Coincidint amb el 50è aniversari de la mort del dictador Francisco Franco, l’associació Memòria de Mallorca ha denunciat públicament una mancança greu en la normativa educativa que afecta el tractament de la dictadura i la repressió franquista als centres escolars. Segons l’entitat, l’alumnat d’ESO no rep una formació adequada sobre aquest període històric malgrat l’existència d’un mandat legal que obliga a incloure la memòria democràtica en el currículum educatiu.
L’origen del conflicte es troba en la desconnexió entre dues normatives estatals. D’una banda, la Llei de Memòria Democràtica, aprovada el 2022, estableix l’obligació d’incloure el franquisme i la repressió en l’ensenyament. De l’altra, la Llei Orgànica d’Educació (LOMLOE) i el Reial decret 217/2022, que defineix els ensenyaments mínims a nivell estatal, no estableixen cap menció explícita d’aquest contingut com a saber bàsic dins l’ESO.
La menció del franquisme queda relegada al currículum de Batxillerat, una etapa postobligatòria, la qual cosa implica que una part considerable de l’alumnat pot finalitzar l’ensenyament obligatori sense haver treballat aquest període històric. Aquesta situació també afecta l’alumnat de Formació Professional.
La normativa estatal permet que les comunitats autònomes incorporin continguts addicionals als seus propis currículums. No obstant això, segons Memòria de Mallorca, aquesta possibilitat queda supeditada a la voluntat política de cada govern autonòmic. En el cas de les Illes Balears, la Conselleria d’Educació de l’actual executiu ha justificat l’absència del franquisme a l’ESO com una conseqüència de la interpretació del decret estatal, que reserva aquest contingut per a l’etapa de Batxillerat.
Després de mantenir contactes amb docents i sindicats, i d’analitzar la cobertura informativa dels darrers anys, l’associació constata una crítica generalitzada a la normativa vigent per l’omissió del franquisme dins l’ensenyament obligatori. Memòria de Mallorca adverteix que aquesta absència normativa pot derivar en una formació incompleta i en una pèrdua de valors democràtics essencials.
En resposta a aquest buit educatiu, i amb l’objectiu de reforçar la transmissió crítica del passat recent, l’associació ha presentat el Premi Pere Capellà de Memòria Democràtica i Educació, una nova iniciativa pedagògica adreçada als centres escolars de les Illes Balears. El premi neix amb la voluntat de fomentar la recerca, la reflexió crítica i la creativitat al voltant de la memòria democràtica entre l’alumnat.
La primera edició del premi es convocarà el curs 2026-2027 i està oberta a estudiants d’ESO, Batxillerat i Formació Professional de Mallorca, amb possibilitat d’estendre’s a altres illes. El premi admet treballs individuals o en grup, amb un màxim de quatre participants.
Els treballs es podran presentar en diferents formats: recerca escrita, creació literària, dramatització, creació musical o treballs artístics. A més, s’acceptaran propostes en altres formats sempre que estiguin vinculades a la temàtica del premi, centrada en la repressió franquista i la memòria democràtica.
Entre els temes específics que es podran abordar hi ha la repressió durant el cop d’estat, la guerra civil, la dictadura i la transició; la persecució de les dones, del món educatiu, de la cultura i de la llengua, de la classe política i del moviment obrer; així com històries locals vinculades a les lluites pels drets humans i la democràcia.
Els treballs escrits hauran de tenir una extensió d’entre 20 i 50 pàgines i presentar-se en format PDF, mentre que les propostes escèniques o musicals s’han d’enregistrar en vídeo amb una durada màxima de 10 minuts. Les obres artístiques hauran d’anar acompanyades d’una memòria explicativa.
El termini per a la presentació dels treballs finalitzarà el 7 de març de 2027. Els projectes s’hauran d’enviar per correu electrònic a l’adreça de l’associació memoriaieducacio@gmail.com , amb l’assumpte: Treball Premi 26-27.
El jurat del premi estarà format per professionals dels àmbits de l’educació, la història, el dret, els drets humans i les arts, així com per representants de Memòria de Mallorca. Els guardons s’atorgaran per nivells educatius i podran incloure accèssits si el jurat ho considera oportú.
Els premis inclouran un diploma emmarcat, la publicació dels treballs a la web de l’associació, llibres sobre la temàtica, experiències formatives, visites a espais de memòria i reconeixement públic en un acte de lliurament previst per al primer dissabte després del 14 d’abril, data que commemora la proclamació de la II República.
El premi rep el nom de Pere Capellà i Roca, mestre i dramaturg represaliat pel franquisme, i és fruit d’un grup de treball creat després de la Jornada de Memòria i Educació que l’entitat va organitzar el passat 27 de setembre. Aquest grup, format per docents i especialistes, ha dissenyat les bases del guardó amb l’objectiu de contribuir a la transmissió del coneixement històric i la cultura democràtica entre les generacions més joves.
