L’editorial L’Agulla Daurada publica Jo, Tituba, la bruixa negra de Salem, la novel·la més llegida de Maryse Condé. El llibre, considerat una de les obres centrals del feminisme literari i del pensament postcolonial, es presenta com una relectura dels judicis de bruixeria de Salem des de la perspectiva d’una esclava negra. L’edició arriba mesos després de la mort de l’autora, el 2024, a Provença.
Una mirada des dels marges
Condé narra la història de Tituba, esclava nascuda a Barbados, que acaba empresonada i jutjada a Salem per suposats actes de bruixeria. El relat es basa en fets històrics del segle XVII i posa el focus en les dinàmiques de poder, el racisme i la repressió contra les dones. A la novel·la, Tituba és formada per una curandera local i, més endavant, és acusada d’embruixar unes nenes de la comunitat puritana.
L’obra construeix una veu pròpia per a aquest personatge històric, del qual s’han conservat pocs detalls documentals. Amb aquesta nova edició, l’editorial aposta per recuperar una figura silenciada i representar-la des d’un punt de vista alternatiu al relat dominant.
Condé i el seu llegat literari
Maryse Condé (1934–2024), nascuda a Guadalupe, va desenvolupar una trajectòria literària centrada en temes com la diàspora africana, l’herència colonial i les relacions de gènere. Va rebre el Premi Nobel alternatiu el 2018 i va ser finalista del Booker Internacional el 2022.
Jo, Tituba es va publicar originalment el 1987. A Catalunya, la primera edició va arribar el 2021 de la mà de Tigre de Paper. L’obra va ser un èxit de vendes i s’ha convertit en una lectura de referència per als estudis postcolonials i de gènere. Amb la nova edició de L’Agulla Daurada, el llibre es reincorpora al mercat català.
Quarta obra publicada per L’Agulla Daurada
Aquesta és la quarta novel·la de Condé editada en català per L’Agulla Daurada, després de Travessa del manglar (2022), La migració dels cors (2023) i Célanire colltallat (2024). L’editorial manté així la seva línia de publicacions enfocada en autores caribenyes, afrodescendents i feministes.
La recuperació de Jo, Tituba coincideix amb una etapa d’interès renovat per la revisió crítica dels relats històrics i per la representació de les figures femenines en contextos colonials. El llibre es presenta com una eina per a entendre com operen les estructures de poder en la construcció dels imaginaris col·lectius.
Un personatge entre història i ficció
La protagonista de la novel·la, Tituba, neix de l’experiència de la violència colonial i l’esclavitud. Educada en pràctiques espirituals i curatives, viu una trajectòria marcada per l’exclusió i la repressió. El relat inclou el seu pas per Salem, però també el seu retorn a Barbados, on esdevé testimoni de processos de resistència esclava.
El text combina recerca històrica i imaginació literària per oferir una biografia completa d’un personatge que havia estat fins ara marginal als discursos oficials. Aquesta operació narrativa situa Jo, Tituba en l’eix d’una literatura que qüestiona la transmissió de la memòria i la legitimitat dels relats establerts.
Una obra de referència en el pensament postcolonial
L’obra de Condé forma part del corpus literari que ha contribuït a revisar les herències colonials en l’espai francòfon i caribeny. Amb Jo, Tituba, l’autora aborda les connexions entre racisme, gènere i religió en un context històric específic, però amb ecos que ressonen en l’actualitat.
El llibre continua present en els circuits acadèmics i educatius, i manté una vigència que ha propiciat la seva reedició en diverses llengües. La seva publicació en català per part de L’Agulla Daurada amplia l’accessibilitat de l’obra a nous públics.
