L’escriptor francès Emmanuel Carrère torna a la narrativa de no-ficció amb ‘Kolkhoz’ (Anagrama), una obra que neix de la mort de la seva mare, l’acadèmica Hélène Carrère d’Encausse, ocorreguda l’agost de 2023. A través d’una investigació que parteix de l’homenatge nacional als Invàlids i s’endinsa en els arxius privats de la seva família, Carrère basteix una genealogia que connecta la intimitat dels seus avantpassats amb els conflictes geopolítics que han definit l’Europa contemporània, des de la Revolució Russa fins a l’actual invasió d’Ucraïna.
L’homenatge oficial i el pes de la institució
La crònica s’inicia el 3 d’octubre de 2023 al Palau dels Invàlids, on l’Estat francès va acomiadar qui fou la primera dona al capdavant de l’Académie Française. Carrère descriu una cerimònia marcada pel protocol i la presència de les més altes institucions de la República, encapçalades pel president Emmanuel Macron. El discurs oficial va recórrer la biografia d’una dona que, filla d’immigrants apàtrides i d’ascendència russa i georgiana, va acabar representant l’essència de la llengua francesa.
L’autor contrasta l’asèpsia de l’acte institucional amb la fragilitat del seu pare, Louis Carrère, present a l’acte en cadira de rodes, i amb la paradoxa de la figura materna: una experta en la Unió Soviètica que no va saber preveure l’atac de Vladímir Putin a Ucraïna, un error que la va acompanyar en els seus darrers mesos de vida.
La descoberta de l’arxiu familiar
Després de la mort de la mare, el procés de buidar el despatx familiar al Quai Conti esdevé el motor de la investigació. Mentre que el llegat de la mare és solemne i institucional, ple de fotografies amb líders mundials, el despatx del pare revela una pulsió conservadora i gairebé obsessiva per la genealogia. Carrère hi troba cinc dossiers minuciosos on el seu pare va documentar durant setanta anys la història dels seus avantpassats.
Aquesta documentació permet a l’autor reconstruir el recorregut dels Zurabishvili, burgesos il·lustrats exiliats, i enfrontar-se a episodis foscos, com la col·laboració de l’avi Georges amb l’ocupació alemanya a Bordeus. Aquesta “dimensió vertical” de la vida —la relació entre generacions i el pes de l’herència— és el que articula el sentit del llibre, superant la simple anècdota personal per convertir-se en un retrat precís de la memòria europea.
Història privada en temps de crisi global
A ‘Kolkhoz’, Carrère reflexiona sobre la pertinença d’escriure sobre la pròpia família en un context de percepció de catàstrofe històrica. Davant l’emergència climàtica, la crisi de les democràcies occidentals i l’avenç de la intel·ligència artificial, l’autor defensa la necessitat de narrar l’experiència humana a petita escala. Per a Carrère, Rússia actua com l’eix vertical que uneix el seu passat familiar amb el present bèl·lic, demostrant que el relat d’una vida individual és, en darrera instància, indissociable de la història amb majúscules.
L’obra, traduïda al català per Ferran Ràfols Gesa, ha estat guardonada amb el Premi Médicis i consolida la trajectòria de Carrère en l’exploració de la veritat a través de la memòria i el document.
