La periodista i humorista Irantzu Varela torna a Mallorca amb el seu espectacle Manólogo. El dijous 9 d’octubre actuarà a l’Estudi General Lul·lià de Palma i el divendres 10 d’octubre a Can Lliró de Manacor, en un doble format que combina la seva proposta d’humor i denúncia amb altres veus de l’escena feminista.
En conversa amb UEP! Mallorca, Varela explica en primera persona el sentit i els motius que la duen a pujar a l’escenari amb aquest projecte.
L’humor com a arma contra el masclisme
“Manólogo és un monòleg d’humor en el qual faig servir l’arma més potent que tenim ara mateix contra el masclisme i la misogínia”, afirma. Varela defineix l’espectacle com una hora de rialles compartides, però sosté que l’humor és també una via de canalitzar el cansament i la ràbia de moltes dones i dissidències. “Tenc claríssim que la gent riu perquè pensa el mateix que jo, encara que no sempre ho digui en veu alta”.
Per a ella, l’humor no és una simple eina d’entreteniment, sinó una manera d’interpel·lar directament el públic: “La ràbia, quan la canalitzes bé, et pot dur a molts llocs de riure”.
“El 2018 hi va haver un gran despertar col·lectiu, una presa de consciència sobre la desigualtat que ara forma part del sentit comú”
– Irantzu Varela
Periodisme i humor en temps difícils
Preguntada sobre què resulta més complicat avui, si fer de periodista o d’humorista, Varela respon amb contundència: “Ara mateix és més difícil fer periodisme. Són mals temps per al periodisme i millors per a l’humor”.
Segons explica, la realitat actual és tan desfigurada i “apocalíptica” que els acudits gairebé surten sols. Però considera que riure en aquest context no és senzill: “És molt complicat fer riure la gent en el moment que vivim, però em sembla més fàcil que intentar explicar la veritat com a periodista”.
Per això, defensa l’humor com una altra manera de dir la veritat, capaç d’arribar més lluny que el relat seriós. “En l’escut del ‘és broma’ pots dir coses molt més bèsties que quan parles seriosament”.
Reaccions i contradiccions del públic
El públic, diu, reacciona de manera diversa. “Hi ha qui se sent interpel·lat perquè comparteix el meu cansament i es riu pensant que no és l’única persona que veu això. I hi ha qui se sent interpel·lat per mal, perquè se sent assenyalat”.
Per a Varela, aquest tipus de reaccions confirmen el sentit del seu treball: “Si et faig gràcia i et sents al·ludit, t’ho has de mirar”.
De Feminazi a Manólogo: evolució i consciència
Des del 2018, Varela ha presentat diversos monòlegs sota títols com Feminazi, Intifada Bollera o Señoricidio. Li demanam què ha canviat en aquest temps: “El 2018 hi va haver un gran despertar col·lectiu, una presa de consciència sobre la desigualtat que ara forma part del sentit comú”.
Tot i reconèixer l’existència d’una reacció masclista, considera que moltes joves ja donen per fetes conquestes que abans semblaven impossibles. “Veig que ara estem preparades per riure’ns de coses molt més violentes, molt més performatives”.
Públics diversos, però una lluita compartida
L’humorista ha actuat també a Llatinoamèrica, amb experiències recents a Argentina i Uruguai. “Compartim moltes referències culturals i sobretot compartim una lluita. Quan fas feina feminista, inevitablement surten còmics feministes que conten acudits sobre la situació”.
Admet, això sí, que hi ha matisos: certes paraules o referències necessiten adaptació per ser enteses, però el missatge fonamental es manté.
“La vida et regala un munt de situacions que, si no en faig un acudit, podria acabar fent un delicte”
– Irantzu Varela
Xarxes socials i violència digital
Varela fa anys que conviu amb la violència a les xarxes. “Reb violència gairebé diària des de fa deu anys, i he après a construir escuts”. Malgrat això, reconeix la utilitat d’aquestes plataformes per difondre els seus espectacles i idees. “Les xarxes em serveixen per fer propaganda, una paraula que m’agrada molt”.
Segons explica, combina vídeos seriosos amb monòlegs més performatius, però amb el mateix objectiu: fer arribar el missatge que riure dels opressors és un poder que ningú pot arrabassar.
La relació amb el públic mallorquí
Sobre el públic de Mallorca, Varela és clara: “Jo, que som basca, trob que aquí la gent és superentregada. A Palma, a Manacor, a Inca o a pobles petits sempre m’han rebut molt bé”.
A més, assenyala que la majoria de persones que assisteixen als seus espectacles comparteixen un mínim ideològic amb ella, i això facilita la connexió. “És molt estrany que algú vingui sense saber res de mi. Normalment venen ja amb ganes d’arenga”.
Un doble programa a Mallorca
El pas de Manólogo per l’illa tindrà dos formats. El dijous 9 d’octubre, Varela actuarà a Palma amb el seu monòleg en solitari. El divendres 10 d’octubre, a Manacor, compartirà escenari amb la rapera feminista La Furia, convidada per l’assemblea antipatriarcal de la ciutat. “Jo som la seva telonera, i encantada”, diu rient.
Cicles i caducitat dels monòlegs
Estrenat a Madrid l’octubre de 2024, Manólogo fa ara un any de recorregut. Varela, però, es planteja els seus projectes amb una caducitat pròpia. “Jo els dono un temps determinat, perquè jo mateixa canvi i les referències canvien. En algun moment sent que un monòleg ja ha fet el seu cicle i cal començar-ne un altre”.
Explica que la feina darrere cada nou projecte és gran, amb implicació de vestuari, il·luminació i equips tècnics. Tot i això, no dubta a reinventar-se: “Jo som molt Artemisa, la deessa caçadora. Sempre estic darrere un projecte nou”.
La construcció dels monòlegs
El procés creatiu combina idees sorgides del dia a dia i moments de reflexió. “Tenc idees que van voltant i de cop em venen com flaixos. Per exemple, que jo fos Artemisa va sorgir així, de sobte”.
Per primera vegada, a Manólogo no interpreta a ella mateixa, sinó un personatge. “Sempre havia estat jo, disfressada o com fos, però era jo. Aquí som Artemisa, i això m’ha suposat un repte”.
També reconeix que el context quotidià li ofereix material constant: “La vida et regala un munt de situacions que, si no en faig un acudit, podria acabar fent un delicte”.
Diàleg amb el públic i improvisació
El contacte amb el públic és essencial: “Hi ha acudits que a la meva ment són boníssims i després no funcionen. D’altres que només donen continuïtat, i la gent es trenca de riure”.
Sobre la improvisació, matisa: “Improviso menys del que sembla, però m’agrada adaptar alguns acudits a referències locals. L’humor connecta més quan parla de contextos propers”.
