Dissabte 15 de novembre va tenir lloc al Conservatori de Manacor la 1a Trobada de Municipis de Mallorca Actius pel Català. La iniciativa, organitzada per Plataforma per la Llengua, va reunir representants polítics i tècnics dels ajuntaments de Manacor, Pollença, Esporles, Algaida, Alcúdia i Inca per posar en comú estratègies locals per fomentar l’ús social de la llengua catalana. L’acte marca l’inici de l’extensió de la Xarxa ImpliCAT a les Illes Balears, després de dues edicions prèvies celebrades a Catalunya durant els anys 2024 i 2025.
Una xarxa per impulsar la normalització lingüística des dels municipis
La jornada va ser inaugurada per Marina Garcias, delegada de Plataforma per la Llengua a les Illes Balears, que va subratllar la necessitat de generar eines compartides entre municipis per fer avançar la normalització lingüística. Durant la seva intervenció, Garcias va destacar la tasca dels ajuntaments com a agents clau per garantir els drets lingüístics i va fer referència a les setanta queixes rebudes enguany a les Illes Balears per casos de discriminació per raó de llengua.
Primera taula: l’ús del català entre infants i joves
La primera de les dues taules rodones de la jornada va estar dedicada a l’ús del català entre infants i joves. L’Ajuntament de Pollença, amb Joana Xamena com a ponent, va exposar un estudi sobre els usos lingüístics del jovent del municipi. Segons aquest treball, l’ús del català disminueix amb l’edat i varia segons el nucli: un 72 % de les converses informals a Pollença són en català, mentre que al Port de Pollença el percentatge cau fins al 21 %. També es va posar de manifest que el context influeix en la tria de llengua: els centres esportius mostren més presència del català que els centres educatius.
En el debat posterior, Josep Ferrà, batle d’Esporles, va assenyalar que el català és majoritari als patis escolars del municipi, però que l’àmbit esportiu presenta més dificultats, amb entrenadors que s’expressen majoritàriament en castellà. També va remarcar la manca de recursos per fer diagnòstics sociolingüístics i va defensar la col·laboració amb la societat civil com a element fonamental.
Adrià Argüés, regidor d’Algaida, va explicar que tot i no tenir una àrea específica de política lingüística, el consistori aplica la llengua catalana en tota la comunicació institucional. Va destacar la influència del castellà als continguts audiovisuals i la necessitat de promoure referents juvenils en català: “Hem de donar veu als joves perquè creïn continguts en català”, va dir.
Segona taula: cohesió i arrelament a través de la llengua
La segona taula es va centrar en el català com a eina d’arrelament i cohesió social. Sebastià Llodrà, regidor de Manacor, va presentar l’experiència del municipi amb el projecte “Manacor des de la normalitat”. Va remarcar el paper de l’Escola Municipal de Mallorquí i l’aplicació de clàusules lingüístiques a l’Ajuntament com a mecanismes per garantir la presència del català en totes les àrees.
Miquel Font, tècnic de Normalització Lingüística d’Alcúdia, va fer una anàlisi històrica dels canvis demogràfics del municipi. Segons Font, la cohesió social a través de la llengua ha esdevingut més complexa amb el pas dels anys, i va defensar l’acció institucional com a eina per fer poble i reforçar el català com a llengua d’acollida.
Xisca Mir, de l’Ajuntament d’Inca, va explicar que el català és la llengua habitual de l’administració local i que tota la programació cultural es fa en aquesta llengua. Tot i això, va constatar que hi ha més demanda de castellà que de català entre els nouvinguts, i va assenyalar la necessitat de sensibilitzar els catalanoparlants perquè mantenguin la llengua en les converses quotidianes.
Una visió transversal de la política lingüística
La cloenda de la jornada va anar a càrrec de Josep Maria Recasens, coordinador de la comissió d’Administracions públiques de Plataforma per la Llengua. Recasens va destacar que qualsevol política municipal té un impacte sociolingüístic i que és necessari incorporar la perspectiva lingüística en totes les àrees. També va remarcar que els ajuntaments, com a institucions més properes a la ciutadania, disposen del coneixement i la capacitat per aplicar polítiques lingüístiques adaptades a cada realitat local.
Plataforma per la Llengua considera aquesta trobada com una primera passa per consolidar la Xarxa ImpliCAT a les Illes Balears. L’objectiu és establir un espai estable de col·laboració entre municipis per compartir eines, diagnòstics i accions en matèria de normalització lingüística.
Un projecte que s’estén des de Catalunya
El projecte de la Xarxa ImpliCAT es va iniciar el 2023 amb la voluntat de coordinar iniciatives municipals en favor del català. Ja s’han organitzat dues jornades a Catalunya, amb la participació de consistoris d’arreu del territori, incloent-hi representants del País Valencià i les Illes Balears. La trobada de Manacor és la primera celebrada a Mallorca i vol esdevenir una plataforma de connexió entre càrrecs electes, tècnics i ciutadania per impulsar polítiques lingüístiques municipals de manera conjunta.
