El proper 5 de setembre, la plataforma Filmin estrena Fuegos artificiales, òpera prima del director Giuseppe Fiorello. El film, amb dues nominacions als David di Donatello, s’inspira en el cas real de Giarre, un doble assassinat ocorregut a Sicília el 1980 que va commocionar l’opinió pública italiana.
Basada en un cas real no resolt
La pel·lícula parteix del conegut delitto di Giarre, en què Giorgio Agatino Giammona i Antonio Galatola —dos joves coneguts com i ziti (“els promesos”)— van aparèixer morts de la mà, cadascun amb un tret al cap, en un camp de cítrics prop de la localitat de Giarre, a la província de Catània. Els fets varen ocórrer el 31 d’octubre de 1980.
L’únic acusat va ser Francesco Messina, un al·lot de 13 anys, nebot d’una de les víctimes. Va confessar el crim inicialment, al·legant que els joves li havien demanat que els matàs, però es va desdir dos dies després i va acusar la policia de coacció. Donada la seva edat, no va poder ser processat penalment. El cas va quedar arxivat i no es va arribar a jutjar mai.
Un relat ambientat a la Sicília dels 80
Ambientada dos anys després del crim, l’estiu de 1982, Fuegos artificiales mostra la relació de Gianni i Nino, dos adolescents que intenten viure el seu amor en una societat marcada per l’homofòbia. Un d’ells, fill d’una família que treballa en el negoci dels focs artificials, veu com el rebuig del seu entorn condiciona la seva vida quotidiana.
El context històric i social de la Itàlia del moment, coincidint amb la victòria de la selecció italiana al Mundial de futbol, serveix de rerefons per al film. L’acció transcorre en un poble on persisteixen estereotips, pressions familiars i violència estructural.
Una pel·lícula sobre la memòria
Segons ha declarat Giuseppe Fiorello, el motor principal del projecte és la necessitat de recuperar la memòria de les víctimes. El director evita centrar-se en la investigació del cas i aposta per retratar la relació entre els protagonistes. El film vol mostrar “un amor que no es rendeix”, en paraules del mateix Fiorello.
El títol original del film és Stranizza d’amuri, en referència a una cançó de Franco Battiato que evoca una història d’amor en un entorn hostil. La música forma part també de l’univers sonor que construeix el film, juntament amb l’ambient dels bars, les motocicletes i les emissores locals de ràdio.
Primera direcció de Giuseppe Fiorello
Giuseppe Fiorello, nascut a Catània el 1969, és germà del popular presentador Rosario Fiorello. Va començar la seva trajectòria com a actor en la televisió i el cinema italià dels anys noranta. Fuegos artificiales és el seu primer treball com a director i guionista, juntament amb Andrea Cedrola.
La pel·lícula compta amb la fotografia de Ramiro Civita i la música de Daniele Bonaviri i Leonardo Milani. Els papers principals són interpretats per Samuele Segreto i Gabriele Pizzurro.
