A les portes d’una nova celebració del Dia Internacional de la Dona, Palma es prepara per acollir la quarta edició del Dones Fest. Un projecte que va néixer de la necessitat de fer pinya, de visibilitzar el talent i, sobretot, de transformar la realitat de les dones dins la indústria musical de l’illa. Hem parlat amb la Neri Díaz, una de les veus clau de l’organització, qui ens descobreix l’ànima d’un festival que és molt més que música: és una eina de canvi social.
L’origen d’una necessitat compartida
El Dones Fest no és fruit de la casualitat, sinó d’una reflexió profunda entre amics sobre les mancances del sector. “Aquest grup d’amigues ens vam reunir i estàvem pensant en la necessitat que les dones tinguin també un espai en el món musical”, explica la Neri. “Ja no només les dones artistes o que toquen en bandes, sinó a nivell, per exemple, de tècniques de so, productores, fotògrafes, etc. Pensàvem que no hi havia una visibilitat equitativa”.
Davant d’aquesta realitat, el col·lectiu va decidir passar a l’acció: “Vam pensar com podíem canviar això, quina solució li podíem donar o com ens podíem organitzar, sobretot entre nosaltres, de donar-nos a conèixer entre nosaltres, crear nous projectes, noves bandes, fer activitats musicals i així unir forces”.
“És veritat que encara hi ha feina per fer, però sí que notem que està millorant la cosa i que hi ha més interès, sobretot a anar a concerts de bandes femenines”
– Neri Díaz (Dones Fest)
Una organització horitzontal i compromesa
Darrere d’aquesta fita hi ha un grup de persones que treballen estretament. “Som un petit col·lectiu de dones i hi ha un noi també”, comenta l’organitzadora. El nucli principal el formen la Marga, l’Ana, l’Andrea, en Pablo, la Lia i la mateixa Neri, tot i que compten amb una xarxa de col·laboradors que creix cada any, incloent-hi els presentadors Carlos i Andrea i la Elena.
La gestió de l’esdeveniment és coral: “Totes fem una mica de tot, des de l’organització principal de l’esdeveniment i després l’elaboració l’esdeveniment el dia de la celebració. Ens repartim les tasques més o menys de forma igual, tot i que jo potser port més el tema de comunicació i xarxes socials”.
El repte de la visibilitat a l’escena mallorquina
Després de tres edicions, el balanç és positiu, però conscient del camí que queda per recórrer. La Neri destaca el valor de les Dones Sessions: “Tots els anys anteriors hem fet jam en la qual també participen, òbviament, homes, però majoritàriament dones músiques i la veritat és que és increïble la connexió que es crea. D’aquí han sorgit projectes, s’han contactat moltíssimes dones entre si que no es coneixien”.
Encara que es nota una millora, la lluita continua: “Notem que hi ha una inclusió més elevada, que se’ns té una miqueta més en compte. És veritat que encara hi ha feina per fer, però sí que notem que està millorant la cosa i que hi ha més interès, sobretot a anar a concerts de bandes femenines”.
8 de març de 2026: Innovació i “tardeo”
Aquest any, la data coincideix plenament amb el 8-M, el que ha portat l’organització a adaptar el format a Sala Zero d’Es Gremi. “Hem volgut fer un festival que abasti bastant per aprofitar aquesta jornada. Com que la manifestació general serà sobretot a partir de les 18:00 o 19:00 hores, hem decidit fer un taller especialitzat en què s’elaborin pancartes per a la manifestació, però també hem decidit fer-ho un poc més divertit, de ‘tardeo'”.
La programació d’enguany inclou novetats participatives:
- Karaoke del Dones Fest.
- Trivial i reptes virals de TikTok.
- Pòdcast en directe: Mamarrracha, de la mà de la còmica Virginia Moll.
“Més que la música, m’emociona la por que fan les xarxes socials i el que es veu en elles… s’està notant últimament un odi en xarxes socials contra la dona bastant fort”
– Neri Díaz (Dones Fest)
Diversitat de gèneres sobre l’escenari
El cartell musical reflecteix l’eclecticisme que defineix el festival. “Ens agrada que hi hagi una diversitat de gèneres”, afirma la Neri. Des de la proposta íntima de Lucía Servera i Anís, fins a la potència de Live Through Hole (tribut a Hole) i el so underground de Bella Bartok. “Ens agrada que per a tots els públics, que no se centri només en un gènere i ja està, sinó que a més cada músic o música té la seva pròpia essència”.
CromosomosX: Salut menstrual i solidaritat global
El component solidari és l’eix del Dones Fest. Aquest 2026, el 100% dels beneficis es destinaran a l’ONG CromosomosX. “Fan una feina molt important de visibilitzar el que comporta la menstruació, els problemes derivats d’aquesta, els pocs recursos que hi ha o el costós preu dels productes d’higiene menstrual”.
L’activitat d’aquesta associació traspassa fronteres: “També treballen amb països subdesenvolupats perquè les nenes i adolescents puguin accedir a productes sostenibles d’higiene menstrual. Tenen una tasca com a ONG que ja no només directament treballen a escala nacional, sinó internacional”.
A més, el festival manté el seu compromís amb els animals mitjançant un stand de recollida d’aliments per a l’associació Animal Angels.
Cultura contra la xacra del masclisme
L’entrevista no defuig la realitat més dura: el repunt de la violència de gènere aquest any. El festival respon amb el “Mur de la Vergonya”. “Abasta titulars masclistes i les notícies d’assassinats masclistes, assassinats de violència vicària, etc. Sembla que anem avançant una mica, però tornem a fer deu passes enrere”.
Davant d’això, la música i la cultura esdevenen resistència: “Intentem que el Dones Fest no només sigui divertit, sinó reivindicatiu, de recolzar-nos entre totes i fer pinya… sobretot és important que ens acompanyin els homes conscients en això d’anar el 8-M a manifestar-nos”. Respecte als missatges misògins en certs gèneres musicals o xarxes socials, la Neri és clara: “Més que la música, m’emociona la por que fan les xarxes socials i el que es veu en elles… s’està notant últimament un odi en xarxes socials contra la dona bastant fort”.
Una mirada al futur: el cinquè aniversari
Amb la quarta edició a punt de començar, l’equip ja mira cap a l’horitzó. “Ens agradaria fer alguna cosa per la porta gran l’any vinent, que seria el cinquè”, confessa amb il·lusió. “Volem contribuir a una millor societat en conjunt, no només pensant en la figura de la dona, sinó abastant tot el que puguem per a una societat més justa”.
