Dimarts 9 de setembre, a les 18.45 h, el Teatre Principal de Palma acull l’estrena del documental Sacar pecho, dins el marc dels actes oficials de la Diada de Mallorca. El film, dirigit per Rubén Capilla i Álex Rodríguez, està rodat a la Serra de Tramuntana i recull el testimoni de vuit dones diagnosticades de càncer de mama que participen en una travessa a peu per aquest entorn natural.
El projecte neix d’una iniciativa d’un grup de professionals sanitaris de les unitats de mama dels hospitals d’Inca i Son Espases, amb l’objectiu d’oferir una mirada complementària al relat mèdic sobre aquesta malaltia. La producció ha anat a càrrec de Vivirdelcuento Comunicació, amb el suport de Fundació SOLTI, i la col·laboració de l’equip mèdic format per Antonia Perelló (oncòloga), Valerio Corazza (cirurgià) i Mónica Martí (psicooncòloga).
Un recorregut emocional per la Serra
Sacar pecho documenta el trajecte de les vuit participants mentre recorren la ruta de Sa Travessa, de Pollença fins a la zona pròxima a la Dragonera. La travessa s’utilitza com a metàfora del procés que afronten les persones diagnosticades amb càncer de mama. Al llarg del recorregut, les protagonistes, que no es coneixien abans del rodatge, comparteixen les seves històries personals, des del moment del diagnòstic fins a la convivència amb la malaltia.
Rubén Capilla, entrevistat per UEP! Mallorca mesos abans de l’estrena, destacava la voluntat d’anar més enllà de la dimensió clínica:
“Sacar pecho no vol limitar-se a la dimensió mèdica, sinó obrir espai a les vivències personals, familiars i emocionals que envolten la malaltia”.
Un projecte sorgit des del sector sanitari
La idea original del documental va sorgir a partir d’una proposta de Marc Comín, de Vivirdelcuento, en col·laboració amb facultatius de les Illes. La intenció era oferir una eina per a la divulgació i sensibilització, tant per a pacients com per a l’entorn que les acompanya.
Segons el director,
“volíem fer un documental que pogués ajudar tant a les persones que acaben de rebre el diagnòstic com a les que ja fa temps que hi conviuen, així com a les seves famílies”.
El rodatge es va dur a terme a l’octubre de 2024, i des de llavors l’equip ha treballat en el muntatge. Capilla explicava que una de les preocupacions principals no era l’impacte mediàtic, sinó la responsabilitat d’escoltar amb rigor:
“Quan fas un documental així, el que preocupa no és tant si agradarà o no, sinó si sabràs escoltar. Si sabríem estar a l’altura del que elles ens compartien”.
Complicitat i xarxa entre les protagonistes
Una de les característiques destacades de Sacar pecho és el vincle que es va establir entre les vuit dones durant el rodatge. Capilla explicava que la manca de relació prèvia entre elles va afavorir una connexió espontània:
“Hi va haver molta complicitat entre elles, un ambient d’equip molt fort. A dia d’avui mantenen el contacte i s’han convertit en amigues”.
El relat col·lectiu que emergeix del documental no pretén homogeneïtzar les experiències, sinó mostrar-ne la diversitat. Segons Capilla,
“hi ha més d’un tipus de càncer de mama, i també moltes maneres de viure’l”.
Amb aquesta producció, l’equip vol contribuir a fer més visibles les històries personals sovint invisibilitzades en els discursos sanitaris i oferir un espai on el relat sigui compartit des de dins.
