En un racó on la realitat i la ficció es desdibuixen, la periodista i criminòloga Cristina Amanda Tur ens obre les portes de la Col·lecció Meteoro. Una aposta per reviure la literatura de quiosc, el terror còsmic i la ciència-ficció des d’una mirada lliure, crua i profundament humana.
A cavall entre el rigor de la criminologia, la immensitat de l’oceanografia i la passió pel periodisme, Cristina Amanda Tur ha decidit, juntament amb el cineasta Héctor Escandell, llançar-se al buit de la ficció popular. La Col·lecció Meteoro, de l’editorial Balàfia Postals, neix no només com un homenatge a les novel·les de butxaca de mitjan segle XX, sinó com un espai de llibertat creativa on el terror i la fantasia serveixen d’escapatòria a una realitat sovint massa punyent.
Una afició compartida i el retorn al quiosc
La gènesi d’aquest projecte és, per damunt de tot, una qüestió de complicitat. “La intenció és sobretot divertir-nos. És una afició comuna d’en Héctor i meva, aquest tipus de literatura. Moltes vegades hem estat comentant-ho, ens mostram les llibretes que tenim d’aquest tipus i ens agrada molt”. Aquesta passió va portar la parella a proposar a Neus Escandell, editora de Balàfia Postals, la creació d’una col·lecció específica per “reviure aquest tipus de literatura”.
La Col·lecció Meteoro recupera el format pulp, un fenomen que va néixer als Estats Units a finals del XIX, però que va viure la seva edat d’or entre els anys 40 i 60 a Espanya. “És un format així barat per un públic molt popular que va ser fonamental per l’èxit de gèneres com la ciència-ficció, el terror o els crims”. Tur defineix aquestes obres com “literatura de butxaca, novel·les de butxaca, edicions barates per estendre el gust per aquest tipus de literatura”. L’objectiu és clar: arribar tant als lectors nostàlgics que recorden aquelles publicacions com als joves que busquen emocions fortes en la ciència-ficció.
“Els crims els cometem els humans contra els altres animals, contra la natura i contra les persones. En aquesta connexió entre natura i ésser humà, crec que qui és el criminal aquí és l’ésser humà”
– Cristina Amanda Tur
Buscant noves veus “de qualsevol punt de l’univers”
Meteoro no vol ser un cercle tancat. La crida a autors i autores és oberta i ambiciosa. “La primera idea és un poc en els autors de les illes, que són molts, animar-los fins i tot un poc a canviar de registre, animar-los a fer alguna cosa divertida de ciència-ficció, de fantasia, de terror… i també estendre-ho a la resta del país”. Les condicions són senzilles però marcades pel gènere: obres d’entre 20.000 i 40.000 paraules, escrites tant en català com en castellà.
Sobre les previsions d’èxit, Tur es mostra cauta però il·lusionada: “De moment ja hem rebut algunes preguntes. Jo esper que hi hagi molta gent que s’animi, però no ho sé… la il·lusió hi és”. Pel que fa al ritme de publicació, la intenció és treure’n un mínim de dos títols l’any, encara que tot dependrà de la qualitat del material rebut: “Si venen moltes coses que ens semblen interessants, podem treure’n més”. De fet, ja hi ha un secret ben guardat: “Ja tenim un primer llibre d’aquesta col·lecció que sortirà ben aviat”.
De la criminologia a la sensibilitat ambiental
La trajectòria de Cristina Amanda Tur és un trencaclosques fascinant. Criminòloga de formació, la seva entrada en el món dels successos va ser gairebé per atzar. “Vaig començar de pràctiques en el Diario de Ibiza i vaig caure accidentalment a la secció de successos i tribunals”. El que va començar com una casualitat es va convertir en una especialització acadèmica: “Vaig veure que d’allí potser ja no en sortia i vaig pensar, em formaré, perquè si vaig a fer successos i tribunals, vull fer-ho bé”.
Tot i això, amb el temps, la seva mirada ha virat cap a la divulgació científica i el medi ambient, dirigint actualment el programa Nautilus a IB3 Ràdio. “Va haver-hi un moment que com a periodista, els successos i tribunals m’agraden, però vaig pensar que ara mateix els periodistes tenim una responsabilitat molt grossa amb la societat i em semblava que era més important fer un treball de divulgació científica i mediambiental”. Aquesta connexió amb la mar, que ella defineix com a “molt marinera”, la va portar a cursar un màster en oceanografia.
“Per jo és una manera de sortir-me de la realitat. Sortir-me d’això i escriure ja no només crims de fantasia, sinó també fantasia autèntica, la ciència-ficció per jo és estimulant”
– Cristina Amanda Tur
La maldat: un atribut exclusivament humà
Quan se li pregunta sobre la presència del crim a la natura, la resposta de Tur és tallant i reflexiva. “La psicopatia en els animals no hi és. No hi ha maldat a la natura entre els animals”. Per a ella, la crueltat animal existeix, però el concepte de “crim” és una invenció de la civilització: “Els crims els cometem els humans contra els altres animals, contra la natura i contra les persones. En aquesta connexió entre natura i ésser humà, crec que qui és el criminal aquí és l’ésser humà”.
Aquesta visió crítica s’estén a la xacra de la violència masclista. Tur identifica l’educació com la base del problema: “Queda clar que aquí la base és l’educació. Estem educant a al·lots que encara són masclistes al ple segle XXI”. Com a periodista, reivindica una responsabilitat activa: “Hem de tenir molt en compte no fer absolutament res que reforci el masclisme. El masclisme que porta al final als crims masclistes és una qüestió de reforços a molts diferents nivells. Comentaris, acudits, petites coses que al final se sumen i creen el caldo de cultiu”.
La ficció com a refugi del “cas real”
Després d’anys narrant “autèntiques barbaritats” que han passat a “gent real” i parlant amb famílies de víctimes, la literatura fantàstica esdevé per a Tur un bàlsam necessari. “Per jo és una manera de sortir-me de la realitat. Sortir-me d’això i escriure ja no només crims de fantasia, sinó també fantasia autèntica, la ciència-ficció per jo és estimulant”.
Fins i tot en la foscor del gènere, hi ha lloc per a l’humor, un element que la Col·lecció Meteoro no pensa vetar. “Terror amb humor també és una part que pot estar molt bé i també ho acceptam”. Tur confessa que, malgrat ser “prou seriosa”, de vegades és capaç de trobar l’humor en la realitat, com en aquell crim real que li hagués agradat escriure: “Dos científics a l’Antàrtida on un n’apunyala l’altre perquè l’altre li explicava tots els finals de les pel·lícules”.
Cristina Amanda Tur, entre la crònica negra i el blau de l’oceà, ens convida ara a explorar les “pors col·lectives, els cossos, la memòria i el futur” a través d’una col·lecció que promet inquietar i, sobretot, fer-nos gaudir de la llibertat de la ficció sense complexos.
