Un equip de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) alerta que el català és minoritari en la producció científica publicada a revistes de l’àmbit català. L’estudi, centrat en l’àrea de la comunicació, ha analitzat 1.721 articles de 23 publicacions editades entre 2019 i 2023. El resultat indica que només el 8,7 % dels textos es publiquen en català, mentre que el castellà s’utilitza en el 69,7 % dels casos i l’anglès en el 25,1 %. La recerca, finançada per l’IEC, apunta que aquest desplaçament no s’explica únicament per l’hegemonia de l’anglès, sinó també per l’ús preferent del castellà com a llengua per defecte dins l’àmbit acadèmic.
Anàlisi de 23 revistes i més de 1.700 articles
L’estudi porta per títol Entre el quartil i l’acreditació: el desús del català en la producció científica en Comunicació (2019-2023), i ha estat publicat a la revista BiD. L’han elaborat els investigadors Marc Hernández Ruiz, Elisenda Aguilera Cora, Aleix Martí Danés, Bertrand Salvador Mata i Joan Francesc Fondevila Gascón.
La mostra inclou 23 revistes amb seu a territoris de parla catalana o amb un consell editorial compost, com a mínim, per un 50 % de membres d’aquestes regions. L’anàlisi de contingut s’ha completat amb entrevistes als responsables editorials.
Segons els autors, sis de les revistes estudiades no accepten textos en català i cap d’elles publica simultàniament en català, castellà i anglès. Dins la classificació internacional d’índexs com Scopus o Web of Science, només una de les revistes, Anàlisi, figura al quartil 1, i només en la categoria d’«estudis culturals».
Factors que condicionen l’ús del català
La recerca identifica diversos factors que expliquen el predomini del castellà. En primer lloc, l’ús del castellà com a opció predeterminada quan no es publica en anglès. Aquesta pràctica s’estén, segons els autors, pel pes de l’àmbit llatinoamericà dins la comunitat acadèmica i per inèrcies del sistema universitari.
També es destaca la manca de recursos per a la traducció o publicació en català. Les revistes analitzades sovint no reben finançament per assumir aquests costos. Això limita la capacitat de mantenir el català com a llengua de treball acadèmic.
Un altre factor assenyalat és la desvinculació progressiva de les revistes respecte als entorns locals i universitaris que les han impulsades. Aquesta separació, segons la recerca, afecta tant la llengua emprada com l’orientació temàtica, amb una tendència creixent a prioritzar temes globals i metodologies internacionals.
Pressió dels criteris d’acreditació
Els autors apunten també a les polítiques d’acreditació del personal investigador com una causa estructural. Tant l’ANECA com altres agències valoren les publicacions segons el posicionament de la revista dins dels índexs internacionals. Aquesta lògica penalitza indirectament la publicació en català, ja que moltes revistes locals no tenen la mateixa puntuació o reconeixement internacional.
Segons Marc Hernández Ruiz, aquest context condiciona especialment els investigadors novells: «Ja detecten que les publicacions en català no estan tan prestigiades i, sempre que poden, acaben publicant articles fora».
Propostes per revertir la tendència
L’estudi defensa la necessitat de revisar les polítiques d’acreditació per tal que publicar en català o sobre temàtiques locals pugui comptar com a mèrit acadèmic. També reclama més suport institucional i econòmic a les revistes que aposten per la llengua pròpia.
Joan Francesc Fondevila Gascón proposa que les institucions fomentin aquest ús des de dues línies: el compromís individual dels investigadors i l’impuls institucional. En aquest sentit, considera que publicar en català «hauria de ser valorat com un esforç afegit», tenint en compte les dificultats per obtenir visibilitat internacional.
El futur del català en l’àmbit científic
La recerca no planteja un retorn generalitzat al monolingüisme, però sí la possibilitat de considerar les revistes científiques catalanes com a espais on preservar l’ús del català dins el circuit acadèmic. L’estudi alerta que, sense canvis estructurals, la llengua pot quedar arraconada en un entorn científic cada cop més globalitzat i competitiu.
