L’escriptor i periodista Joan Canela presenta la seva nova novel·la, No deixis que el foc s’apagui (Sembra Llibres), una obra que se situa a la Barcelona de 1996 per narrar l’auge del moviment okupa. En un context marcat per la ressaca postolímpica i la transformació de la ciutat en aparador turístic, el text recupera la memòria col·lectiva de les ocupacions d’espais emblemàtics com el Teatre Princesa o la fàbrica Hamsa. L’obra, il·lustrada per Pep Boatella, s’endinsa en les dinàmiques de l’acció directa i l’organització assembleària d’una generació que va marcar el rumb de moltes de les lluites socials actuals.
Un relat sobre la resistència urbana als noranta
La trama de No deixis que el foc s’apagui s’ubica en un moment de canvi estructural per a la capital catalana. L’any 1996 simbolitza el xoc entre el model de ciutat institucional i una joventut que cercava alternatives habitacionals i culturals a través de l’ocupació d’edificis abandonats. La novel·la de Canela no es limita a la cronologia dels fets, sinó que explora la quotidianitat de les assemblees i l’entusiasme d’uns col·lectius que s’enfrontaven a una escalada repressiva creixent.
A través d’aquesta ficció amb base històrica, s’analitzen els vincles personals i polítics que es generen dins els espais autogestionats. L’autor posa el focus en les decisions difícils i els costos personals que van haver d’assumir les persones implicades en aquestes proeses urbanes, oferint una mirada sobre els anhels i les contradiccions que defineixen qualsevol moviment de resistència.
Trajectòria de l’autor i context literari
Joan Canela aporta a la narrativa la seva experiència com a periodista, ofici que exerceix actualment al Diari La Veu i que ha desenvolupat anteriorment en mitjans com La Directa, El Temps o Público. Aquesta vessant d’analista social ja s’havia manifestat en treballs previs com el llibre Insubmissió! Quan joves desarmats van derrotar un exèrcit, o en les novel·les escrites conjuntament amb Jordi Colonques, com Napalm o Monumental.
Amb No deixis que el foc s’apagui, Canela proposa un exercici de memòria històrica recent. L’obra funciona com un pont entre les experiències dels anys noranta i els moviments socials contemporanis, identificant aquelles primeres ocupacions com la llavor de debats vigents sobre l’ús de l’espai públic i el dret a la ciutat. La publicació arriba a les llibreries sota el segell de Sembra Llibres, consolidant una línia editorial que sol connectar la literatura amb el compromís social i el context local.
