La Fundació Mallorca Literària tanca el cicle d’oralitats TardOral amb les jornades El poble parla, riu i canta. Escoltem-lo, que tindran lloc els dies 12 i 13 de desembre a Na Batlessa, a Artà. Aquestes jornades volen posar en valor l’obra del folklorista artanenc Andreu Ferrer i Ginard (1887-1975), reconegut per la seva tasca de recollida i difusió de la tradició oral a les Illes.
Dos dies per explorar el llegat d’un folklorista
El programa comença divendres 12 a les 17 h amb la conferència inaugural Andreu Ferrer, el folklorista obstinat, a càrrec de Jaume Guiscafrè. A continuació, la taula rodona Andreu Ferrer: mestre, activista cultural i editor, amb la participació de Margalida Coll, Miquel Àngel Marquès i Antoni Aulí, moderada per Victòria Parra, aprofundirà en les múltiples facetes de Ferrer com a pedagog i impulsor cultural. Tancarà la jornada Caterina Valriu amb la ponència Llegendes i rondalles recollides per Andreu Ferrer: un llegat a reivindicar.
Dissabte 13, la programació es reprendrà amb quatre ponències que analitzen diferents àmbits de l’obra de Ferrer. Jordi Orell i Marina Viedma obriran el matí amb El cançoner menorquí d’Andreu Ferrer Ginard (1912). Seguirà Amadeu Corbera amb la conferència Andreu Ferrer i l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1924-1932), que repassa la seva col·laboració amb aquest projecte. Després de la pausa, Josep Nicolau presentarà L’Arxiu Folklòric i Bibliogràfic de les Illes Balears (1922-1973): la tradició oral per escrit, centrada en la fundació impulsada pel mateix Ferrer. Finalment, la jornada clourà amb una ruta literària guiada per Paula Girart.
Una vida dedicada a la cultura popular
Andreu Ferrer i Ginard, nascut a Artà i traslladat més tard a Palma, va combinar l’ensenyament amb una activitat constant com a músic, editor i folklorista. A Menorca, on exercí de mestre entre 1906 i 1915, fou director de la banda municipal del Migjorn Gran, organista i fundador de l’orfeó local. El 1912 va crear la revista Llum Nova, a la qual seguirien Llevant (1916) i Tresor dels Avis (1922), ja des de la impremta Minerva d’Artà.
Des de Palma, a partir del 1925, Ferrer amplià la seva producció com a editor i articulista. Fou membre de l’Associació per la Cultura de Mallorca i fundador de la impremta Politècnica, centrada en materials didàctics. Col·laborà en publicacions com El Día, La Veu de Mallorca —de la qual en fou director entre 1930 i 1931— i Cort. Durant aquesta etapa va mantenir el seu compromís amb la difusió del folklore i la llengua.
El 1914 inicià la col·lecció “Folklore Balear” amb títols com Rondaies de Menorca (1914) i Cançonetes menorquines (1922). També publicà assaigs com Aplicació del sistema decimal a la classificació del folklore (1924), Etnologia de Menorca (1927) i Curso completo de corografía e historia de las Baleares (1928). Anys més tard, reprengué aquesta línia amb el llibret Folklore balear (1964) i la Fundació Tresor dels Avis, amb l’objectiu de sistematitzar l’arxiu folklòric i bibliogràfic de les Illes.
Ferrer també fou col·laborador actiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i de l’Arxiu de Tradicions Populars de Catalunya. A més, aportà contingut i criteri filològic a obres com el Diccionari general de la llengua catalana i el Diccionari català-valencià-balear, a més de redactar les Nocions d’ortografia mallorquina (1927), on defensava les normes de l’Institut d’Estudis Catalans.
TardOral tanca amb una mirada a la memòria col·lectiva
Amb aquestes jornades, la Fundació Mallorca Literària clou l’edició de TardOral 2025 posant el focus en la figura d’un pioner de la recerca folklòrica a les Balears. El llegat d’Andreu Ferrer i Ginard, que abraça des de la música fins a la lingüística, serà abordat des de múltiples perspectives per investigadors i investigadores de diferents àmbits. Un final que, segons l’organització, posa en relleu la importància de preservar i escoltar la veu del poble, tal com suggeria el títol de les jornades.
