La celebració de les Festes de la Patrona de Palma ha generat un rebuig explícit per part de diverses entitats veïnals i col·lectius culturals. En un text conjunt, critiquen el model impulsat per l’Ajuntament i el defineixen com una “neofesta institucional”, dissenyada des de l’àmbit de la comunicació institucional i desvinculada de qualsevol pràctica festiva popular.
Crítiques al relat oficial: entre eslògans i DJs internacionals
El comunicat, firmat per la Federació de Veïns de Palma, les associacions de veïns de Canamunt-Ciutat Antiga i del Puig de Sant Pere, el Col·lectiu Brunzit, la Federació Cultura al Carrer i l’Ateneu Popular L’Elèctrica, carrega contra un model que, segons apunten, no neix de la comunitat, sinó del departament de màrqueting municipal. El cartell d’actes amb concerts de DJs internacionals al Parc de la Mar n’és, segons les entitats, una expressió clara.
El text ironitza amb comparacions que qüestionen l’autenticitat del relat: “La Patrona té tan poc a veure amb la patrona com un ‘pa amb oli’ servit en un gastrobar amb espuma d’oli d’oliva i pols d’oliva negra”. Per als col·lectius firmants, l’ús del concepte “tradició” des de l’àmbit institucional esdevé una ficció construïda sobre presentacions públiques, logotips i eslògans.
La festa com a escenari de marca
Segons les entitats, les Festes de la Patrona s’han convertit en un “producte empaquetat” destinat a projectar una imatge de ciutat-marca, homologable a altres contextos urbans globals. Aquest plantejament contrasta amb les experiències festives arrelades, com el Much de Sineu o el Cosso de Felanitx, que els signants assenyalen com a exemples de manifestacions comunitàries sorgides al marge de les institucions.
El document parla d’un “simulacre” de festa que no festeja res, sinó que es construeix com una façana mediàtica. A més, s’adverteix que l’actual model serveix per assajar un relat de ciutat amb vista a la candidatura de Palma a Capital Europea de la Cultura 2031, fent servir la festa com a plataforma de projecció simbòlica.
Subvencions tardanes i desequilibri de recursos
El comunicat també denuncia un desequilibri entre els recursos destinats a la programació institucional i la situació de les entitats veïnals. Asseguren que aquestes darreres continuen “ofegades per unes subvencions que arriben tard, quan arriben”, mentre el consistori desplega un programa cultural amb mitjans públics i contractacions externes.
Aquest escenari, segons les entitats, configura una festa planificada per al consum i no per a la participació. El resultat és, segons el text, “una fotografia de menjar d’Instagram”: atractiva, però desvinculada de la realitat veïnal i cultural.
Defensa d’un model alternatiu des de la base
Com a contrapunt, les entitats reivindiquen un model alternatiu de celebració que no parteixi de les institucions, sinó del veïnat, dels col·lectius culturals i del teixit social quotidià. “La festa popular no es contracta; es viu”, resumeixen. I afegeixen: “és un acte de sobirania col·lectiva”.
El text qüestiona la capacitat de l’Ajuntament per crear una festa des del despatx. Alerten que quan la celebració s’articula com un “producte cultural planificat i controlat”, es trenca amb les pràctiques comunitàries que, al seu entendre, donen sentit a una festa popular.
Per als col·lectius signants, la Patrona “mereixia una festa”, però el que s’ha ofert enguany, denuncien, és una “festa sense ànima”, construïda com a operació de màrqueting i orientada a la projecció exterior.
