UEP! Mallorca conversa amb Jean-Pierre Dupuy, pianista, director d’orquestra i actual director artístic dels Encontres de Compositors de la Fundació Musical ACA, que enguany arriben a la seva 46a edició. Des de fa cinc dècades, el músic francès manté un vincle profund amb Mallorca i amb el moviment de música contemporània que va néixer a l’entorn d’Antoni Caimari.
«El més interessant de la meva història amb Mallorca és com va començar», explica Dupuy amb veu serena. «Vivía a París, i un dia Antoni Caimari em va fer telefonar. Havia llegit alguna cosa sobre mi i em va proposar tocar en un festival que organitzava, que es deia Encontre de compositors.»
Aquella invitació, tan inusual com determinant, amagava una condició sorprenent: «Em va convidar a tocar, però sense cobrar, perquè considerava que els intèrprets no havien de cobrar. Em va semblar tan extravagant que vaig pensar: “Doncs mira, hi aniré igualment”.»
Dupuy va acceptar, i aquella decisió intuïtiva marcaria l’inici d’una relació artística i personal que encara perdura. «A partir d’aquell moment, gairebé cada any he tornat a Mallorca per participar-hi. He pogut seguir l’evolució de Caimari i la trajectòria del projecte que ell mateix va fundar.»
«El que ha aconseguit la Fundació ACA és donar a les Balears una manera diferent de pensar la música i l’art. Encara que sembli una proposta minoritària, la seva aportació ha estat essencial»
– Jean-Pierre Dupuy
L’esperit d’Antoni Caimari
Durant la conversa, Dupuy remarca que parlar de l’ACA és parlar de Caimari. «És impossible entendre la Fundació sense ell. Era un home que va decidir fer música sense conèixer-la. No sabia llegir una nota, però es va comprar un piano enorme i va començar a improvisar.»
El pianista confessa sentir una gran afinitat amb aquella manera espontània de crear. «Sempre m’ha fascinat l’art brut. Hi trob una relació molt clara entre la manera de fer de Caimari i la d’aquells artistes que creen des de la intuïció més pura. Això em va convèncer per ajudar-lo en la mesura de les meves possibilitats i donar a conèixer la seva feina musical.»
Quan Caimari va fundar l’Àrea de Creació Acústica, a finals dels anys setanta, gairebé no existien espais dedicats a la música contemporània a les Illes. «Ell defensava —i hi estic totalment d’acord— que l’art sonor no són només les notes o els símbols que aprenem de petits, sinó també les respiracions, els moviments humans dins la creació. Tot això també és música.»
Un vent nou per a Mallorca
«Aleshores, a Mallorca no hi havia pràcticament res en aquest àmbit», recorda Dupuy. «La música contemporània no es coneixia ni aquí ni gairebé a Barcelona. La feina de Caimari va ser fonamental per obrir les portes de l’art contemporani en general.»
Amb el temps, l’Encontre de Compositors es va convertir en un espai de trobada per a creadors d’arreu del món. «El que ha aconseguit la Fundació ACA és donar a les Balears una manera diferent de pensar la música i l’art. Encara que sembli una proposta minoritària, la seva aportació ha estat essencial.»
Dupuy defensa que la creació contemporània no és un territori tancat ni elitista. «Sempre s’ha dit que és una música per a uns pocs, però això també passava amb Beethoven. Quan tocava, molts deien que era un ós horrible que feia soroll damunt el teclat. Sempre hi ha hagut desconfiança davant la novetat.»
“La clau és ensenyar a pensar la música, no només a tocar-la. Si els joves entenen que la música és una forma de pensament, acceptaran la creació contemporània sense prejudicis”
– Jean-Pierre Dupuy
Educar l’oïda
Per a Dupuy, el repte no és tant el públic com la formació. «El problema és l’educació musical, que sovint no es cuida prou. Mentre no hi hagi una formació seriosa, la situació no canviarà.»
Tot i això, el director francès reconeix que hi ha avenços. «A Mallorca hi ha escoles i conservatoris que treballen molt bé, com l’Escola de Música de Manacor. Cuida especialment aquest aspecte. La clau és ensenyar a pensar la música, no només a tocar-la. Si els joves entenen que la música és una forma de pensament, acceptaran la creació contemporània sense prejudicis.»
Un programa obert al món
Cada edició dels Encontres respon a un criteri propi, que busca sempre la descoberta i el diàleg. «L’objectiu és donar a conèixer una música, uns compositors, unes obres i, de vegades, uns instruments de molts països. El que m’interessa és escoltar les diferències sonores i emocionals de cada peça, sentir com cada cultura tradueix la seva sensibilitat.»
Enguany, el festival compta amb la participació de la Camerata de França, una orquestra de corda convidada especialment, i ret homenatge al compositor italià Luciano Berio, que hauria fet cent anys aquest 2025. «Sempre feim una obra de referència. En aquest cas serà la Noche transfigurada de Schönberg, una peça del segle XX que ja és tot un clàssic.»
El programa també inclou joves intèrprets i obres recents. «Hi haurà un trombonista molt jove que interpretarà una obra de Berlioz. He volgut que el festival reflecteixi les noves creacions i la sensibilitat musical actual.»
La força local
Tot i el caràcter internacional, l’Encontre manté un vincle profund amb el talent de les Illes. «A Mallorca hi ha molts compositors joves, menors de cinquanta anys, i això és molt positiu», diu Dupuy.
Un dels moments destacats d’enguany és el recital del pianista Joan Roig, amb un programa titulat Mestres Mallorquins d’Ahir i d’Avui. «Interpretarà obres pràcticament desconegudes de Miquel Tortell, Miquel Capó, Joan Maria Thomàs, Antoni Mateu i Antoni Martorell.»
El concert inclourà també estrenes absolutes de Laura Pons, Joan Serra i Xavier Carbonell, aquest darrer amb una trajectòria ja reconeguda internacionalment. «He volgut mostrar la continuïtat entre passat i present, entre tradició i innovació», afegeix Dupuy.
Joves, pintura i so
El component pedagògic és una constant dins els Encontres. «Enguany hi participaran alumnes d’entre dotze i quinze anys amb una proposta anomenada 9 moments sonors», explica el director. «Tocaran improvisant sobre temes filosòfics i, alhora, pintaran sobre teles especials. És una acció sonora i visual al mateix temps.»
El projecte, dirigit per la pianista i pedagoga María Tomás, combina formació i experimentació. «És important que sigui una experiència real, sense filtres. El que fan és el que es veu. Sé que serà d’una gran qualitat acústica i visual», assegura Dupuy.
Continuar creant
Després de mig segle vinculat a la Fundació ACA, Jean-Pierre Dupuy manté intacta la convicció que el va portar a acceptar aquella primera invitació insòlita.
«El que feim no és només música: és una manera de pensar. I mentre hi hagi gent disposada a escoltar, imaginar i experimentar, l’art sonor continuarà viu.»
