La música balear va celebrar ahir la VIII edició dels Premis Enderrock que van reconèixer els millors treballs publicats en llengua catalana durant el darrer any. La gala, celebrada al Teatre Principal de Palma, va atorgar una vintena de guardons al talent emergent de l’arxipèlag. La vetllada, conduïda pel reconeguts i carismàtics presentadors David Ordinas i Maria del Mar Coll, va acollir les actuacions d’artistes com Plan-ET, Xavibo, Mon Joan Tiquat o Cabot, entre d’altres. Un esdeveniment que va reflectir la diversitat i el talent de l’escena musical balear.
Art i consciència
La gala va tenir un inici memorable i profundament emotiu de la mà de Miquel Brunet, juntament amb els recitadors Caterina Bibiloni i Guillem Simó, que van executar una interlocutòria teatral i musical colpidora en forma de diàleg per posar de manifest el terrible genocidi que pateix el poble palestí. Brunet, un artista compromès, sensible i exemplar, va ser guardonat amb el Premi Enderrock al Millor Disc de Clàssics pel seu colpidor disc 363 Re-Visions de la Palestina, el càlcul del qual simbolitza el nombre de morts a la guerra en el moment en què van crear aquesta obra profunda i commovedora, xifra que, malauradament, ha augmentat de manera exponencial i inhumana. “Si no hi ha vida, no hi ha festa”, va manifestar el músic amb honestedat i valentia, arrencant els aplaudiments del públic.
Quan la música esdevé record i emoció
Marco Mezquida i Chicuelo van ser reconeguts amb el Premi Enderrock al Millor Disc de Jazz per Del alma, un àlbum construït mà a mà i, com subratllen els seus autors, nascut des del més profund de l’ànima. Durant la gala, Mezquida va oferir una interpretació per a l’emotiu segment In Memoriam, en què els premis van retre homenatge als músics i figures de l’escena balear que ens han deixat durant l’últim any. Un tribut ple de sensibilitat que va commoure el públic i va donar pas a una actuació esplèndida, en què Mezquida va demostrar el seu virtuosisme i llibertat al piano.
El compàs de la nit
Púniks i Xisk van inaugurar les actuacions del gènere urbà amb la seva nova col·laboració, donant el tret de sortida a una nit plena d’energia, ritme i bona música. Tot seguit, Jaume Forteza, conegut artísticament com a Plan-ET, i Cosijoan van interpretar la seva cançó No me coneix, un tema vibrant i juvenil que torna a evidenciar el talent i la creativitat dels artistes emergents de les Illes que no tenen res que envejar als artistes de l’altra banda del món.
El folk més sincer
Parenòstic, el nou i delicat àlbum de la menorquina Anna Ferrer, va ser doblement guardonat, tant pel veredicte dels crítics com per la votació popular, com a millor disc de folk de la vetllada. Un treball que, paradoxalment, no havia de veure mai la llum i que, el 2021, va portar la seva autora a pensar que mai no arribaria a ser enregistrat. El resultat és un exercici d’autenticitat i maduresa artística, un aprenentatge profund sobre la fidelitat al procés creatiu i la necessitat de deslliurar-se de les exigències artificials de la indústria musical. Parenòstic és també una declaració d’amor al temps lent, al territori i a la cultura que han vist créixer l’artista, una obra honesta, arrelada i emocionalment poderosa. Ferrer va interpretar Glosa a Menorca, en una actuació commovedora i elegant, que va arrencar els aplaudiments d’un públic visiblement emocionat.
