En el marc del Dia de les Llibreries 2025, que se celebra avui 11 de novembre amb activitats arreu de Palma, UEP! Mallorca ha parlat amb Francesc Sanchís, llibreter de Quars Llibres i Embat. L’entrevista ofereix una mirada sincera i crítica sobre què significa avui sostenir una llibreria independent. A través d’un relat personal i reivindicatiu, Sanchís descriu un ofici vocacional, precaritzat però carregat de sentit, i denuncia les desigualtats estructurals del sector editorial i comercial.
“Una llibreria no és un quiosc”
Quan se li demana què és una llibreria, Sanchís respon sense dubtes: “És un lloc on es comercialitzen llibres, però si és independent, ha d’oferir molt més: criteri, recomanació i funció cultural”. Per ell, la diferència clau amb una gran superfície o un quiosc és el vincle amb el lector i la capacitat de seleccionar: “La tria del llibreter és fonamental. No venem qualsevol cosa”.
Amb dècades d’experiència en el sector, remarca que per ser llibreter cal vocació i estima pel llibre. “No és un negoci rendible econòmicament, però et retorna altres coses que no es poden quantificar en doblers”, diu.
“Un llibreter ha d’estar al dia. No pots recomanar un llibre si no tens cap referència”
– Francesc Sanchís
“Vaig començar de rebot… i ja fa 50 anys”
El camí cap a la llibreria, explica, no va ser premeditat. “Feia feina a un sindicat i no hi estava a gust. Quan l’empresa de la llibreria anava malament, vaig fer una proposta perquè ens la quedàssim els treballadors. I així va començar tot”. Des d’aleshores, no ha deixat de recomanar llibres i de construir un espai cultural alternatiu al consum ràpid.
Llegir per vendre, però també per entendre
Sanchís assumeix que no es poden llegir tots els llibres que entren a la llibreria, però sí que cal llegir molt: crítiques, ressenyes, recomanacions… “Un llibreter ha d’estar al dia. No pots recomanar un llibre si no tens cap referència”.
També participa en clubs de lectura. El darrer llibre que ha llegit? Sol d’hivern, de Dora Muñoz. “És una novel·la senzilla però potent sobre la Guerra Civil a Palma. Parla d’un silenci que durant dècades ha estat total. Trenca aquest silenci des de dins, sense partidismes”.
El domini dels grans: Amazon, distribució i desigualtat
El to s’endureix quan parla del tracte desigual que reben les llibreries respecte a les grans plataformes. “Els editors prioritzen els grans clients. Si jo venc deu llibres d’un títol i vull repostar, sovint ja no n’hi ha. Però en canvi, a l’estació o a Amazon, en tenen 200 apilats”.
Explica que les grans superfícies tenen avantatges inassolibles per a una llibreria petita: marges més alts, finançament a mida, retorn de material no venut. “Nosaltres hem de pagar-ho tot al cap de dos mesos, venguem o no. Ells només paguen el que han venut”.
Aquest model, segons el llibreter, penalitza el petit comerç i condiciona el tipus de llibre que arriba als prestatges. “Quan surt un llibre i es ven bé, les llibreries petites quedam sense estoc. I després les grans aprofiten la feina feta pels llibreters”.
Especialització com a estratègia
Davant aquesta situació, Embat i Quars han optat per centrar-se en llibres que les grans superfícies no prioritzen. “Hem deixat de vendre títols de Planeta o grans bestsellers. Aquest mercat l’hem perdut”. En canvi, aposten per títols en català, locals, independents. “Vendre llibres és picar pedra. Però és on ens podem diferenciar”.
Parla de llibres “que no es venen sols”: obres d’autors emergents, editorials petites, temàtiques minoritàries. “Aquí sí que cal un llibreter. No per vendre’t Javier Castillo, sinó per recomanar-te La península de las casas vacías”.
Aquest darrer títol és un exemple que Sanchís destaca: “Els llibreters l’hem fet bestseller. Les cadenes no l’havien volgut, però després de veure la resposta, sí que el volen vendre”.
“A les institucions els hi dona igual. No saben, no poden o no volen fer estructura cultural estable”
– Francesc Sanchís
Futur incert, però no resignat
Quan se li demana si hi ha futur per a les llibreries, respon amb realisme: “El mateix que per a qualsevol botiga no franquiciada. El dia que la gent només vulgui guanyar doblers fàcil, això desapareixerà”.
Però hi ha esperança si es manté el valor afegit: atenció personalitzada, coneixement, recomanació. “Aquest tracte no el poden oferir les cadenes. Ni ho volen, ni poden, ni els surt a compte”.
Les llibreries com a centre cultural
Sanchís recorda que la majoria de presentacions de llibres les han impulsat les llibreries, molt abans que les institucions. “Ens vam adonar que calia crear espais culturals perquè les institucions no ho feien”.
Ara, moltes llibreries de Palma organitzen activitats: Embat, Quars, Drac Màgic, Espirafocs, Quart Creixent… “És la nostra manera de revitalitzar el teixit cultural de la ciutat”.
Per ell, una llibreria sense vida cultural no pot sobreviure: “Presentacions, passejades, exposicions, monogràfics… Això ens diferencia d’un quiosc”.
Modes, adolescents i clàssics del segle XX
Sobre tendències lectores, distingeix dos moviments: la recuperació de clàssics del segle XX i l’entrada de molts adolescents a la lectura. “No llegeixen Don Quixot, però devoren trilogies de fantasia amb més pàgines”.
També destaca llibres que connecten amb les experiències vitals dels adolescents: relacions escolars, familiars, identitat. “No són modes buides. Responen a interessos reals”.
La fidelitat i la comunitat lectora
“Fidelitat a una llibreria concreta? És difícil. Però sí que hi ha fidelitat a les llibreries independents com a conjunt”, apunta. Segons ell, cada llibreria de referència a Palma té una petita especialització i comparteix clients amb les altres.
La comunitat lectora existeix. Però és limitada i compartida entre poques llibreries. “No som rivals. Cadascú cobreix un àmbit i es complementa amb els altres”.
I les institucions?
El diagnòstic institucional és clar: “A les institucions els hi dona igual. No saben, no poden o no volen fer estructura cultural estable”. Sanchís denuncia que moltes ajudes acaben en mans de grans empreses, mentre que les llibreries petites fan la feina cultural sense suport.
“Ens demanen que ho cobrim nosaltres, però no ens remuneren. El Consell? L’Ajuntament? Vocació per la cultura escrita, molt poca. I cada cop menys”.
