Quan Marisol Eichborn parla de Catarsis, no s’hi refereix només a un disc. És el resultat d’un procés personal, d’un desplaçament geogràfic i emocional que comença a Mallorca, passa per Londres i troba una nova etapa a Barcelona. Divendres 19 de setembre, l’artista presentarà aquest EP en directe a La Movida Café Concierto de Palma, en el que serà també el seu debut en escenaris mallorquins.
“Vaig créixer envoltada de música”, explica. “Tant el meu pare com el meu germà són músics, i des de petita vaig tenir clar que m’hi volia dedicar”. L’any 2019 va fer les maletes i es va traslladar a la capital britànica per estudiar producció musical. “Va ser allà on vaig començar a compondre Catarsis. Era el meu projecte final de carrera, i vaig tenir només uns mesos per escriure’l, produir-lo i tancar-lo”.
“No és el meu so definitiu. Catarsis és més aviat una exploració, una recerca de cap a on vull anar”
– Marisol Eichborn
Buscar un so propi des de la llibertat
El resultat és un treball que Marisol defineix com a experimental. “No és el meu so definitiu. Catarsis és més aviat una exploració, una recerca de cap a on vull anar”. Tot i així, hi ha temes que travessen l’EP i que es repeteixen en el seu discurs: la identitat, la denúncia, la nostàlgia i les ferides de créixer en entorns on no et sents representada.
“Em vaig criar en un col·legi religiós. No tinc res en contra, però sí que és cert que era un espai on les normes sobre com havies d’anar vestida, com havies de tenir els cabells, eren molt estrictes. Sempre vaig sentir que no hi encaixava”, recorda. En aquest sentit, Raíces, una de les peces de l’EP, parla obertament d’aquesta experiència: “És una crítica a la pressió estètica i al masclisme que he viscut, tant aquí com a Londres”.
Tornar a Mallorca: reconciliació amb les arrels
Tot i haver nascut i crescut a l’illa, Marisol reconeix que va necessitar distanciar-se. “Quan me’n vaig anar, vaig voler desconnectar. Sentia que Mallorca em quedava petita. Però des de Barcelona, a prop però no dins, vaig tornar a sentir la necessitat de reconnectar”.
Amb aquest EP, l’artista recupera també el vincle amb l’illa, tant amb la música com amb la producció audiovisual. “Vam rodar un curtmetratge amb les sis cançons del disc, tot en analògic, i tot a Mallorca. És com un vídeo conceptual en què cada cançó s’enllaça amb la següent”. La direcció va anar a càrrec d’Alejandro Fernández, i el projecte complet es pot veure a YouTube i a les seves xarxes.
De l’estudi al directe
El concert del 19 de setembre tindrà lloc amb banda completa. “Serem quatre a l’escenari: David Font, que també ha produït l’EP, estarà als controls; Marta Pou al baix; Daniel al teclat; i jo a la veu”. A més de les cançons de Catarsis, també hi interpretaran altres temes anteriors de Marisol.
Pel que fa al procés creatiu, la cantant reconeix que tenir el control de la producció li ha permès explorar i arriscar. “És la primera vegada que canto en castellà. Sempre ho havia fet en anglès, perquè era el que escoltava. És un experiment, però me’l sent molt meu”.
“És una crítica a la pressió estètica i al masclisme que he viscut, tant aquí com a Londres”
– Marisol Eichborn
Produir i viure de la música
Malgrat les dificultats, Marisol ha aconseguit fer-se un lloc en l’escena independent de Barcelona. “Vaig tenir sort de trobar una discogràfica petita, Snap! Clap! Club, i un equip de management, El Piti de la Suerte, que han confiat en mi”. Això li ha permès anar obrint portes i aconseguir concerts.
També ha posat en marxa una línia de merchandising i ha produït CDs. “Sé que ja ningú té reproductors, però em feia il·lusió tenir un format físic. A dins hi ha un llibret amb fotos i textos. És com un petit record, un objecte”.
Denúncia, vulnerabilitat i resistència
Una part fonamental del projecte és la seva voluntat de denunciar. No només situacions personals viscudes, sinó també estructures socials més àmplies. “Parlar de tot això a través de la música és poderós, però també t’exposa molt. Et fa sentir vulnerable. I com a dona i com a productora dins la indústria musical, la posició encara és complicada”.
Marisol no s’identifica amb cap etiqueta concreta, però té clar que vol contribuir a canviar les coses. “Hi ha una complicitat entre generacions, un momentum que hem d’aprofitar. Parlar obertament és una manera de resistir”.
L’inici d’un nou cicle
Amb Catarsis, Marisol Eichborn obre un nou capítol en la seva trajectòria. No només pel retorn físic a Mallorca, sinó també per l’aposta per una veu pròpia i una narrativa més directa. “Estic començant. Aquest és el primer projecte, però espero que en vinguin molts més”.
El concert del 19 de setembre a Palma marcarà, per tant, un punt d’inflexió. Un retorn carregat de memòria, crítica i reconeixement de les arrels. Però també una declaració d’intencions d’una artista que, sense deixar de ser íntima, ha decidit prendre la paraula.
