L’Associació Memòria de Mallorca ha tornat a reclamar aquest 18 de setembre a l’Ajuntament de Palma que Pilar Sánchez Llabrés (Palma, 1903 – Sencelles, 1936) sigui declarada Filla Il·lustre de la ciutat. La petició coincideix amb l’aniversari del seu assassinat, el 1936, durant la repressió posterior al cop d’estat franquista.
Una sol·licitud pendent des de 2024
L’entitat ja havia registrat una instància formal el setembre de 2024 amb aquesta mateixa demanda, però assegura que encara no ha rebut resposta del consistori. Per aquest motiu, un any després, insisteix en el reconeixement institucional. La nova sol·licitud compta amb el suport de familiars de Pilar Sánchez.
Perfil de Pilar Sánchez Llabrés
Nascuda a Palma i veïna de la barriada de la Soledat, Pilar Sánchez treballava com a venedora al mercat de la Plaça Major. Estava casada amb el socialista Miquel Borel i tenia quatre fills. Va ser una militant socialista i feminista activa durant la Segona República. El 8 de març de 1936 va intervenir com a oradora al míting celebrat a la Casa del Poble de Palma pel Dia Internacional de la Dona Treballadora, al costat d’Aurora Picornell i Antònia Pascual.
Detenció i assassinat el 1936
Després del cop d’estat de juliol de 1936, es va amagar al domicili de Joan Real, regidor del Front Popular, que fou detingut i assassinat a Porreres. Els colpistes detingueren també el seu marit i els seus fills per localitzar-la. Al setembre de 1936, Pilar Sánchez fou arrestada i assassinada per un escamot de falangistes. El seu cos aparegué a la finca de Son Palou, a Sencelles.
Recuperació de la memòria
En els darrers anys s’han impulsat diverses accions per preservar el record de Sánchez. El 2022 es va instal·lar una Stolperstein al barri de la Soledat. Entre 2018 i 2020 es varen excavar fosses a Sencelles amb l’objectiu de localitzar les seves restes, que encara no s’han trobat.
Reclam institucional
Memòria de Mallorca defensa que el reconeixement com a Filla Il·lustre és una mesura necessària de reparació històrica. L’associació argumenta que les institucions públiques tenen el deure de dignificar la memòria de les víctimes de la repressió i de reconèixer aquelles persones que han destacat pel seu compromís amb la democràcia i la justícia social.
