Magdalena Aguiló reivindica el paper del comissariat com a eix de connexió entre artistes, institucions i públic. Amb una trajectòria consolidada en l’àmbit de la crítica i la gestió d’art contemporani, actualment presideix l’Associació de Crítics i Comissaris d’Art de les Illes Balears (ACCAIB), des d’on impulsa iniciatives com els Premis ACCAIB. Ens rep per parlar sobre la professió, el paper de l’associacionisme, la relació amb els artistes i els reptes del sector.
El naixement dels Premis ACCAIB
“Professionalment, l’important ara mateix és el Premi ACCAIB”, apunta Aguiló. És la primera vegada que es convoca aquest guardó, pensat per donar visibilitat i reconeixement als comissaris i comissàries que han desenvolupat projectes destacats a les Illes Balears durant l’any 2025. S’hi poden presentar professionals de manera individual, però també galeries, espais privats o institucions públiques que hagin impulsat una exposició comissariada.
El premi inclou la creació d’un nou projecte expositiu a una de les sales del Centre Cultural la Misericòrdia. Aquest projecte, a més, serà itinerant: l’Institut d’Estudis Baleàrics es compromet a traslladar-lo posteriorment a un espai d’una altra illa.
Aguiló explica que la proposta es va començar a gestar fa més d’un any. “Hi hem donat moltes voltes per fer que quedàs una cosa rodona. Estic contenta que hagi sortit ara”. La iniciativa sorgeix del si de l’ACCAIB, però amb voluntat de generar impacte institucional i continuïtat en el temps.
“És un pont entre l’artista i la societat. Explica els discursos conceptuals, facilita la lectura de les obres i crea vies de comprensió”
– Magdalena Aguiló
La formació i el paper del comissariat
Ser comissari d’art, diu Aguiló, no és una tasca automàtica ni improvisada. “Normalment se necessita una titulació o uns estudis determinats. No és una feina que puguis fer sense preparació”. Ella mateixa és llicenciada en Història i ha seguit formació continuada a Barcelona, Madrid i Palma, sempre vinculada a les arts visuals contemporànies.
Però, més enllà de la formació, destaca la necessitat d’una mirada crítica, rigorosa i articulada. “Hi ha diferents maneres de fer comissariat”, explica. Alguns comissaris treballen a partir d’una investigació concreta, d’altres construeixen un relat conceptual que vertebra una selecció d’artistes. “També n’hi ha que organitzen mostres individuals, però fins i tot en aquests casos és útil una mirada externa per seleccionar les peces. L’artista, per proximitat, pot tenir més dificultats a l’hora de triar.”
El comissari actua sovint com a mediador. “És un pont entre l’artista i la societat. Explica els discursos conceptuals, facilita la lectura de les obres i crea vies de comprensió”, diu Aguiló. En aquest sentit, reivindica també el valor dels textos curatorials: “Faciliten l’accés a l’art contemporani, que sovint pot semblar hermètic. Donen claus, obren registres, posen en context.”
Complicitat amb els artistes
La relació entre artista i comissari, segons Aguiló, ha de basar-se en la complicitat. “Si aquesta complicitat no existeix, probablement el projecte no funcionarà. Jo crec que és essencial.” El comissariat, més enllà d’una tria d’obres, suposa una col·laboració profunda i sostinguda.
“Hi ha moments de tensió, però és part del procés”, admet. Tot i així, la confiança mútua i l’intercanvi són fonamentals. “Un bon comissariat és una conversa continuada entre el creador i qui acompanya la seva obra des d’una mirada externa però respectuosa.”
“Un comissari no pot aturar-se. Ha d’estar sempre en contacte amb l’escena, veure exposicions, assistir a fires, llegir… És un degoteig constant d’informació”
– Magdalena Aguiló
Associacionisme i lluita contra l’intrusisme
Aguiló defensa l’associacionisme com a eina de defensa professional i espai de debat. “Fa anys que compartim pensaments i reflexions. L’associació és un lloc on les sensibilitats diverses sumen. Sempre és enriquidor escoltar algú que no pensa com tu.”
També destaca la importància de mantenir una formació constant. “Un comissari no pot aturar-se. Ha d’estar sempre en contacte amb l’escena, veure exposicions, assistir a fires, llegir… És un degoteig constant d’informació.”
En aquest sentit, apunta que l’ACCAIB vol posar en valor la feina dels professionals formats davant de l’intrusisme. “Hi ha molt d’intrusisme, sí. Però també hi ha molta feina que es fa ben feta, amb rigor i compromís.”
Presència i incidència dins el sector
A través de l’ACCAIB, Aguiló i altres membres de l’associació han participat en jurats, activitats públiques i assessoraments. “L’any passat, nou de les exposicions de la Nit de l’Art a Palma van ser comissariades per membres de l’associació. Això mostra la presència i incidència dins el sector.”
També s’han integrat en taules rodones, congressos i fòrums. “És una manera de tenir una presència activa, i alhora fer sentir la veu dels professionals en espais on es prenen decisions.”
L’objectiu de l’associació és, segons Aguiló, oferir eines, generar debat i facilitar l’accés a la professió per part de nous perfils. “També hi ha una voluntat de donar opcions de feina i obrir camins per a les noves generacions.”
