L’editorial Tigre de Paper publica aquest mes de febrer Esperança sense optimisme, la darrera obra del teòric literari i pensador britànic Terry Eagleton. Traduït al català per Lola Fígols Fornell i amb un pròleg a càrrec de César Rendueles, el llibre proposa una dissecció crítica del concepte d’esperança des de l’antiga Grècia fins a l’actualitat. L’autor busca despullar aquest sentiment de les interpretacions lligades al temperament o al màrqueting del progrés per ressituar-lo com una eina de resistència intel·lectual en contextos de crisi.
Una distinció entre temperament i racionalitat
La tesi central d’Eagleton es basa en la separació estricta entre l’optimisme i l’esperança. Per al pensador de Salford, l’optimisme sol ser una forma de racionalització buida, una adhesió cega a la doctrina del progrés o, simplement, una qüestió de caràcter que no s’ajusta necessàriament a l’anàlisi de la realitat. En contrast, l’obra defensa una esperança sense optimisme que neix d’un discerniment lúcid.
Aquesta visió reconeix la possibilitat real del fracàs i la derrota, però es nega a la resignació. Eagleton defineix aquesta postura com una «virtut tràgica», una capacitat de mantenir el compromís sense obviar la duresa del passat ni devaluar el present. Segons el text, l’esperança autèntica requereix autodisciplina i pràctica, allunyant-se de la complaença política i de la desesperació metafísica.
El recorregut pel pensament crític occidental
A través de les pàgines d’aquesta novetat editorial, Eagleton basteix un diàleg amb figures clau de la història de la filosofia. L’anàlisi travessa les idees d’autors com Marx, Kierkegaard, Ernst Bloch, Walter Benjamin, Tomàs d’Aquino i els estoics. Aquest recorregut no és només una genealogia del concepte, sinó una revisió de com el llenguatge construeix el pensament i com les ideologies han utilitzat la fe o el desig humà.
L’obra també aborda qüestions complexes com el problema del mal i la relació de l’individu amb el futur en un món marcat per la incertesa. En paraules de Slavoj Žižek, el text es presenta com una fórmula per navegar pels «temps foscos» contemporanis, oferint una via que evita tant la paràlisi com la ingenuïtat.
Trajectòria de Terry Eagleton
Terry Eagleton (1943), deixeble de Raymond Williams i professor de Literatura Anglesa a la Universitat de Lancaster, és una de les veus més influents en l’encreuament entre la teoria literària, el marxisme i la psicoanàlisi. Amb una bibliografia que inclou títols de referència com Per què Marx tenia raó, Com llegir literatura o Ideologia, Eagleton manté en aquest nou volum el seu estil característic on l’erudició es combina amb la ironia.
L’edició de Tigre de Paper compta a més amb una il·lustració de Pep Boatella, consolidant l’aposta de l’editorial per apropar al lector català obres fonamentals del pensament crític internacional que conviden a una comprensió més profunda de l’estructura social actual.
