Eduardo Berti publica La estrella y la memoria (Impedimenta), una novel·la en format de fals documental que reconstrueix la figura del misteriós Eliseo Alegre, un futbolista desconegut però llegendari per a un grup reduït de persones que l’arribaren a veure jugar a la Patagònia. L’obra, que combina testimonis reals i ficticis, es presenta com una exploració coral sobre la memòria, el mite i el futbol com a fenomen popular.
El llibre parteix d’una premissa singular: existeix un jugador que mai va disputar un partit professional, però que, segons els seus contemporanis, hauria estat el millor futbolista de tots els temps. Es deia Eliseo Alegre, vivia a Los Pozos —un poble petit i gairebé oblidat de l’Argentina— i mai va voler sortir-ne. Jugava perquè li ho demanaven els veïns, els amics i la seva mare.
A La estrella y la memoria, Berti proposa una investigació fictícia sobre aquesta figura que va viure completament al marge dels focus. A través de relats creuats —d’amics d’infància, periodistes locals, familiars i veïns del poble—, es reconstrueix una biografia fragmentada i contradictòria. La novel·la se situa dècades després de la mort d’Alegre, que es produeix el mateix dia que l’Argentina guanya la final del Mundial de 1986. Aquest moment esdevé un punt d’inflexió emocional per als personatges que encara el recorden.
Els Pozos, un poble sense tren i amb memòria
La història d’Alegre està lligada indissolublement a Los Pozos, un poble marcat pel seu aïllament geogràfic i per un desdeny històric: el tren que havia de passar-hi va ser desviat cap a un poble veí. Això va condemnar el lloc a una mena d’estancament estructural. Els habitants ho relaten amb resignació i ironia, i ho associen també a la forma en què Eliseo Alegre va decidir viure la seva vida: allunyat del centre, dels reconeixements i de la fama.
Els testimonis del llibre —recolzats amb elements com fotos antigues, vídeos familiars i documents personals dels personatges— aporten detalls sobre la infància d’Alegre, la seva casa familiar (coneguda com “la casa grisa”) i la història tèrbola de la seva mare, Elena Alegre, que va fugir de Mendoza amb els seus fills per protegir-los d’un entorn familiar abusiu. Aquest desplaçament, que els porta a recórrer 1.500 km fins arribar a Los Pozos, marca l’inici d’una nova etapa vital que la novel·la explora des de múltiples angles.
Una estrella sense voluntat de ser-ho
Un dels eixos centrals de la novel·la és el rebuig constant d’Alegre a convertir-se en professional. Malgrat una habilitat descomunal per al joc, mai va voler sortir del seu poble ni acceptar ofertes. “Jugava perquè no tenia més remei”, diu un dels testimonis. Aquesta resistència a l’ambició és el que construeix, precisament, la llegenda: un talent que s’autonega, una figura que fuig de la llum però que acaba sent recordada com una icona secreta.
La estrella y la memoria combina formats i registres: fa ús de transcripcions d’entrevistes, descripcions d’imatges d’arxiu, anotacions de muntatge i instruccions per a una suposada producció audiovisual. D’aquesta manera, Berti juga amb els límits entre novel·la, reportatge i guió de documental, tot generant una sensació de versemblança que confon la ficció amb el relat testimonial.
Eduardo Berti i el projecte narratiu
Eduardo Berti (Buenos Aires, 1964), actual membre de l’Oulipo i resident a França, és autor d’una obra diversa i reconeguda internacionalment. Ha estat guardonat amb el Premi Emecé i el Premi Las Américas de Novela, i finalista del Premi Herralde. A La estrella y la memoria, reprèn el seu interès per les formes narratives experimentals, però ho fa al servei d’una història local, íntima i coral, on el record col·lectiu construeix el relat d’un mite que mai va voler ser-ho.
Amb aquesta nova novel·la, Berti afegeix una peça singular al seu catàleg, en què ja figuren títols com Un padre extranjero, Círculo de lectores o Una presencia ideal. La estrella y la memoria es publica a través de l’editorial Impedimenta, amb qui col·labora des de fa anys.
La figura d’Eliseo Alegre, amb el seu silenci persistent i el seu talent inabastable, es converteix així en el centre d’una història sobre la memòria, la construcció del mite i els límits del que es pot explicar.
