El Gall editor publica El capell de trona, una obra teatral de Mn. Miquel Clar i Vila i Llorenç Bonet i Clar, adaptació mallorquina de la novel·la El sombrero de tres picos (1874), de Pedro Antonio de Alarcón. L’edició ha estat preparada pel curador Sebastià A. Adrover Vicens i inclou un pròleg de Caterina Valriu i Llinàs. La peça, estructurada en tres actes, es va concebre a la segona meitat del segle XIX, moment en què diversos capellans mallorquins desenvoluparen una intensa activitat cultural paral·lela a la pastoral.
El capell de trona forma part del llegat de Mn. Clar, qui combinà la seva vocació eclesiàstica amb l’interès per la literatura, el teatre popular, la cultura i la recerca folklòrica. L’obra mostra la voluntat de l’autor de traslladar al territori mallorquí una història literària d’origen castellà, adaptant-ne personatges, llengua i ambient.
Teatre popular i crítica social
Segons el pròleg de Caterina Valriu, la peça segueix l’estil dels sainets, molt populars en l’època, i presenta una trama d’arrel rural protagonitzada per na Francisca i en Lluc, una parella de moliners. La història se centra en l’assetjament que sofreix na Francisca per part del batle, el Sr. Gregori, qui utilitza el seu càrrec per intentar seduir-la.
L’argument es desenvolupa en un entorn marcat per l’abús de poder, la corrupció i les intrigues. La resposta dels protagonistes, basada en l’enginy i la rapidesa, genera una sèrie de malentesos i situacions còmiques que desemboquen en una crítica als excessos dels poderosos i a la complicitat dels qui els donen suport. El paper de la dona del batle i la intervenció del jutge completen el quadre escènic amb nous contrapunts.
El capell de trona utilitza el llenguatge i l’estil de la farsa mediterrània per vehicular una crítica directa a comportaments relacionats amb el poder, l’assetjament i la desigualtat. El text inclou una denúncia de la prevaricació, les corrupteles i les falsedats.
Una peça rescatada del llegat de Mn. Miquel Clar
Mn. Miquel Clar i Vila (Es Llombards, 1865 – 1931) fou un capellà implicat en diversos àmbits socials i culturals. Participà activament en la recollida de materials per al Diccionari català-valencià-balear d’Alcover i formà part del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, celebrat el 1906. Fundà, juntament amb Llorenç Bonet, la societat S’Escursionista Santañynera i el Real Gremi d’Asodolladors, des d’on promogué activitats de caire intel·lectual i associatiu.
Clar és també autor del Diari de l’expedició santanyinera al voltant de Mallorca, 1899, i recopilador de Aür! Versos de l’antigor. Cançons llombarderes recopilades per Mn. Clar, així com de la Història de Santanyí (1888) i Bertoldino.
La col·laboració amb Llorenç Bonet
Llorenç Bonet i Clar (1868 – 1943), coautor d’El capell de trona, col·laborà estretament amb Mn. Clar tant en l’àmbit cultural com polític. Llicenciat en Dret, va tenir un paper destacat al Real Gremi d’Asodolladors i participà activament en la vida pública de Santanyí. Ocupà la batlia del municipi entre 1924 i 1930 i fou impulsor de diverses iniciatives com el Círculo de Obreros Católicos i la primera central elèctrica del poble.
Bonet també col·laborà amb el Diccionari català-valencià-balear i participà al mateix Congrés de la Llengua que Mn. Clar. És coautor de la Història de Santanyí i Bertoldino.
Context i edició
La nova edició d’El capell de trona arriba gràcies al treball de Sebastià A. Adrover Vicens com a curador, i a l’impuls d’El Gall editor. El pròleg, signat per Caterina Valriu, contextualitza l’obra dins la tradició teatral i crítica mallorquina, tot destacant-ne la vigència temàtica i el valor com a peça literària i patrimonial.
Segons el text de Valriu, la lectura o representació actual d’aquesta obra no respon a una voluntat de nostàlgia, sinó a una reivindicació del teatre com a espai de denúncia i resistència. El recurs a l’humor, la caricatura i els personatges arquetípics permet mostrar com el poder pot ser subvertit des de la intel·ligència i la paraula.
El capell de trona s’incorpora així a les publicacions que recuperen textos dramàtics de la tradició insular i obren la porta a noves lectures i interpretacions dins el panorama escènic i editorial de Mallorca.
