ALAS és una ONG sense ànim de lucre amb més de 37 anys de trajectòria a les Illes Balears, dedicada a fomentar i promoure l’accés a l’educació i a la salut sexual de la població per prevenir la transmissió del Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH) i d’altres Infeccions de Transmissió Sexual (ITS).
On la cura i l’educació van de la mà
El coordinador de l’entitat, Joan Viver, explica que la missió principal de l’associació és donar suport a totes les persones que viuen avui dia amb VIH, així com a aquelles que pateixen alguna ITS o que fan un consum de substàncies vinculat a la sexualitat. ALAS treballa per millorar la salut sexual de les persones que viuen a les Illes, i cada any atén més d’un miler d’usuaris. Tot i ser una entitat petita, ofereixen cobertura a molta gent, des de consultes puntuals fins a necessitats d’acompanyament a mitjà o llarg termini.
ALAS compta amb una plantilla de 9 professionals, entre els quals hi ha tres psicòlegs, dos treballadors socials, una educadora par, un educador de salut especialitzada en l’àmbit de les substàncies, una infermera i un coordinador. Ofereixen un servei d’atenció psicosocial i, tal com destaca Joan Viver, la presència d’una educadora par és essencial. Aquests instructors són persones que viuen amb VIH i que estan informades i formades per atendre altres persones que es troben en la mateixa situació. “És un acompanyament que es fa de tu a tu. Està demostrat que ajuda molt en diversos aspectes relacionats amb les necessitats de les persones amb VIH, ja que reforça l’adherència al tractament, un punt que de vegades el personal sanitari dels hospitals té més dificultats per treballar”, indica el coordinador. Aquest tipus d’acompanyament reforça tant el treball psicològic com altres àrees, ja que permet a les persones usuàries interactuar amb algú que no forma part de l’àmbit estrictament professional, cosa que ajuda a reduir la distància i facilita el vincle.
“Hem de donar una resposta com a societat. És essencial aquesta visibilitat, que tothom conegui què és el VIH, que entengui que hi ha conductes discriminatòries que no són tolerables“
– Joan Viver “ALAS”
Cada dia compta, una lluita que continua
L’1 de desembre se celebra el Dia Mundial de la Lluita contra el VIH i, per a ALAS, és una de les dates més rellevants de l’any. Es tracta d’una jornada dedicada a donar visibilitat a la resposta davant el VIH, des de la prevenció fins a la sensibilització en relació amb l’estigma i la discriminació. “Hem de donar una resposta com a societat. És essencial aquesta visibilitat, que tothom conegui què és el VIH, que entengui que hi ha conductes discriminatòries que no són tolerables i que, per tant, necessitam un canvi per millorar la vida de les persones que viuen amb VIH”, exclama Viver.
El 2 de desembre se celebrarà al Teatre Xesc Forteza una gala dedicada a la conscienciació i al reconeixement públic dels professionals i sanitaris que impulsen aquest tipus d’iniciatives. La cerimònia, conduïda per la drag queen Hornella Góngora, comptarà amb les actuacions del saxofonista Manu Blase Sax i de l’artista de circ Andy Cirque. A més, el dia 3 tindrà lloc un col·loqui a la Sala Augusta. Segons explica Joan Viver: “L’1 de desembre continuam atenent a la gent, igual que ho fem el dia 2, el dia 3 i tots els dies de l’any. No podem organitzar grans activitats perquè les necessitats de les persones continuen sent-hi. La visibilitat és important, però les necessitats també, i per això continuam treballant-hi cada dia”.
Trencar estigmes per protegir vides
Les persones migrades són les més vulnerables pel que fa a l’accés a la sanitat i, per això, ALAS rep un major nombre de diagnòstics entre aquest col·lectiu. Les dones també constitueixen un conjunt molt afectat i que, sovint, rep poca visibilitat del que realment mereix. “És molt important parlar de les dones, perquè en els casos de VIH estan molt invisibilitzades. Això provoca que, especialment elles, però també la població heterosexual en general, no percebin que puguin ser susceptibles de contraure el VIH”, reconeix Joan Viver. En el cas de les dones, el diagnòstic acostuma a ser molt més tardà i la seva situació de salut, per tant, més compromesa. La societat manté prejudicis i imatges estereotipades, mentre que a un home que té relacions sexuals amb altres homes se li recomana fer-se la prova del VIH, a una dona que no sigui treballadora sexual, moltes vegades ni se li ofereix. “Hem d’intentar garantir que les dones puguin tenir un diagnòstic precoç, igual que els homes”, afirma el coordinador.
