«Vàrem ser represaliades psicològicament». Amb aquesta afirmació contundent, Marina Castillo Fuentesal (Palma, 1996), historiadora especialitzada en franquisme i gènere, resumeix l’impacte d’un sistema que va marcar generacions de dones a Mallorca. En aquesta entrevista amb UEP! Mallorca, Castillo repassa les línies principals de la seva recerca i els reptes d’abordar la memòria històrica des d’una perspectiva feminista.
Castillo és una de les ponents del II Seminari “La guerra civil i el franquisme”, organitzat pel Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la Universitat de les Illes Balears, que se celebra els dies 23 i 24 d’octubre de 2025 a Ca n’Oleo. Obrirà la segona jornada dedicada a gènere, treball i repressió, amb una ponència centrada en el paper de les dones sota la dictadura franquista a Mallorca.
Una tesi nascuda de la memòria familiar
Castillo explica que la seva vocació per investigar el franquisme neix d’una inquietud personal: “Jo em vaig interessar en aquests temes pels meus padrins. Quan va arribar el moment de triar tema per la tesi doctoral, vaig detectar que hi havia una llacuna enorme en temes de gènere. I vaig decidir centrar-me en això”. Aquesta motivació inicial s’ha convertit en una línia de treball persistent, i ha cristal·litzat en diverses publicacions i projectes de recerca.
En el marc del seminari d’octubre, la seva ponència se situarà dins una jornada dedicada a analitzar els impactes de la dictadura des de la classe i el gènere. Una de les aportacions més rellevants del treball de Castillo és la capacitat de visibilitzar espais oblidats de repressió i submissió femenina.
“L’educació, l’església, la pròpia família… Tot conspirava per reforçar un model de dona franquista. Era una repressió difusa però molt efectiva”
– Marina Castillo
El Patronato de Protección a la Mujer a Mallorca
Un dels focus del seu treball ha estat el Patronato de Protección a la Mujer, una institució franquista que depenia del Ministeri de Justícia i que exercia una funció de control i reclusió de dones joves considerades “desviades” de l’ideal femení del règim. “Quan vaig començar a investigar, pensava que no havia existit a Mallorca, però resulta que sí”, explica Castillo. Tot i que no ha estat objecte d’una recerca exhaustiva, hi ha indicis que el patronat va funcionar també a l’illa, amb lligams amb congregacions religioses com les Oblates i les Redentores.
Aquestes institucions, segons explica, eren autèntics centres de reclusió amb règims interns pròxims a una presó, on les internes realitzaven treballs sense remuneració. “Són espais que encara no s’han estudiat prou aquí, a diferència d’altres zones com Madrid o Múrcia, on ja fa temps que es documenten testimonis i documents”.
Repressió psicològica i imposició de rols
La historiadora defensa que, tot i que les dones sovint no patiren la repressió física en la mateixa mesura que els homes, la pressió psicològica exercida sobre elles fou igualment sistemàtica. “L’educació, l’església, la pròpia família… Tot conspirava per reforçar un model de dona franquista. Era una repressió difusa però molt efectiva”, assegura.
Aquest model, imposat a través de canals institucionals i familiars, afectava totes les dones, sense excepció. “Totes les dones varen ser represaliades en termes psicològics. Se les educava per fer unes determinades coses i evitar-ne unes altres. Les marques d’aquesta repressió no són visibles, però hi són”, afegeix.
El món laboral femení sota vigilància
Castillo ha volgut ampliar la seva recerca més enllà del marc domèstic. Ha investigat també la presència femenina en l’àmbit laboral: mestres, infermeres, treballadores del servei domèstic o alumnes de l’Escola Superior de Comerç. “Encara que fossin poques, també és important mostrar que hi eren. Hem de saber on estaven, què feien, i com sobrevivien dins un sistema pensat per invisibilitzar-les”.
Ha participat recentment en un congrés sobre el servei domèstic i prepara una nova línia de recerca sobre les autores i els temes vinculats a les dones dins la revista Randa. “Hem començat un buidatge per identificar com es tracten les qüestions de gènere en els seus cinquanta anys d’història”, explica.
“Hi ha filles de dones que van viure el franquisme que ara entenen millor què els passava. Trobam reaccions molt potents en aquestes jornades”
– Marina Castillo
La recerca com a eina social
Castillo entén la seva feina com una tasca al servei de la societat. “Nosaltres investigam per a la societat. Si no, no tindria sentit”, afirma. Malgrat les dificultats de finançament o la manca de suport institucional, creu que existeix una base sòlida d’investigadors que continuarà treballant en aquest àmbit.
Tot i les resistències ideològiques que generen els estudis de memòria històrica i gènere, assegura que moltes dones connecten emocionalment amb la recerca: “Hi ha filles de dones que van viure el franquisme que ara entenen millor què els passava. Trobam reaccions molt potents en aquestes jornades”.
Una nova generació d’investigadores
Amb només 29 anys, Marina Castillo ja forma part d’una nova generació d’investigadores compromeses amb la memòria històrica i el feminisme. Ha participat en nombroses jornades, ha publicat articles especialitzats i prepara la defensa de la seva tesi doctoral abans de final d’any.
Tot i reconèixer que la commemoració dels 50 anys de la mort de Franco no ha tingut un gran impacte institucional, sí assenyala el paper fonamental del moviment feminista en l’impuls d’aquest tipus d’investigacions. “Crec que les jornades de gènere criden l’atenció per si soles, perquè la societat ho demana”, afirma.
Un camí obert
L’entrevista amb Marina Castillo permet constatar que la memòria històrica i la perspectiva de gènere no són dues línies paral·leles, sinó que convergeixen per explicar millor el passat recent. La seva feina posa en qüestió silencis instal·lats i fa aflorar històries oblidades, especialment les que tenen les dones com a protagonistes. “Encara queden moltes recerques per fer”, conclou.
Fotos Marina: @Rafa Garrones