El talent jove i combatiu
Vicenç Calafell, Àngel Exojo i Ferran Pi, components de FADES, van ser dels grans triomfadors de la nit juntament amb Maria Hein. Els joves artistes, que es van alçar amb el Premi Enderrock al millor disc urbà pel seu projecte Metallix i el premi a la millor cançó per Mon Cheri Go Home van agrair el reconeixement amb un discurs directe i reivindicatiu, adreçat a les institucions i als responsables culturals, en què van reclamar més suport, espais i oportunitats per als creadors emergents de les Illes. “Estam aquí celebrant la música catalana, però la realitat és una altra. Fa dues setmanes llegíem aquest titular: ‘PP i Vox segellen el seu pacte per tombar la llei balear de memòria democràtica’. Parlant de memòria, hauríem de recordar que, constantment, s’està perpetuant el fantasma del feixisme des del nostre govern actual (…) Mallorca no és una ensaïmada ni una sobrassada, Mallorca és la gent que parla català als seus carrers, la gent que lluita perquè la cultura no mori, tots nosaltres que sortim al carrer per reivindicar l’habitatge i la llengua (…) Qualsevol govern que es dediqui a prostituir la identitat, el territori i la llengua del seu país es un govern que no val res”, conclogueren els artistes.
La cantant felanitxera Maria Hein va viure una nit absolutament inoblidable. Guardonada amb els premis a millor disc de pop cançó d’autor i millor artista, la jove va rebre el reconeixement entre aplaudiments i emoció continguda. Visiblement emocionada, Hein va agrair el suport incondicional dels seus seguidors i de la seva família, i va destacar que aquest èxit és el resultat d’un camí compartit ple d’esforç, il·lusió i autenticitat artística.
Un recorregut memorable
Una de les bandes més influents de l’escena en català, Antònia Font, va rebre el Premi d’Honor de la Música Balear en reconeixement als seus 28 anys de trajectòria. El grup, que combina el pop mediterrani amb lletres plenes de metàfores, humor i referències còsmiques i quotidianes, va reconèixer les dificultats que va suposar tornar als escenaris després de nou anys d’aturada. “Vam tocar el cel i vam plegar per tornar com a estrelles fugaços”, afirmava la banda, resumint l’esperit d’una carrera brillant, singular i profundament estimada pel públic. Amb Un minut estroboscòpica van fer dues gires durant tres magnífics anys que els van permetre compartir la seva música i rebre l’escalf del públic.
Un altre grup que també va ser guardonat per la seva trajectòria va ser Cap Pela, una de les millors formacions vocals del panorama internacional, que a més van oferir una actuació que va captivar el públic amb les seves harmonies.
Veus amb caràcter
La votació popular va reconèixer artistes tan diversos com la transgressora i provocadora Samantha Hudson, que va rebre el Premi Enderrock al millor disc en llengua no catalana per Música para muñecas; Pere Navarro, guardonat pel seu disc Quintessential com a millor disc de jazz; i la Banda Simfònica de les Illes Balears, premiada per Xiuxiuejos en blau com a millor disc de clàssica-contemporània. També Pèl de Gall va ser reconegut pel seu treball Entre sa llum i sa foscor com a millor disc de pop-rock, mentre que Nineta va rebre el premi a millor artista revelació, tancant així un cicle al Teatre Principal, l’escenari on havia iniciat la seva trajectòria dins el cor infantil i juvenil. Finalment, Pitxorines, amb la seva proposta fresca, innovadora i carregada d’energia, es van alçar amb el premi al millor directe, consolidant-se com
una de les revelacions més potents del panorama musical actual.
Actuacions amb ànima
En una gala tan rellevant i referent com els Premis Enderrock, no podien faltar les actuacions en directe. El mallorquí Xavibo, l’artista més mediàtic de les Illes, va interpretar, en una actuació molt íntima, per primera vegada en català Niguls, una cançó que parla de la nostàlgia, la vulnerabilitat i la recerca personal. Cabot, que busca reivindicar el paper de la salut mental, va pujar a l’escenari del Teatre Principal amb l’objectiu de deixar empremta i alliberar angoixes amb una actuació molt especial. Al seu torn, Mon Joan Tiquat va aturar la seva actuació per llançar un clar missatge reivindicatiu davant les injustícies que protagonitzen el món avui en dia. Artistes de cap a peus que demostren una vegada més que la música és una eina poderosa de consciència, emoció i transformació social.
