Marc Seguí, el cantant que fa quatre anys va revolucionar el món amb el seu tema Tiroteo , ha tancat la seva gira amb un concert íntim a la seva illa. No tengo prisa és el seu nou àlbum, un treball que l’ha portat a recórrer sales tan emblemàtiques d’Espanya com Razzmatazz 2 o La Sala del Movistar Arena. Seguí ha posat punt final a aquesta darrera gira amb un espectacle que va reunir familiars, amics i seguidors, creant una atmosfera propera i autèntica.
En Marc, que porta la seva terra i els seus orígens per bandera, es va mostrar visiblement emocionat en diverses ocasions en sentir els seus éssers estimats i el seu públic corejant les seves cançons. Aquest últim concert de No tengo prisa ha demostrat, una vegada més, la passió i el compromís que el jove té amb el seu públic, a més de la felicitat i la proximitat que transmet a cadascuna de les seves actuacions en directe.
Noves passes sense pressa
Aquest nou disc reflecteix el moment vital que ha travessat el jove. La necessitat d’aturar, de parar el temps i de fer les coses amb calma, sense cap mena de pressió externa. Ha estat un període en què el cantant ha experimentat nombrosos canvis a nivell personal, que l’han transformat en algú molt més centrat, amb objectius clars i amb un paper cada vegada més rellevant dins de la indústria. Tal com ell mateix defineix, està vivint una etapa en què és plenament conscient de tot el que diu i fa. No tengo prisa recull precisament aquesta filosofia que Seguí ha adoptat en el seu dia a dia.
La nit va començar amb una introducció llegida pel mateix Marc, què reflexionava sobre aquesta necessitat humana de creure que les 24 hores del dia no són suficients. De voler aturar-ho tot i avançar a un ritme més pausat. Acompanyat d’uns visuals on el cargol n’és el protagonista, encaixant perfectament amb l’esperit del seu últim àlbum, els seus temes Ascensor o Cómo estás? van iniciar el concert per tot lo alt, ple d’energia i encoratjant un públic fidel que es va mostrar en tot moment completament entregat.
Una complicitat que travessa escenaris
Marc no va dubtar a recordar els seus inicis amb algunes de les seves cançons més emblemàtiques que van marcar el començament de la seva trajectòria. La seva col·laboració amb el seu gran amic i company Xavibo, Contigo Loca, va desfermar l’eufòria entre el públic, que per un instant va arribar a creure que l’artista havia aparegut com a convidat sorpresa al concert. No obstant això, els seguidors hauran d’esperar fins la propera cita per gaudir d’aquesta col·laboració en directe, ja que Xavibo es troba actualment oferint concerts a Ciutat de Mèxic. Una absència notable, especialment per als fans,
acostumats a aquestes trobades especials en els concerts d’ambdós.
“Tu estás en Mallorca, yo estoy en el cielo”
La seva cançó Mallorca , juntament amb el granadí Antony Z, no podia faltar en aquest final de gira. Un tema que expressa la profunda nostàlgia que sent el jove quan es troba lluny de casa, lluny de la seva illa. Sens dubte, un dels moments més bonics i destacats del concert, en què el públic es va deixar portar per l’emoció i va cantar amb el mateix sentiment de nostàlgia i afecte per la seva terra natal. Un instant que va mostrar la connexió única entre l’artista i els seus seguidors.
Un artista que toca el cor
És evident que tocar en una illa és molt diferent i més complicat que fer-ho en una gran ciutat, però, com bé diu en Marc, és més satisfactori tenir 50 persones que venen expressament que 100 mil que hi passen per casualitat. En aquest darrer concert, íntim i acollidor, fins i tot hi havia seguidors que havien viatjat des d’Itàlia només per veure’l, demostrant així l’impacte que el mallorquí té en els seus fans.
El jove, considerat un dels artistes amb més projecció a l’illa, no deixa de mostrar el seu agraïment pel suport que rep i és cada cop més conscient de la importància que té per al seu públic. El seu últim concert ha estat un clar exemple d’això. Seguí es va mostrar proper amb els seus seguidors, procurant oferir sempre el millor d’ell sobre l’escenari. En un moment especialment emotiu, va dedicar unes paraules i un tema molt personal a una jove que havia perdut recentment un ésser estimat, un gest que va commoure profundament tots els assistents, fent vessar alguna que altra llàgrima.
El cantant va agrair en diverses ocasions a la seva banda, evidenciant l’estreta connexió i complicitat que els uneix sobre l’escenari, i també va dedicar paraules de gratitud als seus pares, germà, avis i amics, mostrant així l’afecte i el suport que l’han acompanyat des dels inicis de la seva carrera i que han compartit amb ell tant els moments més brillants com els reptes d’aquesta muntanya russa anomenada indústria musical.
La seva icònica cançó Tiroteo no podia faltar en el tancament d’aquest tour. A punt d’assolir els mil milions de reproduccions a les plataformes digitals, el tema s’ha convertit en la banda sonora de tota una generació, capaç de fer enloquir el públic només amb els primers acords. Marc va aprofitar aquest moment de màxima emoció per acostar-se als seus fans i agrair-los de primera mà la seva entrega i passió.
La veu que fa brillar la nostra terra
Després d’haver passat per Es Gremi amb les gires dels seus àlbums Pinta i Colorea i AAAAAA, anit va tancar aquesta nova etapa amb No tengo prisa per tot l’alt, demostrant el merescut que té el seu èxit i l’afecte del seu públic. Un clar orgull balear que posa tots els mallorquins al mapa i que defensa la nostra terra i la nostra cultura. Un artista que mai renuncia a les seves arrels i que sempre fa el que sent i quan ho sent, sense deixar-se portar per les imposicions del mercat. La seva autenticitat i veracitat es perceben en cadascuna de les seves cançons i en els seus concerts, connectant amb el públic de manera sincera i real.
