El primer llargmetratge de la directora germano-suïssa Maria Brendle, El caso Frieda, arribarà a Filmin el pròxim 10 d’octubre. El film dramatitza el cas real de Frieda Keller, una jove costurera de St. Gallen que el 1904 va ser condemnada per l’assassinat del seu fill de cinc anys. El títol està protagonitzat per l’actriu alemanya Julia Buchmann i es basa en la novel·la Die Verlorene de Michèle Minelli, qui signa el guió juntament amb Robert Buchschwenter i la mateixa Brendle.
L’estrena mundial de El caso Frieda va tenir lloc l’octubre de 2024 al Festival de Cinema de Zuric, on el film va rebre una ovació de vuit minuts.
Un crim que va impactar Suïssa el 1904
Frieda Keller va néixer el 24 de desembre de 1879 a Bischofszell. Quan tenia 18 anys va quedar embarassada després d’una violació per part del seu cap, Karl Zimmerli. El fill, Ernst, va néixer el 27 de maig de 1899 i fou ingressat en un hospici religiós. El 1904, amb cinc anys, l’internat va exigir a Frieda que se’n fes càrrec.
En aquell moment, Keller havia perdut el pare, el seu promès l’havia rebutjada i es trobava sense suport familiar ni recursos. El 1 de juny de 1904 va matar el seu fill i en va enterrar el cos al bosc. Una tempesta en va deixar el cadàver al descobert dies després, fet que va conduir a la seva detenció i confessió.
El judici va tenir lloc l’11 de novembre de 1904 i va provocar un debat nacional sobre la situació legal i social de les dones. Tot i les protestes i el suport d’associacions feministes, metges i escriptors, Frieda Keller va ser condemnada a mort. La pena va ser commutada per cadena perpètua en règim d’aïllament pel Consell Cantonal de St. Gallen.
Aquest cas va impulsar canvis legals en el Codi Penal suís, especialment en la distinció entre homicidi i assassinat.
Una relació fictícia per explorar la situació de les dones
La pel·lícula de Maria Brendle incorpora el personatge fictici d’Erna Gmür, esposa del director de la presó i fiscal Walter Gmür. La relació entre Erna i Frieda, tot i no ser documentada històricament, s’utilitza com a recurs narratiu per mostrar les restriccions imposades a les dones, tant de classes populars com benestants.
El film inclou escenes on Frieda abandona temporalment la seva cel·la per ajudar amb les feines domèstiques a casa dels Gmür. Segons la directora, aquestes escenes permeten mostrar moments de quotidianitat i aspiracions que contrasten amb el confinament i la condemna.
Maria Brendle debuta en el llargmetratge
Maria Brendle va néixer a Singen (Alemanya) el 1983. Es va donar a conèixer amb el curt Toma y corre (2020), nominat a l’Oscar al Millor Curtmetratge de Ficció. La seva trajectòria inclou altres peces com Blinder Passagier (2013), també premiades.
Amb El caso Frieda, Brendle adapta un episodi judicial documentat de principis del segle XX i el combina amb una construcció narrativa de ficció centrada en el paper de les dones dins el sistema penal i familiar de l’època.
