El Teatre Principal de Palma acollirà l’estrena absoluta de L’enemic els propers dies 26, 27 i 28 de març. Aquesta nova producció, dirigida i adaptada per José Martret, parteix del clàssic d’Henrik Ibsen Un enemic del poble per traslladar a l’actualitat un conflicte d’interessos col·lectius. L’actor Toni Gomila encapçala un repartiment de deu intèrprets en una proposta que posa el focus en la fragilitat de l’ètica en l’esfera pública i la construcció social de l’adversari.
La vigència d’un conflicte de fa 140 anys
L’obra original d’Ibsen, escrita fa més d’un segle, narra la història d’un metge que descobreix que les aigües del balneari local —principal motor econòmic del poble— estan contaminades. En intentar fer pública la veritat, topa amb l’oposició frontal dels poders fàctics i dels seus propis veïns. Segons Toni Gomila, l’adaptació manté una vigència que “posa els pèls de punta”. L’actor destaca que, tot i ser un text de fa 140 anys, la seva lectura actual sembla escrita fa tot just “quaranta minuts” per la seva capacitat de connectar amb les dinàmiques socials contemporànies.
Una reflexió sobre la construcció de l’enemic
L’eix central d’aquesta versió de Martret se centra en com les comunitats gestionen la dissidència. Gomila explica que el muntatge explora com es “construeix l’enemic” quan algú decideix anar en contra del corrent establert. El personatge del metge, que l’actor descriu com un paper que li correspon “incomodar-vos”, serveix de mirall per analitzar el comportament humà en l’àmbit social i la destrucció dels avanços civilitzatoris en favor d’interessos particulars.
Repartiment i accessibilitat
La producció compta amb un elenc format per noms consolidats de l’escena balear. Acompanyen Gomila en el repartiment Lluqui Herrero, Caterina Alorda, Miquel Gelabert, Xavier Frau, Pedro Mas, Rebeca Del Fresno, Àlvar Triay, Joan Llobera i Enka Alonso. Aquesta diversitat d’actors permet desplegar una trama on els personatges es transformen a mesura que el conflicte s’agreuja, buscant que l’espectador surti del teatre amb la sensació d’haver viscut una experiència “emocionant” i “divertida”, però sobretot reflexiva.
