El jutge José Castro, instructor del conegut cas Nóos, publica un llibre on relata el procés judicial que va implicar Iñaki Urdangarin, l’infanta Cristina i alts càrrecs polítics de les Balears. Amb el títol El caso Nóos, l’obra recull la seva experiència personal com a responsable de la instrucció, les tensions institucionals i les limitacions de la justícia espanyola davant la corrupció.
La publicació ofereix una visió detallada i crítica de com es va desenvolupar una de les causes judicials més mediàtiques de les darreres dècades. El llibre cobreix l’origen de la causa, el desenvolupament de la investigació i el paper que hi jugaren actors com la Fiscalia Anticorrupció, l’Agència Tributària i la Casa Reial.
El relat d’un procés mediàtic
El cas Nóos va començar a instruir-se l’any 2008 arran d’una querella de la Fiscalia Anticorrupció per irregularitats en la construcció del velòdrom Palma Arena. El jutjat d’instrucció número 3 de Palma, encapçalat per José Castro, va ser l’encarregat de la causa. Durant els anys següents, el procediment es va ramificar en nombroses peces separades que investigaren desviaments de fons públics i contractacions presumptament irregulars.
En el seu llibre, Castro explica com es va gestionar la instrucció d’un sumari que acabaria superant els 65.000 folis i implicant una trentena de persones. També recull les seves impressions sobre la manca de mitjans materials i humans per afrontar una macrocausa d’aquesta magnitud.
El tractament de la monarquia
Un dels punts centrals del llibre és la reflexió al voltant de la posició jurídica del rei emèrit, Juan Carlos I, i la seva possible vinculació amb diversos afers econòmics i fiscals. Castro critica l’ús del concepte d’“inviolabilitat” per evitar accions legals i documenta les dificultats que va suposar intentar delimitar les responsabilitats de membres de la Casa Reial.
També repassa les decisions de la Fiscalia del Tribunal Suprem, que va arxivar diverses diligències, així com els intents d’Òmnium Cultural i altres col·lectius d’impulsar accions legals per la via de l’acusació popular.
Crònica des de dins
El jutge dedica una part del llibre a descriure les seves pròpies rutines durant la instrucció, els conflictes interns amb la secretaria judicial i la complexitat logística d’una causa que va exigir digitalitzar més de 100.000 folis. També hi apareixen episodis com les pressions mediàtiques i institucionals, l’impacte del cas en l’opinió pública i els moments clau de la declaració de l’infanta Cristina davant el jutjat.
Castro detalla, a més, com es va configurar el repartiment d’aquest tipus de causes dins els jutjats d’instrucció de Palma per evitar que recaiguessin sempre en el mateix òrgan.
Entre la memòria i l’informe
Tot i que El caso Nóos no és una obra de periodisme d’investigació ni un assaig jurídic estricte, el llibre conté elements d’ambdós gèneres. El relat s’articula com una memòria personal del procés viscut des del jutjat, combinada amb explicacions tècniques i reflexions sobre les limitacions del sistema judicial espanyol.
Castro afirma que la seva intenció no és impartir doctrina ni pontificar, sinó deixar constància escrita del que va passar, amb el màxim de fidelitat possible als documents judicials i a la seva pròpia experiència.
Presència mallorquina
El cas Nóos, segons el jutge Castro, ja és llibre i posa l’accent en el paper central de Palma i les institucions balears dins la trama. La instrucció es va desenvolupar des dels jutjats de l’avinguda d’Alemanya i va tenir com a epicentre inicial la contractació del projecte Palma Arena durant el mandat de Jaume Matas, també encausat en la peça principal.
També hi apareixen figures de l’administració balear, com el delegat de l’Agència Tributària, Raúl Burillo, i membres de la Policia Nacional i del Servei de Vigilància Aduanera destinats a les Balears.
Una publicació que arriba en un nou context
El llibre es publica en un moment en què diverses iniciatives judicials i mediàtiques continuen qüestionant el paper de la monarquia i el funcionament de la justícia espanyola. L’obra pot ser llegida com un testimoni de primera mà d’un moment clau per a la política i la judicatura de l’Estat.
El cas Nóos, segons el jutge Castro, ja és llibre, i condensa una part fonamental de la història judicial recent explicada per un dels seus protagonistes principals.
