Filmin estrena el documental sobre Boris Skossyreff, el falsificador que va ser rei d’Andorra. El thriller documental “Boris Skossyreff, el estafador que fue rey” reconstrueix la vida del noble rus que es va proclamar rei d’Andorra el 1934
Qui era Boris Skossyreff?
Filmin estrenarà el divendres 22 de novembre el documental Boris Skossyreff, el estafador que fue rey, una producció que reconstrueix la trajectòria d’un personatge amb múltiples identitats: noble rus, espia britànic, falsificador, col·laboracionista nazi i, durant nou dies de 1934, autoproclamat rei d’Andorra. Dirigit per Jorge Cebrián, el treball combina thriller històric i investigació documental per seguir la pista d’un home que va protagonitzar episodis desconcertants a diversos països europeus al llarg del segle XX.
El context històric de l’autoproclamació
Skossyreff va néixer a l’Imperi Rus i va morir el 1989. Va circular per diferents estats europeus, sovint en circumstàncies opaques, i amb un llarg historial d’impostures i delictes relacionats amb falsificacions i estafes. La seva figura va cridar l’atenció per un episodi insòlit: el 1934, es va presentar a Andorra i es va proclamar rei del petit país pirinenc. L’episodi va durar poc més d’una setmana, però va quedar registrat als arxius andorrans com una anomalia singular dins la història del Principat.
Un projecte sorgit de l’arxiu
La recerca que ha culminat en aquest documental va començar fa més d’una dècada. Jorge Cebrián, que estava treballant sobre l’última execució a Andorra, va topar amb una nota en un arxiu que feia referència a Skossyreff com a “rei rus d’Andorra”. Aquesta menció breu va encendre l’interès del director, que va iniciar una investigació internacional en col·laboració amb diversos experts i investigadors, anomenats informalment “borsiers”. El resultat és un fons documental de més de 6.000 documents, entre informes d’intel·ligència, correspondència privada i expedients policials provinents de països com Espanya, França, Holanda, Alemanya i Portugal.
Un personatge entre la realitat i la impostura
Un dels aspectes destacats del documental és la reconstrucció del personatge a partir d’elements visuals i narratius que remeten a l’estètica i el comportament de Boris Skossyreff. Segons explica el mateix director, la seva imatge era part fonamental de la seva estratègia de manipulació: duia sempre monòcul, fins i tot quan es banyava al mar, i cuidava els detalls del seu vestuari en qualsevol situació, incloses les fotografies durant el seu empresonament. Aquesta posada en escena formava part del seu control del relat, que utilitzava per reforçar la seva suposada legitimitat aristocràtica.
Un llegat de propostes anticipades
Malgrat el seu caràcter delictiu, Skossyreff va formular idees que, segons s’explica al documental, anticipaven debats posteriors sobre el futur d’Andorra: la redacció d’una Constitució, la creació d’un casino, la promoció del turisme d’hivern amb una estació d’esquí i la transformació del país en un centre financer internacional. Cap d’aquestes propostes no es va concretar durant la seva estada, però algunes d’elles van tenir recorregut anys després.
Un projecte paral·lel en format llibre
El director Jorge Cebrián ha publicat, en paral·lel al documental, el llibre El estafador que fue rey: Boris Skossyreff (Anem Editors), que amplia el relat documental amb fonts i materials no inclosos a la producció audiovisual. Cebrián ja havia explorat la història andorrana contemporània amb el documental Pena Capital, dedicat a l’últim afusellat a Andorra, i va guanyar els premis Pirene 2008 i Tristaina 2010. També ha estat guionista de Pujol/Catalunya. El consell de guerra.
Un documental construït des de la verificació
Segons declaracions del director, Boris Skossyreff, el estafador que fue rey no inclou cap element fictici. Totes les situacions que s’hi relaten han estat contrastades documentalment i tenen suport arxivístic. Aquest rigor ha estat possible gràcies a la col·laboració amb especialistes d’arxius europeus i a la creació d’una xarxa de recerca internacional. La figura de Skossyreff, que es va moure entre la impostura i la supervivència, permet al documental explorar les fronteres entre la història documentada i els límits de la credibilitat.
