L’escriptora mallorquina Laura Gost torna a la llibreries aquest mes de setembre amb la seva nova proposta literària, El preu de néixer. Publicada per l’editorial Proa en català i per Temas de Hoy en castellà, l’obra se situa en un escenari gairebé idèntic al nostre, però sota la premissa d’una llei que condiciona l’existència humana: la prohibició de néixer si no hi ha algú que accepti morir per cedir el seu lloc.
Una societat regida per la llei de substitucions
La trama d’El preu de néixer s’articula al voltant d’un principi legal que altera els fonaments de l’organització social i administrativa. En aquest context, l’arribada d’una nova vida no és un fet biològic independent, sinó que depèn d’un acte de substitució formalment gestionat. Aquesta política es tradueix en una estructura de contractes i llistes d’espera on la mort esdevé un requisit burocràtic per a la maternitat i la paternitat.
El text de Gost descriu com la quotidianitat s’adapta a aquesta normativa sense caure en l’estètica de la catàstrofe, sinó a través d’una gestió institucionalitzada. El sistema imposa que, si no s’estableix un reemplaçament abans del part, el govern executa interrupcions de l’embaràs de caràcter obligatori. Aquesta mesura genera una fractura social entre aquelles persones que disposen de familiars edat avançada disposats a cedir el seu lloc i aquelles que no tenen aquesta xarxa, veient-se obligades a posposar la descendència indefinidament.
L’emergència d’un mercat de vida i mort
La novel·la analitza les conseqüències col·laterals d’aquest marc legal, com ara l’aparició d’un mercat negre. En aquest espai marginal, persones en situació de vulnerabilitat o amb deutes econòmics comercialitzen la seva pròpia mort per garantir un llegat financer als seus hereus. Aquesta realitat obliga també el sistema judicial a redefinir-se, havent de legislar sobre la reassignació de la vida i les morts per encàrrec.
A través d’aquesta arquitectura narrativa, l’autora explora la transformació de la justícia i l’ètica quan el dret a l’existència esdevé un bé transaccional. La gestió de la sobrepoblació deixa de ser un debat teòric per convertir-se en una pràctica de gestió de recursos humans on la burocràcia té l’última paraula sobre la biologia.
Paternitat i negociació emocional
El focus narratiu de l’obra se centra en una parella que busca tenir un fill, mostrant la distància emocional que el sistema de substitucions genera entre els individus. En aquest escenari, la decisió de ser pares perd el seu caràcter estrictament personal per convertir-se en una negociació directa amb la mort.
A través dels personatges, El preu de néixer reflexiona sobre les complexitats de la societat del segle XXI, posant en relleu els grisos morals entre l’egoisme individual i l’empatia col·lectiva. L’obra de Laura Gost s’allunya de la ciència-ficció convencional per centrar-se en el context intel·lectual d’un món on el vincle entre generacions està mediat per un contracte legal d’intercanvi de vides.
