Bartomeu Bauçà té 54 anys i és conegut a Inca pel seu compromís amb l’esport i l’associacionisme local. Aquest 2025 ha estat l’encarregat d’obrir el Dijous Bo des de l’escenari del Teatre Principal, on el passat 7 de novembre a les 20.30 h va pronunciar un pregó marcat pel to personal, les vivències familiars i la implicació en el bàsquet.
“Vaig néixer a l’avinguda de Lluc”
Bauçà va començar el discurs remarcant les seves arrels: Inca com a punt de partida vital, amb records que giren entorn del barri, la plaça del Bestiar i el calendari emocional del Dijous Bo. De petit, el tragí dels camions i animals li anunciava que “el dia més esperat de l’any era a punt d’arribar”.
El pregoner va posar nom i context a les figures que han marcat la seva trajectòria: el pare, treballador de Simar, que va perdre una cama a causa d’una malaltia; la mare, exmodista a Galsa, que es va convertir en pilar de la família. “Amb només nou anys, vaig veure com ma mare feia front a mil nits d’hospital”, va recordar.
Un ritual familiar i professional
L’experiència del Dijous Bo va canviar amb el temps: de nin, admirava les vaques i les atraccions; de jove, hi va participar com a professional, muntant un estand amb l’empresa familiar de fontaneria davant l’antic edifici de “Sa Nostra”. “Ja no era només espectador. Formava part del teixit empresarial de la ciutat”, va destacar.
També va fer referència als rituals quotidians que formen part de la fira: el berenar al Bar Londres o al Bar Miquel, les primeres passejades amb els seus fills Marina i Miquel, i més recentment, el Dimecres Bo amb amics. “És com si la vida ens canviàs el paper dins la festa, però l’entusiasme fos sempre el mateix.”
“El bàsquet ens va canviar la vida”
L’esport va centrar bona part del discurs. Primer com a pare, veient com els seus fills descobrien el bàsquet; després, com a impulsor i gestor. L’any 2012, davant la desaparició imminent del club on jugaven els seus fills, un grup de famílies va decidir actuar. D’aquí va néixer el Club Bàsquet Ciutat d’Inca, que Bauçà va presidir durant 12 anys.
“Sentíem que teníem un deute amb aquest esport.” El compromís es va ampliar amb la creació del Club Bàsquet Dijous Bo, amb un nom pensat com a homenatge a la ciutat i a la seva festa. També va ser vicepresident de la Federació de Bàsquet de les Illes Balears i patró de la Fundació FEBIB 1935, orientada al vessant solidari de l’esport.
“Quan me’ls trob pel carrer i em diuen ‘hola, presi’, sé que tot aquest camí ha valgut la pena”, va dir. Per a Bauçà, el bàsquet ha estat una eina de creixement personal i col·lectiu: “És un motor de valors, de convivència i de ciutat”.
“Som Inca, som inquers”
En la darrera part del pregó, Bauçà va fer una crida a reconèixer el Dijous Bo com una declaració d’identitat col·lectiva. Va parlar de la fira com a punt de trobada intergeneracional i va agrair la feina dels pagesos, ramaders, comerciants, artesans, associacions i voluntaris que fan possible la festa.
“El Dijous Bo no és fruit de la casualitat: és el resultat de la feina compartida, de la il·lusió col·lectiva i de l’estima que tots tenim per la nostra ciutat.”
Va concloure amb un missatge directe: “Visqueu el Dijous Bo amb intensitat, amb alegria i amb orgull. El Dijous Bo és nostre. És de tots i per a tots.”
