Avui, 13 de febrer, neix ‘Plastic Boys’. Des de la distància física de les Maldives, Franc Prohens ens despulla el nou EP de Mantra: un exercici de rock híbrid, rebel·lia autoproduïda i una crítica esmolada a la immediatesa que ho devora tot.
L’escena musical mallorquina es desperta avui amb un batec diferent. Franc Prohens, cantant i guitarra de Mantra, atén aquesta entrevista des d’una illa de les Maldives on treballa actualment, però la distància no esmorteeix la passió per un projecte que comparteix amb el seu cosí, en Jaume. Avui presenten Plastic Boys, un treball gravat a Calma Estudis amb Josep Umbría que funciona com una declaració de principis: en l’era de l’art efímer, ells trien el soroll real.
La filosofia del plàstic: Una crítica a la immediatesa
El títol del nou EP no és només una etiqueta estètica; és una resposta al context social actual. Mantra utilitza el concepte de “plàstic” per definir la fragilitat de la cultura contemporània. “Plastic Boys fa referència directa al món de plàstic on vivim avui dia. Pretén donar força a tot l’EP com una crida a la resistència; és una invitació a anar a la teva “puta bolla” dins un sistema que ens té absolutament condicionats. Volem denunciar aquesta cultura de la immediatesa on la música surt, dura un segon i ja ha caducat. Sembla que ja res té permís per durar. Som molt conscients d’això i, tot i que no som un grup polític, fem servir l’humor per fer aquesta crítica.”
“Hem sortit de la zona de confort per deixar-nos anar més que mai, però sense perdre l’essència fònica que ens defineix”
– Franc Prohens (Mantra)
L’evolució del so: Del ‘British’ a l’atreviment del castellà
Mantra sempre ha tingut un peu a la tradició del rock britànic, però Plastic Boys marca una frontera nova: la introducció del castellà en el seu repertori sense perdre la seva identitat sonora. “Aquest EP és un pas cap a una evolució diferent. Fa temps que componem en castellà i hem decidit crear un treball híbrid que uneix els dos idiomes. No ha estat gens forçat, simplement ha sortit així i hem volgut pecar d’atrevits. Hem sortit de la zona de confort per deixar-nos anar més que mai, però sense perdre l’essència fònica que ens defineix.”
Tot i aquesta obertura lingüística, les guitarres encara miren cap a les illes britàniques, un segell que ja és marca de la casa. “No ens podem amagar de les nostres influències. Ens encanta el pop-rock britànic, n’hem begut moltíssim i és la nostra marca d’identitat inevitable. Així i tot, crec que aquest disc s’allunya una mica del ‘Brit-pop’ més tancat dels nostres anteriors llançaments per buscar una sonoritat pròpia.”
Sang i confiança: Un projecte familiar
A diferència de moltes bandes que canvien de formació cada temporada, Mantra es manté fidel als seus orígens. El nucli dur, format pels dos cosins, és el motor que manté viva la flama. “El grup som els mateixos que vàrem començar. Hi ha hagut col·laboracions temporals de teclistes o bateries, però la formació original és la de sempre. En Jaume i jo som els que donem la cara per tot, tant per les coses bones com per les dolentes. Ser cosins té els seus avantatges i inconvenients: fem un equip boníssim component, però a vegades la confiança fa fàstic. Així i tot, ens entenem a la perfecció.”
“Potser més endavant ens interessa funcionar amb una discogràfica, però de moment prioritzem fer la feina nosaltres mateixos per assegurar-nos que el resultat és el que realment volem”
– Franc Prohens (Mantra)
L’art de l’autogestió a Calma Estudis
Gravar a Mallorca és, per a ells, una qüestió de confiança tècnica i personal. Per a Plastic Boys, han tornat a posar-se en mans de Josep Umbría. “Hem tornat a Calma Estudis, on ja vàrem fer l’anterior EP, Summer Dream. És una coproducció entre en Josep Umbría i jo. Tenim clar que volem mantenir l’autoedició. Hem parlat amb discogràfiques, però ara mateix no veiem que ens aportin una diferència real. Avui dia, els segells ja no tenen aquell poder de catapultar-te des del no-res.”
Franc analitza amb fredor la realitat de la indústria actual, on la imatge i el contacte directe amb el públic pesen més que un contracte discogràfic. “Cadascú s’ha d’espavilar per la seva banda: treballar una imatge potent a les xarxes i tenir un directe polit. Potser més endavant ens interessa funcionar amb una discogràfica, però de moment prioritzem fer la feina nosaltres mateixos per assegurar-nos que el resultat és el que realment volem.”
El Directe: L’única veritat
Per a Mantra, les plataformes digitals són l’eina, però el concert és l’objectiu. El disc es llança exclusivament en format digital, a l’espera de veure com reacciona el públic. “Creiem que la clau és combinar cançons xules amb una bona gravació i, sobretot, saber-les defensar en directe. Això és el que realment t’enganxa a la gent. Sortim només en digital perquè som un EP de cinc temes, però si als concerts veiem que la gent ens demana el físic, no descartem editar-lo més endavant.”
Un futur sense límits: De les Maldives a la carretera
Actualment, en Franc viu una mena de “doble vida” musical: mentre actua en un ressort de luxe a les Maldives, prepara el terreny per a la tornada de Mantra als escenaris estatals. “Treballar aquí és gratificant, però el que realment vull amb Mantra és girar. Estem planificant dates per Espanya, tornant a posar en marxa tota la màquina després d’un temps aturats. No tenim ansietat per l’èxit immediat; gaudim del procés de composició i de la feina ben feta. Si hi ha ganes, les oportunitats acaben sortint, i estem preparant coses molt potents pel futur.”
Amb dates ja confirmades a Palma (5 de març a La Movida), Portocolom (6 de març a Es Far Club), Madrid (23 d’abril a Tempo Club) i Felanitx (5 d’abril a Can Moix), Mantra inicia el seu vol més ambiciós. Perquè en un món de plàstic, el pop de Mantra és, més que mai, una veritat incòmoda i necessària.
