L’atmosfera de Palma es tenyeix de misteri aquest febrer. Entre carrerons empedrats i el ressò de la mar, arriba un dels fenòmens literaris més fulgurants de la temporada: Gil Pratsobrerroca (Vic, 1996). Amb 29 anys, aquest politòleg de formació i guionista d’ofici ha rebentat les previsions editorials amb la seva primera novel·la, El joc del silenci. El que va començar com un relat escrit al menjador de casa s’ha convertit en un monstre de nou edicions i 40.000 exemplars que ara aterra al Febrer Negre de Mallorca. Seiem amb ell per desgranar l’èxit i la pressió del segon llibre.
Una fugida cap al Pirineu plena d’ombres
La gènesi d’ El joc del silenci neix d’una premissa aparentment idíl·lica, però que amaga una arquitectura de thriller psicològic implacable. “És la història d’una parella de Barcelona, en Jan i la Carla, que tenen una filla de set anys, la Valèria, i decideixen marxar de Barcelona per anar a viure al Pirineu, en un poblet petit”. Sembla el somni de qualsevol família urbana, però Pratsobrerroca avisa que res és el que sembla: “A mesura que vas llegint el llibre, et vas adonant que, en realitat, aquest discurs tan naturalista i tan centrat en uns valors tan clars, en realitat no deixa de ser una excusa per fugir de Barcelona i fugir dels errors del seu passat que no paren de perseguir-los”.
L’autor confessa que el gènere no ha estat una elecció a l’atzar, sinó una devoció personal. “A mi la novel·la negra o el thriller sempre ha estat un gènere que m’ha agradat molt llegir per plaer. Sempre trio això. M’agrada estar al dia de les novel·les negres que hi va havent”. Amb aquesta base, el seu debut no podia ser d’una altra manera: “Vaig tenir clar que el que voldria fer era un thriller i jugar molt amb els girs de guió, amb els plot twists, perquè crec que és el que realment fa que a mi m’agradi aquest gènere: el tema de que tu et pensis que la cosa anirà per una banda i, de cop i volta, pam!, et gira i és completament diferent”.
“Una editorial petita no hauria pogut assumir un volum de vendes com el que hi va haver per Nadal, que es van esgotar els llibres. A nivell psicològic em cuiden molt i m’ajuden a portar-ho superbé”
– Gil Pratsobrerroca
De les Ciències Polítiques al fenomen de vendes
El recorregut vital de Gil és, en si mateix, un gir de guió. Format en Ciències Polítiques i Administració, la seva arribada a la literatura ha estat una carambola del destí, tot i que l’escriptura sempre bategava de fons. “Escriure sempre m’ha agradat com a hobby. Quan tenia una tarda lliure me la fotia escrivint”. Recorda amb nostàlgia els seus inicis escolars: “A l’escola sempre m’agradava participar als Jocs Florals o al concurs de Sant Jordi. M’agradava molt buscar algun conte o relat que agradés i que pogués guanyar”.
Després d’estudiar Polítiques “perquè en aquell moment m’interessava el sistema polític i tenia amics que en parlaven”, la vida el va portar a la televisió i la ràdio com a guionista (El Teorema del Mico, El Búnquer o El Creador d’Influencers). “L’última carambola ha estat aquesta de fer la novel·la, que ja ha estat la bomba perquè m’estic dedicant al que era un hobby”. L’èxit, però, l’ha agafat amb la guàrdia baixa: “Jo quan vaig fer el llibre m’esperava que el llegirien els meus tiets i la veïna de la meva mare, i poca cosa més. I en canvi ara… no sé quants exemplars s’han venut, però impresos n’hi ha 40.000. Una bogeria”.
El pes de la indústria i la “mare” Penguin
L’arribada a una editorial de pes com Penguin Random House (sota el segell La Campana) no va ser un camí de roses, sinó fruit d’una oportunitat aprofitada. “Vaig acabar arribant a l’editorial perquè jo ja hi treballava amb en Marc Serrats a El creador d’influencers. Ell va publicar un llibre a Penguin i jo li vaig dir: ‘Escolta, jo també tinc un manuscrit, els hi podries ensenyar a la teva editora?'”. La resposta va ser un sí que ha desbordat totes les previsions.
“No s’ho esperava ningú. Sí que feia bona pinta, era un llibre que anava fort perquè tocava temes que interessen, però d’aquí a la que ha acabat passant…”, reflexiona Gil. Malgrat la magnitud del fenomen, l’autor destaca l’acompanyament emocional: “Em cuiden molt, és una gent que té molta experiència amb altres fenòmens editorials com Les calces al sol o No dormiràs. No és el primer cop que es troben desbordats per les vendes”. De fet, destaca la importància d’estar en una estructura gran per gestionar pics com el de Nadal: “Una editorial petita no hauria pogut assumir un volum de vendes com el que hi va haver per Nadal, que es van esgotar els llibres. A nivell psicològic em cuiden molt i m’ajuden a portar-ho superbé”.
“Em fa molta il·lusió. És adonar-te realment de la magnitud de tot plegat, que et convidin a Mallorca i que hagi arribat fins allà aquesta història que vaig escriure al menjador de casa meva”
– Gil Pratsobrerroca
La fama invisible i la pressió del “segon fill”
Malgrat les xifres, Gil Pratsobrerroca manté els peus a terra, en part gràcies a l’anonimat que encara li permet la seva professió. “La fama d’un escriptor comparada amb un actor o un futbolista… ets molt menys públic. Ningú sap quina cara fa en Dan Brown o en Ken Follett en realitat”. Reconeix que, tot i les felicitacions en presentacions literàries, “puc anar a comprar el pa perfectament, no hi ha cap problema”.
Ara bé, el que sí que li lleva la son és el foli en blanc del segon projecte. “Hi ha bastant pressió ara amb el segon. M’està costant molt complir les expectatives que s’han generat. Serà difícil, perquè després d’un èxit sempre la gent diu: ‘Ah, ja se li veu el llautó, no era tan bo'”. Per a ell, el secret no és la inspiració divina, sinó la feina constant: “Crec que el tema de l’eureka, de que estàs al súper i de cop i volta et ve la il·luminació, és mentida. El que et surt és a força d’estar assegut durant hores davant de la història, anant entenent els personatges, veient els escenaris i anant fent el trencaclosques”.
Mallorca: Un divendres 13 al Febrer Negre
La seva arribada a l’illa per presentar el llibre a la llibreria Embat aquest divendres 13 no el deixa indiferent. “Em fa molta il·lusió. És adonar-te realment de la magnitud de tot plegat, que et convidin a Mallorca i que hagi arribat fins allà aquesta història que vaig escriure al menjador de casa meva”.
Amb una rutina que descriu com un contrast entre ser un “monjo tibetà” quan escriu sol a casa i una “estrella del rock” quan fa presentacions davant de 40 persones, Gil Pratsobrerroca tanca aquesta etapa de promoció 100% dedicat al llibre, esperant que les traduccions internacionals acabin de fer esclatar el fenomen. “Ara estem en un moment d’inflexió, a veure si la cosa acaba sent gran de veritat o es queda en un fenomen català que haurà estat bé, però sense més repercussió”. De moment, Mallorca l’espera per trencar el silenci.
