El cineasta mallorquí Joan Porcel (Palma, 1994) estrena el seu nou llargmetratge, La carn, aquest dissabte 15 de novembre al Black Nights Film Festival (PÖFF) de Tallinn, dins la secció Rebels With a Cause. Es tracta d’una pel·lícula que explora la intimitat, la identitat digital i el consum del cos a través de la plataforma Chatroulette, amb una mirada que oscil·la entre la creació documental i la ficció performativa. Amb UEP! Mallorca, Porcel repassa el procés creatiu, les derives polítiques i personals del projecte, i el seu paper dins un nou cinema balear emergent.
Un procés orgànic i inesperat
“Crec que tot ha estat molt orgànic, en realitat”, comença explicant Porcel. Coneixia de feia anys el coreògraf Lluís Garau, i quan aquest iniciava el projecte escènic li va demanar ajuda per enregistrar una sèrie de clips promocionals. “En aquell rodatge ja vaig veure una sèrie de textures, d’imatges, de converses… que em varen interessar molt. Va ser en aquell moment quan vaig començar a seguir tot el procés, però no per construir una peça promocional, sinó per un interès personal. Hi havia una cosa que anava molt més enllà de l’espectacle.”
De la curiositat adolescent a la crítica digital
Un altre element clau del film és l’ús de Chatroulette.com, una eina que, segons recorda, el va fascinar ja d’adolescent. “Era una pàgina on podies connectar aleatòriament amb qualsevol persona del món. I això, als 15 anys, et semblava màgia pura. Una cosa molt naïf.” Però aquella eina pensada per a l’atzar social va acabar convertint-se, com explica, en un espai de trobades sexuals anònimes: “Diu molt de com funciona internet i de com es corromp l’ús que en feim. Les intencions inicials d’una plataforma sovint acaben desvirtuades.”
A diferència de Tinder o Grindr, que, com diu, “han fet tot un treball de màrqueting per fer veure que lligar és una cosa sana, neta, asèptica”, Chatroulette funciona d’una altra manera: “Aquesta web ja ha entès que hi ha llocs foscos a la xarxa, i opera en aquest espai. Funciona així, i és interessant veure com el món digital reflecteix també parts fosques del món real.”
“S’està construint una base sòlida, però encara queda molt per fer. És important que el cinema balear sigui reconegut tant a nivell estatal com internacional.”
– Joan Porcel
La carn com a metàfora contemporània
El títol, La carn, resumeix bona part del sentit del film. “Parla del mercadeig amb el cos, de com el desig circula per internet convertit en mercaderia. Les plataformes com OnlyFans o moltes pàgines de pornografia amateur treballen amb això cada dia.”
Porcel i el seu equip aborden aquestes qüestions des d’una òptica molt personal, però sense obviar-ne les implicacions col·lectives: “Tot plegat fa pensar en com s’ha normalitzat el consum del cos. No només físicament, sinó també emocionalment. Amb La carn, volíem evidenciar aquesta realitat.”
L’estrena a Tallinn: una fita clau
El film s’estrena mundialment al festival PÖFF de Tallinn, un dels 15 festivals de classe A del món. “És una fita molt important per nosaltres. Hi ha festivals com Canes, Berlín, Venècia… i Tallinn està dins aquest circuit. A més, és un dels més arriscats per la seva programació, i crec que La carn hi encaixa bé.”
Porcel viatja a Estònia per acompanyar l’estrena i veure quina lectura fa la crítica internacional: “Tinc ganes de veure com s’entén la pel·lícula fora del nostre entorn. Hi ha molt de mallorquí dins La carn, i això també és exportable.”
De Samantha Hudson a Júlia Colom, i ara Lluís Garau
El recorregut de Porcel s’ha marcat amb projectes intensament personals. Samantha Hudson: una historia de fe, sexo y electro queer va ser la seva òpera prima, i Sempre Dijous va capturar un any del procés creatiu de Júlia Colom abans del seu debut discogràfic. “Amb en Lluís pretenia una cosa semblant, captar un moment clau. Però la pel·lícula va anar creixent i ara ja no es pot llegir només com un biòpic. Parla d’un panorama més ampli.”
Per ell, la clau és treballar amb artistes coetanis, gent jove, amb qui pot establir una complicitat real: “Són creadors amb qui em puc identificar. M’agrada seguir la seva feina i acompanyar-los en el seu procés.”
Un sector que es consolida
Porcel veu avenços en la indústria audiovisual balear, però demana més cohesió. “Les institucions públiques, com l’ICIB o IB3, han començat a entendre el que necessita el cinema fet aquí. Però falta camí. Cal que aquest suport no s’aturi.”
També destaca el paper de les associacions de productores i directors: “S’està construint una base sòlida, però encara queda molt per fer. És important que el cinema balear sigui reconegut tant a nivell estatal com internacional.”
“No deixar de crear mai. És complicat fer pel·lícules, però si puc viure dirigint, això ja és el màxim objectiu.”
– Joan Porcel
Plataformes i sales: una convivència necessària
Sobre el futur del film, avança que arribarà a Espanya el primer trimestre de 2026. Ha estat adquirit per Filmin i IB3, però abans farà recorregut per festivals i cinemes. “Les plataformes han estat fonamentals. En el cas de Samantha Hudson, gràcies a Filmin vaig poder tirar endavant la pel·lícula. Ara, amb La carn, també han estat dels primers a confiar-hi.”
Tot i això, defensa la doble via: “Les sales són vitals. Però també cal pensar en les pantalles petites. Ara una pel·lícula ha de funcionar a mòbils, tauletes, a casa… El consum ha canviat, i hem d’estar preparats.”
Mirar endavant sense deixar de dirigir
Quan li demanam per una meta, Porcel ho té clar: “No deixar de crear mai. És complicat fer pel·lícules, però si puc viure dirigint, això ja és el màxim objectiu.” No aspira a premis ni xifres milionàries, sinó a poder continuar explicant històries i acompanyar altres creadors en el camí.
Amb La carn, Joan Porcel continua aquest recorregut, amb una pel·lícula que vol remoure, qüestionar i obrir finestres noves a l’imaginari cinematogràfic mallorquí i queer. La seva mirada íntima, crítica i generacional es projecta ara des de Tallinn cap al món.
