La setzena edició del festival Febrer Negre s’articula enguany al voltant d’una premissa que transcendeix la mera ficció detectivesca: la recerca de sincronies entre territoris insulars i l’anàlisi de la literatura com a mirall de les desigualtats socials. Del 11 al 14 de febrer, Palma i Binissalem es convertiran en els epicentres d’una programació que fuig de l’autocomplaença institucional per centrar-se en la investigació acadèmica, la dramatúrgia interactiva i la presentació de novetats editorials que exploren el passat i el desig des d’una perspectiva crítica.
La identitat insular sota la lupa acadèmica
El pes intel·lectual de la trobada recau en dues veus vinculades a l’àmbit universitari que cerquen desmuntar els tòpics del gènere. El dimecres 11, a la Biblioteca de Can Sales, Javier Rivero Grandoso, doctor de la Universitat de La Laguna i especialista en la representació de l’espai urbà en la narrativa criminal, oferirà la conferència inaugural «Crímenes insulares: la evolución de tópicos en la novela criminal canaria». La intervenció de Rivero no només servirà per analitzar la producció literària de l’arxipèlag canari, sinó que s’aprofitarà per retre homenatge a l’autor Alexis Ravelo a través de la seva trilogia Las islas negras.
Aquesta mirada analítica es completarà dissabte a la Casa Llorenç Villalonga de Binissalem amb la participació d’Irene Solanich-Sanglas. La professora i investigadora de la Universitat de Vic, la recerca de la qual s’ha centrat en la perspectiva de gènere i la narrativa criminal, analitzarà la influència de la generació dels 70 en la construcció del relat negre actual a Catalunya. Amb l’assaig Matar impunement com a referent recent, Solanich planteja una revisió històrica de com s’ha teixit la crònica del delicte en llengua catalana.
Hibridació de formats: del cinema clàssic a l’escena interactiva
El festival no es limita al paper, sinó que cerca noves formes de vinculació amb el públic a través de l’experiència directa. En l’àmbit cinematogràfic, el programa recupera un clàssic de 1950, La jungla d’asfalt de John Huston. Més enllà de la seva vàlua intrínseca com a estudi realista de personatges i motivacions criminals, la tria respon a la commemoració del centenari del naixement de Marilyn Monroe, qui hi interpreta un paper seductor que ja apuntava la seva futura iconografia. La projecció es durà a terme dimecres a Can Sales.
Per la seva banda, la Companyia Teatrix proposa dijous una ruptura amb la passivitat de l’espectador mitjançant l’obra La sospita. Definida com un format híbrid entre l’espectacle teatral i l’«escape room», la peça situa el públic en el paper d’investigador d’una estafa i un posterior assassinat, obligant-lo a participar en les elucubracions que resoldran la trama abans de l’escena final.
Narratives del dolor i la memòria social
La jornada de divendres a la llibreria Embat concentrarà el gruix de les novetats editorials, on destaca la presència d’Empar Fernández. L’autora barcelonina, reconeguda per la seva trajectòria en la denúncia de la injustícia social, presentarà El instante en que se encienden las farolas, una obra que se suma a la seva producció recent marcada per l’estudi del dolor i la desigualtat. Acompanyant Fernández, Gil Pratsobrerroca debutarà amb El joc del silenci, una novel·la que utilitza el viatge al passat per explorar les profunditats del desig, i Aitor Marín introduirà Será por dinero, una sàtira que beu de la tradició de Valle-Inclán i Eduardo Mendoza.
El tancament literari del Febrer Negre anirà a càrrec de Sebastià Bennasar, qui presentarà dissabte a Binissalem Malesànimes. Aquesta obra, guardonada com a millor novel·la en català al festival de Terrassa, tanca un programa que enguany ha sumat la complicitat de la Biblioteca de Can Sales i la Fundació Mallorca Literària per intentar mantenir viva la flama d’un gènere que, lluny de ser pur entreteniment, continua essent una eina d’anàlisi de la realitat més propera.
