu Alba Flores, qui en aquesta obra no només exerceix de protagonista i compositora, sinó també de productora creativa. L’entrega del premi, a càrrec de les actrius Laura Weissmahr i Anna Castillo, va subratllar la càrrega emotiva d’un projecte que neix de la necessitat de reconstruir una memòria familiar i artística.
Charli Bujosa
La presència de la productora mallorquina Charli Bujosa en aquesta edició dels premis ha estat doblement significativa. Més enllà de l’èxit obtingut amb el llargmetratge documental sobre la nissaga Flores, Bujosa també formava part de l’equip de producció de Carmela, un curtmetratge d’animació i drama que competia en la seva respectiva categoria.
Aquesta doble nominació consolida la trajectòria de la productora en projectes de naturalesa diversa: des del rescat de la memòria oral i musical en format documental fins a la narrativa d’animació amb rerefons històric. En el cas de Carmela, l’obra se centra en la lluita de les milicianes durant la postguerra civil, mentre que a Flores para Antonio, la producció acompanya un procés d’investigació personal sobre el llegat d’un dels músics més rellevants de la cultura popular espanyola dels anys 90.
La recerca de la veu pròpia d’Alba Flores
El documental, dirigit per Elena Molina i Isaki Lacuesta, s’estructura com un viatge de 98 minuts on Alba Flores cerca la veritat sobre el seu pare, mort quan ella tenia vuit anys. El fil conductor de la narració és la recuperació de la veu de l’actriu, que va deixar de cantar arran de la pèrdua d’Antonio Flores.
A través de converses inèdites amb familiars i amics propers —com Ana Villa, Lolita Flores, Rosario Flores o Elena Furiase—, el film analitza la influència de l’entorn musical en la identitat de l’artista. Durant el seu discurs d’agraïment, Flores va destacar precisament aquesta herència: “Vull agrair a la meva família la influència musical que heu exercit en mi; al meu pare, al meu avi i a la meva àvia, que em cantaven nanes abans de dormir”.
‘Carmela’ i la memòria de les milicianes
D’altra banda, la participació de Charli Bujosa al curtmetratge Carmela reforça una línia de producció compromesa amb el context social. Dirigida per Vicente Mallols i amb guió d’Helena Sánchez, aquesta coproducció entre Espanya i França narra l’experiència d’una dona que s’uneix a les milícies per defensar les llibertats aconseguides durant la Segona República.
L’obra, que va tenir la seva estrena nacional al Festival de Málaga obtenint el premi del públic, utilitza l’animació per retratar la doble lluita de les dones al front: la confrontació contra el feixisme i la defensa dels seus propis drets com a ciutadanes.
