La psicòloga i escriptora Mercè Rigo presentarà Quan tu te’n vas, queden les cartes (Adia Edicions) aquest diumenge 14 de setembre a les 19.30 h a la plaça del Cup de s’Alqueria Blanca. A l’acte hi participaran Jaume Rigo i Francisca Vallbona.
Una narració marcada per la memòria familiar
L’obra parteix d’una experiència familiar concreta: la vida de diverses generacions als fars de la Mediterrània. Rigo, que actualment resideix a Barcelona, recupera les vivències dels seus avis i dels seus pares en disset fars, entre ells el de les Columbretes. El llibre no es proposa com una reconstrucció històrica, sinó com una immersió en la memòria oral i personal d’una infància i adolescència viscudes en espais de frontera, aïllats i amb una temporalitat pròpia.
La llengua i el temps, eixos del relat
Quan tu te’n vas, queden les cartes incorpora reflexions sobre la llengua —especialment el català de Mallorca—, i com aquest idioma esdevenia fil de continuïtat dins un entorn multilingüe i marcat per la separació. La llengua familiar, les rondalles transmeses oralment i el gest quotidià de teixir amb llana s’entrellacen per donar forma a un univers propi, des d’on la protagonista, Maria, observa i construeix el seu món.
Les cartes que queden, segons la mateixa autora, són tant les que s’enviaven com les que es pensaven, però mai s’escrivien. Són fragments d’un temps on l’espera, la distància i l’anhel marcaven les relacions familiars i emocionals.
La vida als fars com a microcosmos
Els fars que habità la família de Rigo no s’assemblaven a escenaris literaris com La muntanya màgica, ni tenien la comoditat dels establiments balnearis. Eren espais precaris, habitats per poques famílies i marcats per una convivència forçada, la manca de recursos i el contacte constant amb la natura i l’aïllament. Tot i això, la narració inclou moments de joc, festa i comunitat, com les visites dels contrabandistes mallorquins durant les nits de lluna nova.
Un exemple d’aquest microcosmos és la descripció del far de les Columbretes, on només hi convivien quatre famílies. El text reprodueix escenes quotidianes protagonitzades per la Maria, una nina petita que observa el món adult amb la mirada atenta i una imaginació activa. La figura de la cabra Pastora, els jocs infantils i els rituals de munyida són part d’aquesta quotidianitat, marcada pel silenci, el vent i la presència constant del mar.
Narració impregnada de referents literaris
La narració de Mercè Rigo incorpora referències a obres com Moby Dick, de Herman Melville, i a la figura bíblica d’Ismael. A través d’aquests referents, l’autora estableix paral·lelismes entre la vida marinera i la seva pròpia experiència familiar, marcada pel desarrelament i la recerca d’un lloc on arrelar. També hi ha referències implícites a L’Odissea i a Circe, com a metàfora del poder de seducció i transformació que tenien els rituals comunitaris improvisats en les visites dels vaixells mallorquins.
Una autora vinculada a la literatura i la psicoanàlisi
Mercè Rigo és psicòloga i psicoanalista, col·laboradora del Setmanari Felanitx i coordinadora del grup de lectura Psicoanàlisi i Literatura. Aquesta trajectòria es reflecteix en l’estil del llibre, on la memòria personal es converteix en una eina per explorar l’inconscient, el vincle amb la llengua i la construcció d’identitat a través dels relats familiars.
La presentació a s’Alqueria Blanca suposa un retorn simbòlic als orígens i un gest de reconeixement cap a una història que, tot i ser personal, reflecteix una realitat compartida per moltes famílies mallorquines lligades a la mar i als fars.
