El trio mallorquí Geometrical Sardine —format per Jaume Rosselló (també conegut com a Jaume Güia), Joan Roca i Pep Aspas— presenta Last Flight Before Extinction, el seu segon disc d’estudi. Amb un so forjat en la improvisació i el directe, el grup es mou entre etiquetes com jazz, rock i música experimental, però evita encasellar-se. En aquesta entrevista amb UEP! Mallorca, Jaume Rosselló reflexiona sobre l’evolució del grup, el procés creatiu, les actuacions imminents i el seu compromís amb iniciatives que intenten oferir alternatives reals als músics de l’illa.
Un segon disc que consolida la sonoritat
“El primer disc, Minialien, va ser una declaració d’intencions”, explica Rosselló. “Amb aquest segon disc hem volgut desenvolupar aquella sonoritat que ja havíem establert.” Tot i mantenir la base del directe —la majoria dels temes s’han enregistrat sense claqueta i tocats en viu—, Last Flight Before Extinction ha rebut un tractament més acurat a nivell de producció. “Hem afegit guitarres, sintetitzadors… és un disc més cuit, però manté l’essència de power trio en directe.”
Tot i no ser un disc conceptual, té un fil conductor. Rosselló parla d’una libèl·lula que vola per darrera vegada abans d’extingir-se, escoltant música amb auriculars: “Aquest viatge és el disc”, resumeix.
“Ens hem sentit còmodes actuant en espais molt diferents, des de festivals de música experimental fins a esdeveniments més vinculats a la música clàssica”
– Jaume Rosselló
Improvisació, interacció i escolta activa
Tot i que sovint es col·loca Geometrical Sardine sota l’etiqueta de jazz, Rosselló prefereix matisar: “L’etiqueta jazz pot ser polèmica. Hi ha qui només considera jazz el que es feia a Nova Orleans. Nosaltres ho entenem d’una manera àmplia, amb respecte per la tradició afroamericana d’on prové.”
El que sí defineix la seva proposta és la interacció i la improvisació col·lectiva. “No es tracta només de fer solos, sinó d’escoltar-se i acompanyar-se de manera no predefinida. Això és molt propi del jazz, però també d’altres músiques que no necessàriament s’hi identifiquen.”
Entre l’escena experimental i els festivals clàssics
El grup té previstes actuacions el 24 d’octubre al CaixaForum, el 25 a Es Baluard Museu i el 15 de novembre al Festival Me_MMIX al Casal Balaguer. “Ens hem sentit còmodes actuant en espais molt diferents, des de festivals de música experimental fins a esdeveniments més vinculats a la música clàssica.”
Això respon, segons Rosselló, al perfil híbrid de la seva proposta: “Tenim prou connexions amb la música clàssica —pel caràcter instrumental, per l’estructura— per poder encaixar-hi, encara que no sigui música clàssica. I alhora oferim prou contrast com perquè la nostra presència serveixi per diversificar programacions.”
Un projecte nascut de la no-planificació
“Geometrical va néixer de forma molt natural. No vam començar amb una idea preconcebuda”, recorda Rosselló. “L’únic que teníem clar era que seríem un trio. La resta ha anat sorgint tocant i deixant que els nostres backgrounds influïssin la música.”
Aquesta espontaneïtat contrasta amb altres projectes seus, com Boc i Mòpia, que segueixen processos creatius diferents però complementaris.
Mòpia, entre el jazz metal i la microproducció
Pel que fa al projecte Mòpia, Rosselló explica que el nou disc està en procés de producció. “Hem gravat per pistes, de manera separada, per aconseguir una sonoritat més neta. Ja tenim enregistrades les bases i ara començam amb les seccions de vents.”
El finançament ha estat possible gràcies a un crowdfunding que inclou recompenses com siurells fets a Inca, vinils, figuretes 3D i camisetes. “El disc hauria de sortir a principis de 2026. Ara estam en fase de tancament de producció.”
“L’únic que teníem clar era que seríem un trio. La resta ha anat sorgint tocant i deixant que els nostres backgrounds influïssin la música”
– Jaume Rosselló
Boc, folk en clau col·lectiva
Rosselló també participa a Boc, formació folk mallorquina que acaba de publicar el disc Devers ses dues torres. “És un projecte molt diferent de Geometrical i Mòpia, però comparteix una cosa essencial: la fusió de llenguatges.”
Destaca la capacitat del compositor Joan Frontera per escriure música adaptada als músics disponibles: “A diferència d’altres formacions, en Joan escriu pensant en les persones que tocaran. Això fa que tot soni més orgànic i que t’hi trobis més a gust.” “És curiós, perquè el disc sona com si l’haguéssim gravat tot d’una tirada, però no és així. Ha estat un procés llarg i fragmentat, que just ara arriba al seu punt final.”
Projecte Polígon: una alternativa necessària
Rosselló també dona suport al Projecte Polígon, una iniciativa sorgida a Porreres per reconvertir una nau industrial en espai d’assaig i concerts. “És un projecte impulsat per joves de Porreres que intenten donar una alternativa a la manca d’espais per fer música a l’illa.”
Segons el guitarrista, l’accés a locals d’assaig a Mallorca és molt limitat i, sovint, precari: “Hi ha dos models: locals per hores, com Es Niu o Can Sant, i locals mensuals que poden costar entre 250 i 300 euros per 12 o 15 metres quadrats. Sovint sense ventilació, sense insonorització i amb un tractament acústic molt deficient.”
La situació, afegeix, afecta tant a grups consolidats com a músics emergents. “Pagar 300 euros per un espai mínim, sense condicions, és abusiu. Però no hi ha alternativa. Per això particip en aquesta iniciativa: tot el que vingui des del caire popular i pugui oferir una sortida és positiu.”
