Davant la manca de continuïtat en la política lingüística i el retrocés creixent de l’ús social del català a les Illes Balears, el Consell Social de la Llengua Catalana (CSLC) ha decidit moure fitxa. Aquest dilluns ha aprovat un Pla d’Actuacions Urgents amb quinze mesures concretes per frenar el deteriorament lingüístic i posar en marxa accions immediates en els sectors més afectats.
El document neix d’una constatació compartida per la ponència que l’ha redactat: el pla 2016-2021 va quedar caduc, no se n’ha impulsat cap de nou, i el Pla General de Normalització Lingüística de 2009 continua vigent però no s’aplica amb eficàcia. Mentrestant, les dades sociolingüístiques actualitzades no arribaran fins com a mínim l’any 2026. Aquesta paràlisi institucional ha generat un buit d’acció política que, segons el Consell, calia cobrir amb urgència.
Reacció davant la inacció
Per trencar amb aquesta inèrcia, la ponència de Planificació Lingüística —formada per deu membres del CSLC— va treballar entre novembre de 2024 i març de 2025 per seleccionar i acordar un conjunt d’intervencions que posen el focus en els àmbits més exposats al desús de la llengua.
Els responsables de la proposta recorden que molts dels objectius del pla anterior no es varen assolir i que el context social i demogràfic ha canviat de manera accelerada. Per això, el nou pla no només revisa les propostes anteriors, sinó que les reordena per urgències i n’incorpora de noves. L’objectiu: frenar la pèrdua de presència del català a peu de carrer, als serveis públics, a les aules, als mitjans i a les pantalles.
Què s’hi proposa
El pla s’articula en vuit àmbits clau: educació, sanitat, mitjans de comunicació, joventut i lleure, món digital, comerç i restauració, acollida de persones nouvingudes i administració pública.
En educació, el Consell reclama la retirada del pla pilot de lliure elecció de llengua, una iniciativa que, segons el mateix CSLC, vulnera els principis bàsics del model d’immersió i afebleix l’ensenyament en català. A més, s’insta la Universitat de les Illes Balears a establir criteris clars de capacitació lingüística per als futurs titulats.
En sanitat, es reclama el requisit de competència lingüística per treballar a la sanitat pública i es proposa la creació d’un pla d’acollida específic amb formació en català per al personal nouvingut. El Consell considera que garantir l’atenció sanitària en català no és una qüestió opcional, sinó un dret que ha de quedar blindat.
En l’àmbit del lleure i l’esport, es planteja exigir el coneixement pràctic del català a entrenadors, àrbitres i monitors. La proposta interpel·la directament les institucions responsables de la contractació pública i de la regulació de les activitats amb joves.
Pel que fa als mitjans de comunicació, es proposa formació específica per als professionals i, sobretot, l’adopció de mesures legislatives per garantir que el català sigui present de manera estable en la producció audiovisual. El pla fa una crida clara a posar límits a la substitució lingüística als canals públics i a aquells que reben suport institucional.
En l’àmbit digital, es reclama més implicació de les institucions per garantir la presència del català a internet, a les xarxes i en entorns com la intel·ligència artificial o el metavers. Això inclou el suport a iniciatives com el projecte AINA i l’Aliança per la Presència Digital del Català.
Pel que fa a l’acolliment, s’exigeix la incorporació de reforç lingüístic dins l’horari escolar per a l’alumnat nouvingut i es proposen activitats de formació i socialització lingüística per a persones adultes. Aquestes mesures s’han de desplegar des del territori, amb implicació municipal i insular.
En comerç i restauració, el pla vol trencar amb la invisibilització del català a les botigues i establiments. Es proposa formació per als treballadors i l’obligació de garantir atenció en català, tant oral com escrita.
Finalment, en administració pública, es reclama el requisit de coneixement del català per a tot el personal, independentment del seu règim laboral. També s’insta a fer complir la normativa que preveu clàusules lingüístiques en els contractes públics.
Una crida política
El document no només recull propostes. És també una crida directa a les institucions que tenen competències en matèria lingüística. El Consell reclama més voluntat política, més compromís amb el català i menys excuses.
Cada mesura inclou responsables clars, destinataris i indicadors per fer-ne seguiment. El pla s’adreça a administracions autonòmiques, insulars i locals, però també a la comunitat educativa, al teixit associatiu i al món empresarial.
Ara, el document s’ha de traslladar a la Comissió Permanent, que haurà de valorar-lo i elevar-lo al Ple per a l’aprovació definitiva.
Amb aquest pla d’accions urgents, el CSLC envia un missatge clar: la normalització del català no pot esperar a l’any 2026, ni pot quedar pendent d’enquestes. Cal actuar ara, en els espais on la llengua perd presència. I cal fer-ho amb mesures concretes, amb terminis, amb avaluació i amb responsabilitats polítiques definides.