A partir dels anys 90, la medicació va suposar un gran canvi que diferencia la situació actual de la dels anys 80. Actualment, es tendeix a apostar per medicacions injectables, que permeten que les persones no hagin de prendre tractament diari. A més, les Profilaxis preexposición (PrEP) son tractaments que en els darrers anys aconsegueixen reduir amb percentatges molt alts el risc de contraure infeccions. “Una persona que té VIH, que està tractada i té el virus controlat, no el pot transmetre. Això és molt potent perquè, així, les persones que viuen amb VIH ja no tenen por de transmetre el virus. Gran part de l’estigma i la discriminació es basa en la por a contraure el virus. Si t’expliquen que ‘indetectable’ significa ‘intransmissible’, ja no penses que puguis adquirir el virus i per tant, li perds la por”, subratlla Viver.
“La població encara associa el VIH amb persones relacionades amb la prostitució o amb consumidors de substàncies, i això no és així. L’immensa majoria de la població ha tingut pràctiques de risc respecte al VIH“
– Joan Viver “ALAS”
Una educació que no entén d’edats
No només son els més joves els que necessiten molta educació en relació al VIH i les ITS i com planteja Joan Oliver, coordinador d’ALAS: “Si les generacions més grans no estan sensibilitzades, els joves només reproduiran els comportaments dels adults. Els joves no reben educació afectiva i sexual, i això passa perquè algú no ho està valorant”. S’ha d’anar molt més enllà, s’ha de parlar de ITS, de sexualitats positives i consensuades…
A més, són moltes les persones que no volen acudir als serveis d’ajuda per por a ser jutjades, i que necessiten preparació prèvia per enfrontar-se a la prova. També hi ha barreres més estructurals, “tenim molta demanda i necessitam recursos suficients per poder atendre adequadament la gent”, assegura Viver.
Són molts els mites que circulen al voltant del VIH i que cal eliminar d’una vegada per totes. “És molt comú que les persones heterosexuals creguin que no poden infectar-se. La població encara associa el VIH amb persones relacionades amb la prostitució o amb consumidors de substàncies, i això no és així. L’immensa majoria de la població ha tingut pràctiques de risc respecte al VIH”, reconeix Joan.
Vida més enllà del diagnòstic
Els ‘superVIHents’ són aquelles persones diagnosticades fa molts anys que avui dia constitueixen un gran exemple del canvi que ha experimentat la vida de les persones amb VIH. Els individus que rebien aquest diagnòstic als anys 80 i principis dels 90 el veien com una sentència de mort i sovint es preparaven per afrontar un final trist, ja que no existia tractament. Avui, són persones completament normalitzades que poden treballar i desenvolupar-se com qualsevol altra persona.
Viver detalla una de les qüestions més importants que tenen d’aquí als pròxims anys: “Més del 50% de les persones que tenen VIH tenen més de 50 anys. Tot i que l’esperança de vida és pràcticament la mateixa que la de la població general, s’observa un cert envelliment lleugerament prematur. Cal anar revisant com es produeix aquest envelliment i adaptar l’atenció a la fragilitat i necessitats específiques de les persones que viuen amb VIH. En principi, no hauria de ser molt diferent de la resta de la població, però com que és un terreny nou, cal actuar amb precaució i atenció”.
La clau contra el VIH
“El VIH ha de deixar de veure com una qüestió política o ideològica, ja que la resposta davant del virus no hauria d’estar condicionada per cap ideologia. El VIH no discrimina: pot afectar-te a tu, a mi o a qualsevol altra persona, independentment del color polític. Per això, cal deixar de mirar-ho des d’aquest punt de vista i començar a escoltar les persones amb VIH per conèixer quines són les seves necessitats i implementar polítiques que hi donin resposta”, conclou el coordinador d’ALAS.
