La 36a Setmana del Llibre en Català va començar ahir, dimecres 17 de setembre de 2025, als Jardins de la Misericòrdia de Palma. L’acte inaugural va comptar amb el pregó d’Antoni Llabrés, president de l’Obra Cultural Balear, que va obrir cinc dies dedicats a la literatura i la cultura fins al diumenge 21 de setembre.
Records d’infantesa i primer contacte amb els llibres
En el seu pregó, Llabrés va evocar els quioscos com a primer espai d’accés als llibres i a la lectura per a molts infants de la seva generació. Va recordar especialment el quiosc Avenida, a Palma, i el de Can Pastilla, així com la importància de col·leccions com Joyas literarias juveniles o El club del misterio, que li varen obrir les portes a la literatura clàssica i popular.
El pas dels quioscos a les llibreries va arribar amb espais com la llibreria Tótem, al carrer del Socors, on, de la mà del seu pare, va iniciar un vincle més profund amb el món del llibre. També va esmentar establiments com Jovellanos, Ereso, Tous, Es Cantó, Jaume de Montsó i Llibres Mallorca, molts ja desapareguts, i va destacar la continuïtat de llibreries com Embat i Colom.
Homenatge als llibreters i a la indústria editorial
Llabrés va remarcar el paper dels llibreters i quiosquers, així com d’editors, dissenyadors, il·lustradors, distribuïdors, autors i traductors. Va assenyalar que la lectura és més que un hàbit, una passió i una forma de viure, i va agrair la tasca de pares, mestres i bibliotecaris en la transmissió d’aquesta experiència.
Llibres, llibertat i censura
El president de l’OCB va citar Borges, Heine i Ray Bradbury per recordar el valor del llibre com a eina de memòria i imaginació, però també com a objecte perseguit al llarg de la història. Va advertir sobre les onades d’intolerància i hostilitat cap a la cultura i va defensar la lectura com a antídot davant l’odi i la censura.
La llengua catalana al centre del pregó
Llabrés va denunciar les mostres d’aversió cap al català i va assenyalar la fragilitat actual de l’ús social de la llengua. Va apel·lar a la necessitat de mesures urgents per garantir-ne la sostenibilitat i va recordar Josep Maria Llompart, de qui enguany es commemora el centenari. Citant-lo, va definir la llengua com la “paret mestra d’una cultura”, que cal mantenir dreta i estable.
Compromís amb el futur
El pregó va acabar amb una crida a fomentar la lectura en català entre els més joves i a exigir als poders públics un compromís major amb els escriptors i la difusió de la literatura en la llengua pròpia. Llabrés va subratllar que la Setmana del Llibre en Català és més que una fira: representa un espai de compromís amb la llengua i la cultura.
L’acte inaugural va concloure amb una proclama a favor de la lectura i la llengua catalana, i amb el desig de llarga vida per a la Setmana del Llibre en Català.
