Obrers i sindicats: lluita i transició és la nova proposta editorial de Pere Josep Garcia Munar, publicada per Edicions Documenta Balear. El llibre analitza el paper dels sindicats i el moviment obrer a Mallorca entre els anys 1968 i 1981, un període clau que comprèn la fi del franquisme, el procés de la Transició i l’inici de la democràcia sindical.
L’obra es presenta com una crònica detallada de com els treballadors i les seves organitzacions varen passar de la il·legalitat a la legalització i a la consolidació en el nou règim democràtic. A través d’una estructura cronològica, Garcia Munar documenta la reorganització del moviment obrer durant els darrers anys del règim franquista, la conflictivitat laboral durant els anys previs a la legalització sindical i el procés de consolidació sindical durant la democràcia incipient.
Del franquisme a l’onada mobilitzadora
El primer capítol se centra en el període 1968-1975. Hi analitza els orígens del moviment sindical modern a Mallorca, el naixement de noves formes d’organització obrera i la lluita que varen dur a terme durant els últims anys de la dictadura franquista. El text documenta l’activitat clandestina i la repressió, així com la capacitat d’organització davant un règim que no reconeixia el dret de vaga ni la llibertat sindical.
A partir de 1976, segons s’explica al segon capítol, els sindicats varen començar a operar en un context de canvis polítics accelerats. L’autor aborda les formes de negociació, la conflictivitat creixent i la utilització del Sindicat Vertical com a eina de transició. El llibre identifica 1976 com un any de mobilitzacions significatives, en què els treballadors es varen organitzar tant en defensa dels drets laborals com per reclamar una ruptura amb el règim franquista.
Legalització i boom sindical
El tercer capítol se centra en l’any 1977, quan es legalitzaren els sindicats i s’hi produí una afiliació massiva. El llibre descriu com el sindicalisme va passar d’una situació de tolerància il·legal a una eclosió organitzativa. Aquesta nova etapa també estigué marcada per la celebració de les primeres eleccions democràtiques i per un creixement ràpid de les estructures sindicals.
L’obra documenta aquest boom sindical amb dades i episodis concrets. També analitza la nova configuració dels actors principals, com les Comissions Obreres (CCOO) i la Unió General de Treballadors (UGT), i la seva implantació progressiva en els centres de treball.
El sindicalisme dins el nou règim
Els capítols següents abasten els anys 1978 i 1979, en què el sindicalisme comença a tenir un paper reconegut dins el marc polític de la nova democràcia. Segons s’explica al llibre, la signatura dels Pactes de la Moncloa va marcar una nova etapa, amb els sindicats assumint un paper actiu dins les institucions i participant en pactes econòmics i socials.
El text també tracta les primeres eleccions sindicals lliures i els processos de negociació col·lectiva, que van substituir les antigues assemblees espontànies. Garcia Munar descriu com les organitzacions sindicals van començar a actuar com a interlocutors davant l’Estat i el sector empresarial, en un context de reestructuració política i econòmica.
Consolidació i interrogants
Els darrers capítols cobreixen els anys 1980 i 1981. El llibre analitza com el moviment sindical es va consolidar dins del marc democràtic, tot i els canvis en l’afiliació i la participació. S’hi explica com es varen mantenir les mobilitzacions per la defensa dels convenis col·lectius i com es van consolidar les estructures de concertació social.
També s’hi aborden les tensions internes dels sindicats, el debat sobre la seva representativitat i la pèrdua d’afiliació. L’obra dedica un apartat a la qüestió d’un possible esgotament del model sindical sorgit de la Transició.
El llibre finalitza amb unes conclusions que resumeixen el recorregut del moviment obrer mallorquí durant aquest període clau de transformació política.
Un treball d’investigació sobre el sindicalisme a Mallorca
Obrers i sindicats: lluita i transició és el resultat de la recerca de Pere Josep Garcia Munar, doctor per la UNED amb una tesi sobre el sindicalisme a Mallorca durant la Transició. L’autor ja havia tractat temes similars en llibres anteriors com Menys vividors, més feina! i Salvem sa Dragonera, centrats en les lluites socials i ecologistes.
Aquest nou llibre amplia la mirada i ofereix una cronologia detallada dels esdeveniments que varen marcar la presència obrera en l’espai públic mallorquí durant els anys de canvi polític. A través d’una estructura documental i un enfocament cronològic, Garcia Munar proposa un relat basat en fonts, dades i testimonis que recullen com es va produir la transició del sindicalisme mallorquí de la clandestinitat a la institucionalització.
L’obra es publica el 2025 sota el segell d’Edicions Documenta Balear.
