La xenofòbia, entesa com un prejudici clínic i polític, és l’eix central de Del miedo y los extranjeros, el nou assaig de l’historiador i psiquiatre George Makari que l’editorial Sexto Piso publica aquest dimecres. L’obra proposa un recorregut intel·lectual que va més enllà de la simple descripció de l’odi a l’altre, situant l’origen del terme a finals del segle XIX. Makari analitza com la por a allò desconegut s’ha codificat a través de la psicologia, la filosofia i la història, oferint una genealogia d’un concepte que, tot i semblar inherent a la condició humana, va adquirir la seva forma actual en paral·lel al desenvolupament dels estats nació i el colonialisme occidental.
Una construcció històrica de la por
L’autor sosté que, si bé el recel cap als estranys és ancestral, la catalogació de la “xenofòbia” com un fenomen perillós i analitzable és relativament recent. El text documenta com metges i comentaristes polítics de finals del segle XIX van començar a utilitzar aquest vocabulari en un context marcat per les migracions massives i l’auge dels nacionalismes. L’assaig de Makari no es limita a l’anàlisi de dades, sinó que investiga com aquesta “ansietat irracional” s’ha consolidat com un principi ètic, especialment després de l’impacte històric de l’Holocaust, fins a la seva reaparició en els discursos polaritzats del segle XXI.
El diàleg entre psiquiatria i literatura
Un dels punts clau de la investigació és la interdisciplinarietat. George Makari, que dirigeix l’Institut de Psiquiatria DeWitt Wallace, utilitza la seva experiència en el camp de la salut mental per examinar com els estereotips i les projeccions psicològiques operen en la ment col·lectiva. Per fer-ho, l’obra estableix un diàleg amb la producció literària i el pensament de figures com Albert Camus, Joseph Conrad o Richard Wright. L’anàlisi se centra en com aquests autors van descriure el malestar que produeix l’arribada d’algú que desafia la uniformitat i les expectatives d’una comunitat establerta.
Referents del pensament crític
L’assaig també rescata les aportacions de pensadors que van teoritzar sobre la identitat i l’alteritat. Makari integra en el seu relat les perspectives de Simone de Beauvoir, Jean-Paul Sartre, Frantz Fanon i Sigmund Freud per explicar el sentit de l’explotació i l’odi cap als nouvinguts. Aquesta base teòrica serveix per entendre el paradigma actual, on els conflictes d’identitat alimenten la narrativa pública. L’obra es presenta com una eina per comprendre les arrels d’un fenomen que, segons l’autor, pertorba la confiança de la ment en l’analogia i la similitud, transformant la incertesa davant l’estrany en un sistema segregador.
