Quan Laia Rius Borrell va començar la seva residència en psiquiatria infantil, no pensava que acabaria presentant temes electrònics inspirats en les festes tardicionals com la de Sant Antoni. Però d’aquesta tensió emocional i necessitat de desconnexió va néixer Nastallat, un projecte musical que connecta la música de tradició oral amb sintetitzadors, beats i una estètica electrònica contemporània. UEP! Mallorca ha entrevistat en profunditat l’artista d’origen català establerta a Barcelona però fortament vinculada a la cultura mallorquina.
De l’estudi de medicina als plats
“Vaig començar música al conservatori, de ben petita”, explica Rius. “Violí, guitarra… però quan vaig entrar a la universitat ho vaig deixar una mica de banda”. Malgrat això, la connexió amb la música mai no va desaparèixer del tot. Ja durant els estudis de medicina, i especialment a l’etapa de residència, va sentir la necessitat de recuperar aquell espai creatiu com una via d’escapament emocional. I la música electrònica va aparèixer com una resposta inesperada però natural: “Era una manera de desconnectar. A casa punxava, provava coses. Sense cap pretensió. Només per gust”.
“He conegut Mallorca gràcies als meus amics. M’hi han acollit com una família. Fa anys que hi estic lligada, i això em fa sentir mallorquina, també”
– Nastallat
L’origen del nom i la connexió amb Mallorca
El projecte Nastallat no és només una proposta musical, sinó també una mirada cap enrere, a les pròpies arrels. El nom fa referència al malnom d’una branca de la seva família: un avantpassat va perdre el nas en un accident i, des d’aleshores, el mot va quedar com a marca familiar. “Amb aquest nom vull retre homenatge a d’on vinc. A com les històries es transformen amb el temps”, explica.
Aquesta voluntat de reconeixement de l’origen es combina amb una altra connexió fonamental: Mallorca. Malgrat no tenir família directa a l’illa, l’artista assegura que se sent part d’aquesta cultura. “He conegut Mallorca gràcies als meus amics. M’hi han acollit com una família. Fa anys que hi estic lligada, i això em fa sentir mallorquina, també”. Bona part de l’equip de Nastallat —productor, direcció artística, col·laboradors— està format per mallorquins.
Música tradicional amb sonoritat contemporània
La proposta de Nastallat no és fer ballades, ni versionar per fer-ho. “Som un projecte per a altres espais. Festivals, verbenes… no volem substituir els grups de ballada, que tenen els seus propis circuits i la seva importància”, explica Rius. L’objectiu, segons l’artista, és portar la música de tradició oral a ambients on fins ara no era present: “Quan escoltava electrònica, trobava a faltar que hi hagués cançons tradicionals amb aquestes sonoritats. No per canviar-les, sinó per obrir nous espais on puguin sonar”.
Aquest enfocament ha donat lloc a adaptacions com la de Sant Antoni o de El Parado de Selva, així com cançons com a Goigs de Sant Bartomeu, originària d’Igualada, la seva ciutat. “Em feia respecte tocar aquesta peça”, reconeix, “perquè a Igualada hi ha molta feina de recuperació de la tradició, però després de parlar amb les entitats implicades, varen valorar que la cançó seguís viva en altres formats”.
Fer difusió, no folkloritzar
Més enllà de les cançons, Nastallat fa una tasca paral·lela de contextualització. “No volem que les cançons esdevinguin un producte cultural desarrelat. Intentem explicar d’on venen, quina història tenen, què volen dir. Per exemple, quan fem alguna versió d’una cançó de Sant Antoni, no només la publiquem, també expliquem què són aquestes festes”.
Això no vol dir, segons Rius, que pretenguin educar ni captar nous adeptes per la música tradicional. “No volem forçar res. Simplement fem la música que ens agrada, amb els sons que ens agraden. I si això fa que algú descobreixi una tradició, doncs millor”.
“Ens ha sorprès molt. La gent entén que no volem ocupar espais que no són nostres, sinó crear-ne de nous”
– Nastallat
Crítiques i rebuda del projecte
Les xarxes socials, especialment TikTok, han estat un canal clau per difondre les cançons, però també un espai on han aparegut crítiques. “És molt fàcil criticar sense conèixer el projecte”, diu. “Però quan algú es para a escoltar-lo, a veure d’on surt, normalment ho entenen. Que és una proposta feta des del respecte i l’estima”.
La rebuda ha estat majoritàriament positiva. Tant des del món de la cultura tradicional com des del públic més jove que s’hi acosta per primer cop. “Ens ha sorprès molt. La gent entén que no volem ocupar espais que no són nostres, sinó crear-ne de nous”.
L’altra vida de Laia Rius
Mentre tot això passa, Laia continua amb la seva residència en psiquiatria infantil. Una feina exigent, que no abandona. “Els companys ho saben, els fa gràcia. No em sento cap doble vida. No ho amago. Si em demanen, ho explico. Em fa feliç poder compartir-ho”.
Amb els pacients, però, no hi entra: “No parlam de mi. No és el moment ni l’espai”. Tot i això, afirma que la música l’ajuda a sostenir la seva feina com a metgessa: “És el meu espai de llibertat. El moment per desconnectar”.
2026: un any de moviment
Tot i que encara no ha volgut avançar detalls, Nastallat prepara un 2026 amb múltiples propostes. “Hi haurà concerts, noves publicacions… però encara no podem anunciar res de manera oficial”. El que sí confirma és que el projecte seguirà estretament lligat a Mallorca: “Hi haurà moviment a l’illa. I en altres llocs. Tenim moltes ganes”.
L’equip darrere de Nastallat
Tot i que és ella qui apareix a primer pla, Laia Rius destaca la importància de l’equip: “Jo tinc idees, però el Jaume, el meu productor, les fa realitat. I el Pau Pascual, que porta la direcció artística, m’ajuda a donar-los forma i sentit. Ells també són part de Nastallat, i sense ells no seria el mateix”.
Fotos: Pau Pascual
