El centre d’art contemporani DOX de Praga acull Miquel Barceló and the Written Worlds, la primera mostra de l’artista mallorquí Miquel Barceló (Felanitx, 1957) a la República Txeca. La proposta se centra en la relació sostinguda i recurrent de l’artista amb la literatura, un vincle que travessa més de quaranta anys de trajectòria creativa.
Comissariada per Enrique Juncosa, l’exposició presenta una selecció àmplia de pintures, ceràmiques, aquarel·les, bronzes, gravats i llibres, molts dels quals giren entorn de figures, títols i referències literàries.
Biblioteques, autoretrats i llibres oberts
Després d’haver participat a documenta 7 (1982) i a la secció Aperto de la Biennal de Venècia (1984), Barceló va iniciar una sèrie de pintures monumentals anomenades Biblioteques. En aquestes peces, l’artista s’hi representa llegint o dormint entre llibres oberts i ampolles buides. Els lloms dels volums mostren els noms d’escriptors que ell mateix admira.
Algunes obres es titulen directament amb noms provinents de la literatura, com Ahab o Hamlet. També hi ha natures mortes de grans dimensions que fan referència a textos de Francis Scott Fitzgerald o José Lezama Lima.
Dant, Goethe i Kafka: l’aquarel·la com a il·lustració
En etapes més recents, Barceló ha realitzat il·lustracions per a edicions especials d’obres clàssiques de la literatura universal. Ha treballat sobre La Divina Comèdia de Dante, Faust de Goethe i La metamorfosi de Franz Kafka. L’exposició inclou una selecció d’aquarel·les creades a partir d’aquests textos.
Durant el procés d’il·lustració, l’artista s’ha interessat pels elements fantàstics dels relats, una temàtica que ha influït en les formes i motius d’aquestes peces.
Escultures, retrats ceràmics i gravats d’escriptors
La mostra també presenta escultures de bronze inspirades en temes literaris i una sèrie de retrats de filòsofs elaborats en ceràmica. Aquests retrats no responen a una voluntat realista, sinó expressiva. A més, s’hi poden veure xilografies amb retrats d’escriptors coneguts.
Les obres més antigues exposades daten dels anys vuitanta, mentre que entre les més recents hi ha una sèrie de natures mortes i pintures sobre nàufrags, titulades amb els noms de poetes que es varen suïcidar.
Noah’s Ark en un nou espai
Un dels elements destacats de la mostra és el llenç de grans dimensions titulat Noah’s Ark, amb quatre metres d’alt per sis d’ample. És la pintura més gran que ha fet Barceló fins ara. L’obra només s’havia mostrat una vegada anteriorment, en una església de Salamanca. Ara, per primera vegada, s’exposa dins una galeria, a la planta superior de la torre del centre DOX.
Col·laboracions editorials
L’exposició també inclou una selecció de llibres realitzats en col·laboració amb escriptors, reforçant el vincle entre l’obra de Barceló i l’escriptura.
Trajectòria i context
Nascut a Felanitx el 1957, Miquel Barceló viu i treballa entre Mallorca i París. El 1974 es va formar a l’Escola de Belles Arts de Palma i més tard a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Barcelona. Als anys setanta, va formar part del grup conceptual Taller Llunàtic.
A partir dels anys vuitanta, Barceló va començar a experimentar amb materials no convencionals, com cendra volcànica, aliments, algues, sediments i pigments fets a mà. Aquesta recerca matèrica és visible a gran part de la seva producció.
Entre els escenaris que han marcat el seu recorregut artístic hi ha Mali, on hi va establir un estudi, així com París, Ginebra, Nova York, els Himalayes o Portugal.
La seva obra ha estat exposada al Centre Pompidou de París, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, el Musée du Louvre, el Museo Tamayo de Ciutat de Mèxic, el Museu d’Arte della Svizzera Italiana de Lugano, el Irish Museum of Modern Art de Dublín, el CAC Málaga, el Kunstforum de Viena, la Bibliothèque nationale de France i el Musée Picasso de París.
Entre els seus encàrrecs públics es troben la Capella de Sant Pere a la Catedral de Palma (2001-2006) i la sala dels Drets Humans de l’ONU a Ginebra (2008).
